La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
1 Cròniques

1 Cròniques 16

384 referències creuades · llegeix el capítol →

1

Van portar, doncs, l’arca de Déu i la col·locaren dins el tabernacle que David havia fet plantar. Llavors van oferir a la presència de Déu holocaustos i víctimes de comunió.

  • 1 Cròniques 15,1 David es va construir edificis a la ciutat de David, preparà un lloc per a l’arca de Déu i va fer-li un tabernacle.
  • Esdres 6,16-18 Els israelites, els sacerdots, els levites i els altres repatriats van dedicar amb alegria el temple de Déu. […]
  • 2 Samuel 6,17-19 Van portar, doncs, l’arca del Senyor i la col·locaren al seu lloc dins el tabernacle que David havia fet plantar. Llavors David va oferir davant el Senyor holocaustos i víctimes de comunió. […]
  • 2 Cròniques 1,4 L’arca de Déu, en canvi, David l’havia traslladada des de Quiriat-Jearim al lloc que li havia preparat, a Jerusalem, on li havia plantat una tenda.
  • 1 Cròniques 15,12 i els va dir: —Vosaltres sou els caps dels llinatges dels levites; purifiqueu-vos ritualment, amb els vostres parents, i traslladeu l’arca del Senyor, Déu d’Israel, al lloc que li he preparat.
  • 2 Cròniques 5,6-7 El rei Salomó, amb tota la comunitat d’Israel reunida davant l’arca, va sacrificar moltons i vedells en tanta quantitat que no es podia comptar ni calcular. […]
  • 1 Reis 8,5-6Salms 132,8
2

Després d’oferir-los, David va beneir el poble en el nom del Senyor

3

i va manar que distribuïssin a cadascú, a tothom del poble d’Israel, homes i dones, una fogassa de pa amb carn rostida i un pastís de panses.

  • Ezequiel 45,17 Ell s’encarregarà dels holocaustos, de les ofrenes i de les libacions amb motiu de les solemnitats, les festes de la lluna nova i els dissabtes, és a dir, en totes les festes del poble d’Israel. El sobirà, doncs, proveirà de tot el necessari per als sacrificis pel pecat, les ofrenes, els holocaustos i els sacrificis de comunió, com a expiació pel poble d’Israel.
  • 1 Pere 4,9 Practiqueu mútuament l’hospitalitat sense queixar-vos.
  • Nehemies 8,10 Esdres va afegir: —Aneu, mengeu bé, beveu bones begudes i repartiu-ne als qui no tenen res preparat, perquè la diada d’avui és santa, dedicada al nostre Senyor. No us entristiu: la joia que ve del Senyor és la vostra força.
  • 2 Cròniques 35,7-8 Josies, dels seus propis ramats, va proporcionar, per a les víctimes pasquals de la gent del poble que es trobava allí, trenta mil caps en total entre anyells i cabrits; a més va proporcionar-los tres mil vedells. […]
  • 2 Cròniques 30,24 Ezequies, rei de Judà, havia proporcionat a tot el poble mil vedells i set mil caps de bestiar menut, i els prohoms havien aportat mil vedells i deu mil caps de bestiar menut. A més, un gran nombre de sacerdots estaven purificats ritualment.
4

David va designar alguns levites perquè oficiessin davant l’arca del Senyor, per a invocar el Senyor, Déu d’Israel, donar-li gràcies i lloar-lo.

5

Assaf n’era el cap; Zecarià, el segon; després, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Matitià, Eliab, Benaiahu, Obed-Edom i Jeiel, que tocaven arpes i lires; Assaf tocava els címbals;

  • 1 Cròniques 6,39 Aquests són els llocs de residència i els seus límits, assignats als descendents d’Aaron, del clan de Quehat, que van ser els primers a rebre el territori que els va tocar per sorteig;
  • 1 Cròniques 25,1-6 David i els caps del servei de culte van seleccionar els fills d’Assaf, d’Eman i de Jedutun, que salmejaven cants profètics tot acompanyant-los amb les cítares, les arpes i els címbals. Els homes que tenien a càrrec seu aquest servei del culte eren els següents: […]
  • 2 Cròniques 29,25 Ezequies havia fet col·locar els levites al temple del Senyor amb címbals, arpes i lires, tal com ho havien disposat David, Gad, el vident del rei, i el profeta Natan, ja que aquesta disposició venia de Déu per mitjà dels profetes.
  • 1 Cròniques 15,16-24 David va ordenar als caps dels levites que disposessin els seus cantors, amb els instruments musicals, arpes, lires i címbals, i que els fessin sonar ben fort en senyal de festa. […]
6

i els sacerdots Benaiahu i Jahaziel anaven tocant les trompetes davant l’arca de l’aliança de Déu.

