La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
2 Cròniques

2 Cròniques 31

193 referències creuades · llegeix el capítol →

Organització del servei del temple

1

Després d’això, tots els israelites que es trobaven allí van passar per les ciutats de Judà a esmicolar els pilars sagrats i a tallar els bosquets dels recintes sagrats, i els van destruir juntament amb els altars de tot Judà, Benjamí, Efraïm i Manassès. Després tots els israelites se’n tornaren a les seves ciutats i possessions.

  • 2 Reis 18,4 Va suprimir els recintes sagrats, va esmicolar els pilars i va tallar els bosquets. També manà de trossejar la serp d’aram que Moisès havia fet, perquè fins llavors els israelites li cremaven ofrenes i li donaven el nom de Nehuixtan.
  • 2 Cròniques 32,12 Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l’adorin i ofereixin els sacrificis davant un únic altar?
  • 2 Cròniques 14,3 Exhortava Judà a cercar el Senyor, el Déu dels seus pares, i a complir la Llei i els manaments.
  • 2 Cròniques 23,17 Tota la gent va anar al temple de Baal i el van enderrocar. Van fer miques els seus altars i els seus ídols, i davant els altars van fer morir Matan, sacerdot de Baal.
  • 1 Reis 18,38-40 Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l’holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l’aigua del solc. […]
  • 2 Reis 17,2 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, però no tant com els reis d’Israel que l’havien precedit.
  • Deuteronomi 7,5Gènesi 19,15Èxode 23,242 Cròniques 34,3-72 Reis 23,2-20Ester 4,162 Cròniques 30,1-27
2

Ezequies va organitzar els torns dels sacerdots i dels levites i va assignar a cada torn la funció sacerdotal o levítica que li corresponia: oferir holocaustos i sacrificis de comunió, oficiar el culte i executar els cants d’acció de gràcies i de lloança dins el recinte del campament del Senyor.

  • 1 Cròniques 24,1 Grups dels descendents d’Aaron: Fills d’Aaron: Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar.
  • 1 Cròniques 16,37 David va deixar Assaf i els del seu grup davant l’arca de l’aliança del Senyor, per a prestar-hi servei constantment, complint el ritual prescrit per a cada dia.
  • Lluc 1,5 En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d’Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d’Aaron, es deia Elisabet.
  • 1 Cròniques 23,28-31 i estaven a les ordres dels descendents d’Aaron per al servei del temple del Senyor. S’ocupaven de tot el referent als atris, les cambres, el manteniment en estat de puresa ritual de tots els objectes sagrats, i les tasques relacionades amb el culte del temple de Déu: […]
  • 1 Cròniques 16,40-41 perquè diàriament oferissin al Senyor l’holocaust del matí i del capvespre sobre l’altar, d’acord amb el que hi ha escrit en la Llei que el Senyor va prescriure a Israel. […]
  • Nehemies 11,17 Matanià, fill de Micà, descendent d’Assaf a través de Zabdí, i que era el director de la salmòdia i el qui entonava el cant de lloança durant la pregària; Bacbuquià, un dels seus parents, que era el seu segon; Abdà, fill de Xammua, descendent de Jedutun a través de Galal.
  • 2 Cròniques 29,24-262 Cròniques 23,8Esdres 6,181 Cròniques 16,4-61 Cròniques 23,1-26Jeremies 33,11Salms 134,12 Cròniques 5,112 Cròniques 8,141 Cròniques 25,1-3
3

Va destinar una part dels ramats de la casa reial per als holocaustos del matí i del capvespre, els dels dissabtes, de les festes del primer dia del mes i de les solemnitats, tal com prescriu la Llei del Senyor.

