Oixea, rei d’Israel
L’any dotze del regnat d’Acaz, rei de Judà, Oixea, fill d’Elà, començà a ser rei d’Israel a Samaria. Va regnar nou anys.
Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, però no tant com els reis d’Israel que l’havien precedit.
Salmanassar, rei d’Assíria, va pujar per atacar-lo. Oixea se li va sotmetre i li va pagar tribut.
Però després el rei d’Assíria va descobrir que Oixea conspirava: havia enviat missatgers a So, rei d’Egipte, i no li havia satisfet el tribut anual. Llavors el rei d’Assíria el va fer tancar, encadenat, en una presó.
Ocupació de Samaria
Després el rei d’Assíria va envair tot el país, va atacar Samaria i la va assetjar durant tres anys.
L’any novè del regnat d’Oixea, el rei d’Assíria la va conquerir. Va deportar els israelites al país dels assiris i els va confinar a Halah, vora l’Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de Mèdia.
Reflexions sobre les causes del desastre
Això va succeir perquè els israelites, adorant altres déus, havien pecat contra el Senyor, el seu Déu, que els havia tret del país d’Egipte, alliberant-los del poder del faraó, rei d’Egipte.
Havien adoptat els costums de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites i també els costums que els reis d’Israel havien introduït.
Els israelites cometien accions indegudes contra el Senyor, el seu Déu: s’havien construït recintes sagrats en totes les seves poblacions, tant a les torres de guaita com a les ciutats fortificades.
Havien plantat pilars i bosquets sagrats en tots els turons prominents i sota de tots els arbres frondosos.
Cremaven víctimes i ofrenes en tots els recintes sagrats, tal com feien les nacions que el Senyor havia expulsat del seu davant, i cometien accions que l’irritaven.
Donaven culte als ídols repugnants, tot i que el Senyor els havia dit que no ho fessin.
El Senyor advertia Israel i Judà per boca de tots els seus profetes i de tots els vidents, dient-los: «Convertiu-vos del vostre mal comportament, observeu els meus preceptes i els meus decrets, d’acord amb la Llei que vaig donar als vostres pares i que us he transmès per mitjà dels meus servents els profetes.»
Però ells no escoltaven, sinó que s’endurien encara més, tal com s’havien endurit els seus pares, que no havien cregut en el Senyor, el seu Déu.
Van menysprear els seus decrets i l’aliança pactada amb els seus pares, i les amenaces que el Senyor els havia adreçat. Van anar al darrere d’ídols que són no res, i ells també es van tornar no res. Van imitar les nacions veïnes, quan el Senyor els havia manat que no actuessin mai com elles.
Van abandonar tots els preceptes del Senyor, el seu Déu, i es van fer dos vedells de fosa. Van plantar bosquets sagrats, van adorar tot l’estol dels astres i donaven culte a Baal.
Cremaven en sacrifici els seus fills i les seves filles, practicaven les arts d’endevinar i la màgia, i s’havien donat del tot a ofendre i a irritar el Senyor amb el seu mal comportament.
Per això el Senyor es va indignar molt contra els d’Israel i els allunyà del seu davant. Va quedar només la tribu de Judà.
Però tampoc els de Judà no observaven els preceptes del Senyor, el seu Déu, sinó que van adoptar els costums que Israel havia introduït.
Per això el Senyor va rebutjar tota la descendència d’Israel, els va afligir, els va fer caure en poder de saquejadors i, finalment, els allunyà de la seva presència.
El Senyor havia arrencat els d’Israel del reialme de David, i ells havien fet rei Jeroboam, fill de Nebat. Jeroboam havia apartat Israel del Senyor i li havia fet cometre un gran pecat.
Els israelites van continuar fent els pecats que Jeroboam havia comès; no se’n van apartar,
fins que el Senyor els allunyà del seu davant, tal com havia anunciat per boca dels seus servents, els profetes. Per això Israel va ser deportat a Assíria, lluny de la seva terra, fins al dia d’avui.
Origen dels samaritans
El rei d’Assíria va fer venir gent de Babilònia, de Cut, d’Avà, d’Hamat i de Sefarvaim i els establí a les poblacions de Samaria, en lloc dels israelites. Van prendre possessió de Samaria i habitaven a les poblacions del voltant.
Com que al principi de viure-hi no donaven culte al Senyor, el Senyor els enviava lleons que en mataven molts.
El rei d’Assíria en va ser informat: —La gent que has deportat i instal·lat a les poblacions de Samaria no saben com han de donar culte al déu del país. Aquest déu ha enviat contra ells uns lleons que els maten perquè desconeixen com li han de donar culte.
Llavors el rei d’Assíria va ordenar: —Feu-hi anar un dels sacerdots que han estat deportats. Que vagi a viure amb ells per ensenyar-los com han de donar culte al déu del país.
Un dels sacerdots deportats de Samaria anà a establir-se a Betel i els ensenyava com calia donar culte al Senyor.
Però cada una d’aquelles nacions es va fer a més el seu déu, i els van instal·lar en els temples que hi havia dins els recintes sagrats construïts pels samaritans. Cada nació ho va fer a la població on vivia.
Així, la gent de Babilònia es van fer un Sucot-Benot; la gent de Cut, un Nergal; la gent d’Hamat, un Aiximà;
els d’Avà, un Nibhaz i un Tartac, i els de Sefarvaim cremaven en sacrifici els seus fills en honor d’Adrammèlec i d’Anammèlec, els déus de Sefarvaim.
Però tots veneraven també el Senyor i van posar en els recintes sagrats sacerdots trets del poble baix, sacerdots que oficiaven en aquells santuaris.
Veneraven, doncs, el Senyor i alhora donaven culte als seus déus, d’acord amb la religió de les nacions d’on els havien fet venir.
Fins al dia d’avui continuen obrant així, segons les seves antigues pràctiques. No veneren realment el Senyor, no viuen d’acord amb els decrets i costums que ara també són seus ni segons la Llei i els manaments que el Senyor va donar als fills de Jacob, a qui va posar el nom d’Israel.
El Senyor havia pactat amb ells una aliança i els havia donat aquest manament: «No venereu altres déus, no els adoreu, no els doneu culte ni els oferiu sacrificis.
Venereu-me i adoreu-me tan sols a mi, el Senyor, que us vaig treure del país d’Egipte amb gran força i amb braç poderós. Només a mi m’heu de venerar, adorar i oferir sacrificis.
Els decrets i costums, la Llei i els manaments que us he donat per escrit, mireu de practicar-los cada dia. No reverencieu altres déus.
No oblideu l’aliança que vaig pactar amb vosaltres i no reverencieu cap més déu.
Reverencieu-me tan sols a mi, el Senyor, el vostre Déu, i jo us alliberaré de tots els vostres enemics.»
Però, en comptes d’escoltar el Senyor, continuaren vivint segons les seves antigues pràctiques.
Així, doncs, aquelles nacions veneraven el Senyor i al mateix temps donaven culte als seus ídols. I els seus fills, i els fills dels seus fills, continuen fins al dia d’avui comportant-se tal com havien fet els seus avantpassats.