  • 2 Cròniques 29,26-28 Estaven drets allà els levites amb els instruments de David, i els sacerdots amb les trompetes. […]
  • Nombres 10,8 Els encarregats de tocar la trompeta seran els sacerdots, els fills d’Aaron. »Això serà una institució perpètua, tant per a vosaltres com per als vostres descendents.
  • 2 Cròniques 13,12 Mireu que Déu és amb nosaltres, al davant nostre, amb els seus sacerdots i les trompetes per a fer sentir en contra vostre el toc trinat de guerra. Israelites, no lluiteu contra el Senyor, el Déu dels vostres pares, perquè no triomfareu pas.
  • 2 Cròniques 5,12-13 Tots els levites cantors, Assaf, Eman i Jedutun, amb els seus fills i parents, vestits de lli, amb címbals, arpes i lires, eren allà, drets al costat oriental de l’altar, amb cent vint sacerdots que tocaven les trompetes. […]
7

Aquell dia, per primera vegada, David va encarregar a Assaf i als del seu grup que lloessin així el Senyor:

  • 2 Samuel 22,1 Quan finalment el Senyor hagué salvat David del poder de tots els seus enemics i del poder de Saül, David va dedicar aquest càntic al Senyor.
  • Salms 18,1 Per al mestre de cor. Del recull de David, servent del Senyor. Càntic que va dedicar al Senyor quan l’hagué salvat del poder de tots els seus enemics i de les mans de Saül. David va dir:
  • 2 Samuel 23,1-2 Aquestes foren les darreres paraules de David: «Oracle de David, fill de Jessè, oracle de l’home plantat al cim més alt, l’ungit del Déu de Jacob, que Israel canta de bon grat. […]
  • Salms 12,1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Haixeminit». Salm del recull de David.
  • Nehemies 12,24 Els caps dels levites eren: Haixabià, Xerebià i Jeixua, fill de Cadmiel. Aquests, d’acord amb les disposicions de David, home de Déu, es col·locaven davant el segon cor de levites, per cantar lloances i accions de gràcies. Uns i altres alternaven el cant.
  • 2 Cròniques 29,30 El rei Ezequies i els prohoms van demanar als levites que lloessin el Senyor amb els càntics que David i el vident Assaf havien compost. Els levites van entonar lloances cada cop més joioses; després s’agenollaren i es prosternaren.
8

«Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes.

  • Salms 105,1-15 Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. […]
  • Isaïes 12,4 I aquell dia direu: “Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes; recordeu que el seu nom és excels.
  • 2 Reis 19,19 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l’únic Déu.
  • Salms 145,5-6 Que proclamin l’esplendor gloriosa de la teva majestat, i jo repassaré els teus prodigis. […]
  • 1 Cròniques 16,34 »Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.
  • 1 Cròniques 16,8-22 «Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. […]
  • 1 Corintis 1,2Salms 78,3-6Salms 67,2-41 Reis 8,43Fets 9,14
9

Canteu-li al so de les cítares, feu l’elogi de les seves meravelles.

  • Colossencs 3,16 Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit.
  • Salms 96,1-3 Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor arreu de la terra, […]
  • Salms 98,1-4 Salm. Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat li han donat la victòria. […]
  • Jaume 5,13 Si algú de vosaltres sofreix, que pregui. Si està content, que canti lloances a Déu.
  • Salms 95,1-2 Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la roca que ens salva; […]
  • Mateu 26,30 I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
  • Salms 40,10Salms 71,17Efesis 5,19Salms 145,4-6Salms 145,12Malaquies 3,16
10

Glorieu-vos del seu nom, que és sant, alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor.

11

Cerqueu el Senyor, acolliu-vos al seu poder, busqueu sempre la seva mirada.

  • Salms 27,8-9 Tu em parles dintre el cor i em dius: «Busqueu la meva mirada!» Buscar-la és el que vull, Senyor. […]
  • Sofonies 2,2-3 abans no es compleixi el decret, abans no passi el dia i us escampin com la palla, abans no caigui damunt vostre l’enuig ardent del Senyor, abans no caigui damunt vostre el dia de la seva indignació. […]
  • Salms 68,35 Canteu la majestat de Déu, la seva grandesa sobre Israel, la seva majestat dalt dels núvols.
  • Salms 24,6 Aquest és el poble que el cerca, que cerca el teu rostre, Déu de Jacob. Pausa
  • Salms 67,1 Per al mestre de cor. Amb instruments de corda. Salm: càntic.
  • Salms 4,6 Oferiu els sacrificis prescrits i confieu en el Senyor.
  • Amós 5,62 Cròniques 6,41Salms 78,61
12

Recordeu les meravelles que ell obrà, els seus prodigis i les seves decisions,

13

vosaltres, nissaga d’Israel, el seu servent, fills de Jacob, els seus elegits.