  • Ezequiel 45,17 Ell s’encarregarà dels holocaustos, de les ofrenes i de les libacions amb motiu de les solemnitats, les festes de la lluna nova i els dissabtes, és a dir, en totes les festes del poble d’Israel. El sobirà, doncs, proveirà de tot el necessari per als sacrificis pel pecat, les ofrenes, els holocaustos i els sacrificis de comunió, com a expiació pel poble d’Israel.
  • 2 Cròniques 35,7 Josies, dels seus propis ramats, va proporcionar, per a les víctimes pasquals de la gent del poble que es trobava allí, trenta mil caps en total entre anyells i cabrits; a més va proporcionar-los tres mil vedells.
  • Colossencs 2,16-17 Que ningú no us imposi res en qüestió de menjar o beure, o en matèria de festes, llunes noves o dissabtes. […]
  • 2 Cròniques 30,24 Ezequies, rei de Judà, havia proporcionat a tot el poble mil vedells i set mil caps de bestiar menut, i els prohoms havien aportat mil vedells i deu mil caps de bestiar menut. A més, un gran nombre de sacerdots estaven purificats ritualment.
  • Deuteronomi 16,1-17 »En el mes d’abib, no deixis de celebrar la Pasqua en honor del Senyor, el teu Déu, perquè una nit del mes d’abib ell et va fer sortir d’Egipte. […]
  • Nombres 28,1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
  • Salms 81,1-4Ezequiel 46,12-18Levític 23,2-441 Cròniques 26,26Èxode 29,38-42Ezequiel 46,4-7
4

A la població de Jerusalem li va ordenar que donés la part corresponent als sacerdots i als levites perquè poguessin dedicar-se amb constància a la Llei del Senyor.

  • Malaquies 2,7 De fet, les paraules del sacerdot han de vetllar per fer conèixer el que Déu vol, i la gent li demana una resposta perquè és l’enviat del Senyor de l’univers.
  • Nombres 18,8-21 El Senyor va dir a Aaron: —Jo et dono allò que m’és reservat de les ofrenes que em pertoquen. Aquesta part de tot el que els israelites em consagren, te la dono a tu i als teus descendents com a privilegi de la unció sacerdotal. És un dret perpetu. […]
  • Nehemies 13,10-13 »També em van informar que els levites no rebien les porcions que els pertocaven i que, per tant, s’havien vist obligats a abandonar el servei i anar-se’n, cada un a les seves terres. Semblantment havia passat amb els cantors. […]
  • Nombres 18,26-28 —Comunica això als levites: “Quan haureu rebut dels israelites els delmes que jo us dono com a heretat, oferiu-ne la desena part al Senyor. […]
  • 1 Corintis 9,9-14 En efecte, en la Llei de Moisès hi ha escrit: No posis morrió al bou mentre trilla. ¿Ho diu perquè Déu es preocupa dels bous? […]
  • Gàlates 6,6 El qui és instruït en la paraula de Déu ha de compartir tots els seus béns amb aquell qui l’instrueix.
  • Malaquies 3,8-102 Cròniques 31,16Levític 27,30-33
5

Tan bon punt es va divulgar aquesta ordre, els israelites dugueren amb molta generositat les primícies de la collita del blat, del vi, de l’oli, de la mel i de tota mena de productes del camp. Portaren en abundància el delme de tot.

