Joan 12:3
Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum.
— Joan 12:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
És un quart de litre de perfum (la lliura romana equival a uns 327 g). Compareu-ho amb Jn 19,39. Vegeu Vocabulari: nard . (Jn 19,39)
Lc 7,37-38. (Lc 7,37-38)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (12,1-11):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Marc 14:3-9 Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns comentaven indignats: —De què serveix llençar així aquest perfum? S’ha
- Joan 11:2 Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
- Lluc 10:38-39 Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula.
- Mateu 26:6-13 Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, se li va acostar una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum molt valuós i el buidà sobre el cap de Jesús. Els deixebles, en veure-ho, deien indignats: —De què serveix llençar-lo així? S’hauria pogut vendre a bon preu i donar el
- Lluc 7:37-38 Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perf
- Joan 11:32 Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué: —Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.
- Joan 11:28 Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: —El Mestre és aquí i et crida.
- Lluc 7:46 Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum.
- Càntic 4:13-14 Els teus recs són un paradís de magraners amb fruits saborosos, amb hennes i nards, nard i safrà; canya aromàtica i cinamom, amb tota mena d’arbres d’encens, amb mirra i àloes, amb totes les essències balsàmiques.
- Càntic 1:3 Són embriagants els teus perfums, aroma que s’escampa és el teu nom; per això les donzelles s’enamoren de tu.
- Salms 132:2 quan va fer aquest jurament al Senyor, prometent al Poderós de Jacob:
- Càntic 1:12 Mentre el rei és a la seva cambra, el meu nard exhala el seu perfum.