  • Nehemies 13,12 Tota la gent de Judà començà a dur als magatzems el delme del blat, del vi novell i de l’oli.
  • Èxode 35,5 “Feu una col·lecta a favor del Senyor entre tota la gent de bona voluntat que vulgui contribuir-hi. Recolliu per al Senyor or, plata, bronze,
  • Nehemies 10,35-39 »Sacerdots, levites i laics, vam sortejar entre els nostres respectius llinatges els períodes de l’any en què ens comprometíem a portar l’ofrena de llenya al temple del nostre Déu, perquè es puguin cremar les víctimes damunt l’altar del Senyor, el nostre Déu, tal com està escrit en la Llei. […]
  • Èxode 36,5-6 per anar a parlar amb Moisès. Li van dir: —El poble porta més del que cal per a l’obra que el Senyor ha manat de fer. […]
  • Nehemies 12,44 En aquella mateixa època van ser designats els encarregats dels magatzems on es guardaven les provisions, la part reservada de les ofrenes, les primícies i els delmes. En aquests magatzems havien de recollir, dels camps de cada població, les parts de la collita que la Llei assigna als sacerdots i als levites. Els habitants de Judà estaven molt contents de tenir els sacerdots i els levites exercint el seu ofici,
  • 2 Cròniques 24,10-11 Tots els prohoms i tot el poble se’n van alegrar, i venien a dipositar la seva contribució a la caixa, fins a omplir-la. […]
  • Èxode 35,20-29Nehemies 13,31Proverbis 3,9Èxode 34,26Apocalipsi 14,4Èxode 23,19Èxode 34,22Nombres 18,12Jaume 1,18Èxode 22,291 Corintis 15,202 Corintis 8,2-5
6

També els habitants de les poblacions de Judà, tant els qui procedien del regne d’Israel com els de Judà mateix, dugueren el delme dels ramats de vaques, ovelles i cabres; quant als delmes de les collites consagrats al Senyor, el seu Déu, els van posar en munts.

  • Levític 27,30 »Els delmes dels sembrats i dels fruits dels arbres són del Senyor, consagrats a ell.
  • 2 Cròniques 11,16-17 Gent de totes les tribus d’Israel, donada de tot cor al Senyor, Déu d’Israel, van seguir els sacerdots i els levites i anaren a Jerusalem perquè volien oferir sacrificis al Senyor, el Déu dels seus pares. […]
  • Deuteronomi 14,28 »Cada tres anys separa la desena part de la teva collita d’aquell any i diposita-la dins la teva ciutat.
7

El mes tercer començaren a fer els munts, i el mes setè van acabar.

  • Levític 23,16-24 D’aquesta manera, fins l’endemà del setè dissabte comptareu cinquanta dies. El dia que fa cinquanta presentareu al Senyor una ofrena de la nova collita: […]
8

Quan Ezequies i els prohoms arribaren i veieren aquells munts, van beneir el Senyor i el seu poble d’Israel.

9

Ezequies va preguntar als sacerdots i als levites què eren aquells munts,

Sense referències creuades.

10

i Azariahu, el gran sacerdot, de la família de Sadoc, li respongué: —Des que van començar a portar al temple la part reservada al Senyor, mengem fins a saciar-nos i encara en sobra molt, perquè el Senyor ha beneït el seu poble. En aquests munts hi ha tot el que sobra.

11

Llavors Ezequies va ordenar que preparessin cambres en el temple del Senyor. Així ho van fer,

  • Nehemies 13,5 havia posat a la seva disposició una gran estança. Fins llavors, en aquesta cambra s’hi dipositaven la farina per a les ofrenes, l’encens, els utensilis del temple, el delme del blat, del vi novell i de l’oli que segons la Llei corresponia als levites, als cantors i als porters, i la part que se’n reservava per als sacerdots.
  • Nehemies 13,12-13 Tota la gent de Judà començà a dur als magatzems el delme del blat, del vi novell i de l’oli. […]
  • Nehemies 10,38-39 I a més ens vam comprometre a portar per als sacerdots, a les estances del temple del nostre Déu, les primícies de les nostres fornades, la part reservada de les ofrenes, les primícies dels fruits de tots els arbres, del vi novell i de l’oli; també ens vam comprometre a donar una desena part del producte de les nostres terres als levites, els quals passarien a recollir aquest delme per totes les poblacions on hi ha conreus. […]
12

i van dur-hi fidelment les parts reservades al Senyor, els delmes i les altres ofrenes consagrades. El levita Cananiahu va ser l’intendent, i el seu germà Ximí era el seu ajudant.

  • 2 Cròniques 35,9 Cananiahu i els seus germans Xemaiahu, Haixabiahu i Netanel, i els caps dels levites Jeiel i Jozabad, van donar als levites com a víctimes pasquals cinc mil caps de bestiar menut i, a més, cinc-cents vedells.
  • 1 Cròniques 26,20-26 Altres levites tenien a càrrec seu la custòdia dels tresors del temple de Déu i dels objectes sagrats més preciosos. Aquests levites eren Ahià […]
  • 2 Reis 12,15 sinó que tot ho donaven als encarregats de les obres perquè fessin les reparacions necessàries al temple del Senyor.
13

Per ordre del rei Ezequies i d’Azariahu, intendent en cap del temple de Déu, van ser nomenats responsables Jehiel, Azaziahu, Nàhat, Assahel, Jerimot, Jozabad, Eliel, Ismaquiahu, Màhat i Benaiahu, a les ordres de Cananiahu i del seu germà Ximí.

  • Nehemies 11,11 Seraià, fill d’Hilquià, descendent del gran sacerdot Ahitub a través de Meraiot, de Sadoc i de Meixul·lam,
  • 2 Cròniques 31,10-11 i Azariahu, el gran sacerdot, de la família de Sadoc, li respongué: —Des que van començar a portar al temple la part reservada al Senyor, mengem fins a saciar-nos i encara en sobra molt, perquè el Senyor ha beneït el seu poble. En aquests munts hi ha tot el que sobra. […]
  • 1 Cròniques 9,11 i Azarià, fill d’Hilquià, descendent del gran sacerdot Ahitub, a través de Meraiot, de Sadoc i de Meixul·lam;
  • 2 Cròniques 31,4 A la població de Jerusalem li va ordenar que donés la part corresponent als sacerdots i als levites perquè poguessin dedicar-se amb constància a la Llei del Senyor.
  • 2 Cròniques 30,12 El poder de Déu també es va fer sentir als de Judà, i va infondre en els seus cors la voluntat unànime de complir el que el rei i els seus prohoms havien manat, d’acord amb la paraula del Senyor.
  • 1 Cròniques 24,5 La distribució dels caps, tant de l’un com de l’altre grup, es va fer per sorteig, ja que tant els descendents d’Eleazar com els d’Itamar tenien caps que servien el santuari i caps que servien Déu.
14

El levita Corè, fill d’Imnà, porter de la porta Oriental, tenia a càrrec seu les ofrenes voluntàries fetes a Déu i la distribució de les parts reservades al Senyor i de les ofrenes més santes.

  • Deuteronomi 16,10 Celebraràs llavors la festa de les Setmanes en honor del Senyor, el teu Déu. Prepara ofrenes voluntàries en proporció a la benedicció que hauràs rebut del Senyor, el teu Déu.
  • Levític 27,28 »En canvi, cap dels béns que han estat totalment consagrats al Senyor, siguin persones, animals o camps del propi patrimoni, no pot ser venut ni rescatat, perquè tot allò que ha estat consagrat totalment al Senyor és cosa molt sagrada i pertany exclusivament al Senyor.
  • Levític 10,12-13 Després Moisès va dir a Aaron i als dos fills que li quedaven, Eleazar i Itamar: —Preneu la part reservada de l’ofrena de farina que el foc consumeix en honor del Senyor. Pasteu-la sense llevat i mengeu-la al costat de l’altar, perquè és cosa molt sagrada. […]
  • Levític 23,38 Aquests sacrificis s’afegiran als que oferiu al Senyor cada dissabte i a tots els dons i sacrificis que pugueu oferir al Senyor voluntàriament o per complir un vot.
  • Esdres 1,4 I arreu on hi hagi gent d’aquest poble, que la població del lloc on resideixen els ajudi amb plata, or, provisions i bestiar, a més d’ofrenes voluntàries per al temple del Déu que fa estada a Jerusalem.»
  • Nombres 29,39 »Aquests són els sacrificis que heu d’oferir al Senyor en les vostres festes, a part dels vostres sacrificis en compliment d’un vot, dels sacrificis voluntaris, dels holocaustos, de les ofrenes de farina, de les libacions de vi i dels sacrificis de comunió.”
  • Levític 2,10Deuteronomi 12,6Nehemies 13,131 Cròniques 26,12Esdres 3,51 Cròniques 26,17Levític 6,16-17Esdres 7,16Salms 119,108Levític 22,18Levític 7,1-6Deuteronomi 12,171 Cròniques 26,14
15

Tenia a les seves ordres Eden, Miniamín, Jeixua, Xemaiahu, Amariahu i Xecaniahu; a les ciutats on vivien els sacerdots, aquests s’encarregaven de repartir-los fidelment les porcions d’acord amb els diversos torns. No feien diferència entre grans i petits;

  • Josuè 21,9-19 Les ciutats de les tribus de Judà i de Simeó assignades […]
  • 2 Cròniques 31,13 Per ordre del rei Ezequies i d’Azariahu, intendent en cap del temple de Déu, van ser nomenats responsables Jehiel, Azaziahu, Nàhat, Assahel, Jerimot, Jozabad, Eliel, Ismaquiahu, Màhat i Benaiahu, a les ordres de Cananiahu i del seu germà Ximí.
  • 2 Cròniques 29,12 Tot seguit es van posar a la feina els levites Màhat, fill d’Amassai, i Joel, fill d’Azarià, dels descendents de Quehat; Quix, fill d’Abdí, i Azariahu, fill de Jehal·lelel, dels descendents de Merarí; Joah, fill de Zimmà, i Eden, fill de Joah, dels descendents de Guerxon;
  • 1 Cròniques 6,54-60 Aialon i Gat-Rimmon; […]
  • 1 Cròniques 25,8 L’ordre dels torns de servei va ser establert per sorteig, incloent-hi joves i grans, mestres i deixebles.
  • 1 Cròniques 9,22 Total dels elegits per a ser porters dels llindars: 212. Tots havien estat enregistrats en els seus pobles respectius. David i Samuel, el vident, els havien donat aquest encàrrec perquè l’exercissin permanentment.
16

només calia que estiguessin inscrits entre els homes de tres anys en amunt. Feien el mateix amb tots els qui entraven al temple del Senyor per complir les funcions de cada dia assignades a cada grup segons els diversos torns.

  • Esdres 3,4 Els israelites també van celebrar, tal com és prescrit, la festa dels Tabernacles: cada un dels dies de la festa van oferir el nombre manat d’holocaustos.
  • 1 Cròniques 23,3 Van fer el cens dels levites de trenta anys en amunt, comptats un per un, i donà un nombre de trenta-vuit mil homes.
  • Levític 21,22-23 Podrà menjar del que pertany al seu Déu, tant de les ofrenes molt santes com de les santes; […]
17

Els sacerdots eren inscrits per famílies, mentre que els levites, de vint anys en amunt, ho eren per grups i per torns.

  • 1 Cròniques 23,24 Aquests eren els descendents de Leví, repartits en llinatges, inscrits nominalment un per un com a caps de llinatge. De vint anys en amunt, estaven dedicats als serveis del temple del Senyor.
  • 1 Cròniques 23,27 Perquè, segons les últimes disposicions de David, els levites entraven en el cens de vint anys en amunt
  • 2 Cròniques 31,2 Ezequies va organitzar els torns dels sacerdots i dels levites i va assignar a cada torn la funció sacerdotal o levítica que li corresponia: oferir holocaustos i sacrificis de comunió, oficiar el culte i executar els cants d’acció de gràcies i de lloança dins el recinte del campament del Senyor.
  • Nombres 17,2-3 —Comunica a Eleazar, fill del sacerdot Aaron, que retiri els encensers d’entre les brases, perquè són sagrades, i escampi lluny el caliu. […]
  • Nombres 4,38 El nombre dels descendents de Guerxon, censats per clans i llinatges,
  • Nombres 3,15 —Fes un cens dels levites per llinatges i per clans i compta tots els nois i homes d’un mes d’edat en amunt.
  • Nombres 3,20Nombres 4,3Nombres 4,46Nombres 4,421 Cròniques 24,20Nombres 8,24Esdres 2,59
18

Havien de ser inscrits amb tots els seus: dones, fills i filles, és a dir, amb tota la seva família, sempre que estiguessin en estat de puresa ritual.

  • 1 Cròniques 9,22 Total dels elegits per a ser porters dels llindars: 212. Tots havien estat enregistrats en els seus pobles respectius. David i Samuel, el vident, els havien donat aquest encàrrec perquè l’exercissin permanentment.
  • 2 Cròniques 31,15 Tenia a les seves ordres Eden, Miniamín, Jeixua, Xemaiahu, Amariahu i Xecaniahu; a les ciutats on vivien els sacerdots, aquests s’encarregaven de repartir-los fidelment les porcions d’acord amb els diversos torns. No feien diferència entre grans i petits;
  • Romans 15,16 de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d’anunciar l’evangeli de Déu, perquè així ells es converteixin en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l’Esperit Sant.
  • Isaïes 5,16 El Senyor de l’univers quedarà enaltit quan restaurarà la justícia; ell, el Déu sant, mostrarà la seva santedat restablint el dret.
19

Pel que fa als sacerdots descendents d’Aaron que vivien en els camps de pasturatge d’alguna de les ciutats sacerdotals, hi havia en cada ciutat uns homes designats personalment per a distribuir les porcions corresponents a cada home d’entre els sacerdots i a tots els levites inscrits en el registre.

  • 2 Cròniques 31,12-15 i van dur-hi fidelment les parts reservades al Senyor, els delmes i les altres ofrenes consagrades. El levita Cananiahu va ser l’intendent, i el seu germà Ximí era el seu ajudant. […]
  • Levític 25,34 En canvi, els camps del voltant de les seves ciutats no es podran vendre, perquè són patrimoni perpetu dels levites.
  • Nombres 35,2-5 —Ordena als israelites que, dels territoris que els han tocat en heretat, donin als levites algunes ciutats per a habitar-hi, amb els pasturatges dels voltants. […]
  • 2 Cròniques 28,15 Després uns homes designats personalment es van fer càrrec dels captius. Amb el que hi havia en el botí vestiren els qui no tenien roba, els donaren calçat, els feren menjar i beure i, amb oli, els van amorosir les ferides. Van fer muntar en ases tots els qui no podien caminar i els dugueren a Jericó, la ciutat de les Palmeres, prop dels seus connacionals. Després se’n tornaren a Samaria.
  • 1 Cròniques 6,60 Hucoc, Rehob.
  • 1 Cròniques 6,54 Aialon i Gat-Rimmon;
20

Així obrava Ezequies per tot Judà. Feia el que és bo, recte i fidel davant el Senyor, el seu Déu.

  • 2 Reis 20,3 —Ah, Senyor, recorda que m’he comportat davant teu amb un cor íntegre i fidel i que t’he complagut fent el bé. I va esclatar en un gran plor.
  • 2 Reis 22,2 Va plaure al Senyor i va imitar en tot el comportament de David, el seu avantpassat, sense desviar-se’n ni a dreta ni a esquerra.
  • Fets 24,16 Per això m’esforço a guardar sempre irreprensible la meva consciència davant de Déu i davant els homes.
  • 1 Tessalonicencs 2,10 Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb vosaltres, els creients, de manera santa, justa i irreprensible.
  • Joan 1,47 Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué: —Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.
  • 3 Joan 1,5 Estimat, demostres que ets fidel quan treballes pels germans, i més si són forasters.
  • 1 Reis 15,5
21

Tot el que emprenia per al servei del temple de Déu, o per complir la Llei i els manaments, ho feia cercant el seu Déu amb tot el seu cor, i per això prosperava.