  • 1 Pere 2,9 Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable.
  • Èxode 19,5-6 Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva: […]
  • Salms 135,4 El Senyor s’ha escollit Jacob, Israel, per heretat preferida.
  • Deuteronomi 7,6 Perquè tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. Ell t’ha escollit d’entre tots els pobles de la terra perquè siguis la seva heretat preferida.
  • Gènesi 28,13-14 El Senyor es trobava davant seu i li deia: —Jo soc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teva descendència. […]
  • Gènesi 17,7 Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència.
  • Gènesi 35,10-12
14

Ell, el Senyor, és el nostre Déu, que fa complir les seves decisions per tota la terra.

  • Isaïes 26,9 De nit et desitjo amb tota l’ànima, a l’alba et cerco del fons del cor. Quan executes a la terra les teves decisions, els habitants del món aprenen a ser justos.
  • Salms 48,10-11 Déu nostre, revivim el teu amor enmig del temple. […]
  • Èxode 15,2 Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. És el meu Déu, i jo l’he de lloar, el Déu del meu pare, i jo l’he d’enaltir.
  • Salms 100,3 Reconeixeu que el Senyor és Déu; ell ens ha creat i nosaltres som seus; som el seu poble i el ramat que ell pastura.
  • Salms 63,1 Salm del recull de David. De quan era al desert de Judà.
  • Salms 97,8-9 Sió se n’alegra en sentir-ho, estan de festa les viles de Judà i celebren, Senyor, els teus determinis. […]
  • Salms 118,281 Cròniques 16,12Salms 95,7
15

Recordeu sempre la seva aliança, la promesa feta per a mil generacions,

  • Salms 105,8 Recorda per sempre l’aliança, la promesa feta per a mil generacions,
  • Salms 25,10 El camí del Senyor és tot ell amor fidel per als qui guarden el seu pacte d’aliança.
  • Deuteronomi 7,9 »Reconeix, doncs, que el Senyor, el teu Déu, és realment Déu. És el Déu fidel, que manté la seva aliança i el seu amor fins a un miler de generacions, per als qui l’estimen i guarden els seus preceptes.
  • Malaquies 4,4
  • Salms 44,17 sentint com m’ultratgen uns blasfems, veient uns enemics que es revengen.
16

l’aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isaac

  • Gènesi 17,2 Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència.
  • Gènesi 26,3 Viu com a immigrant en aquest país: jo seré amb tu i et beneiré, ja que a tu i als teus descendents us donaré totes aquestes terres i mantindré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham.
  • Gènesi 35,11 Déu va afegir: —Jo soc el Déu totpoderós. Sigues fecund i prolífic, i que de tu surti un poble, més ben dit, una comunitat de pobles. Sortiran reis de les teves entranyes.
  • Gàlates 3,15-17 Germans, ja sabeu que entre els homes ningú no pot anul·lar o modificar un pacte tancat vàlidament. […]
  • Gènesi 15,18 Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient: —Dono aquest país als teus descendents, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates:
  • Fets 3,25 Vosaltres sou els fills dels profetes i de l’aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan digué a Abraham: Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teva descendència.
  • Gènesi 28,13-14Nehemies 9,8Gènesi 12,7Èxode 3,15Gènesi 22,16-18Hebreus 6,13-18Lluc 1,72-73
17

i confirmat a Jacob com un decret, a Israel en aliança perpètua:

  • Gènesi 17,7-8 Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència. […]
  • Gènesi 35,11-12 Déu va afegir: —Jo soc el Déu totpoderós. Sigues fecund i prolífic, i que de tu surti un poble, més ben dit, una comunitat de pobles. Sortiran reis de les teves entranyes. […]
  • Hebreus 13,20 Que el Déu de la pau, que ha fet pujar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre, el gran pastor de les ovelles, gràcies a la sang d’una aliança eterna,
  • Josuè 24,11-13 Després de travessar el Jordà, arribàreu a Jericó. Us van fer la guerra tant els senyors de Jericó com els amorreus, els perizites, els cananeus, els hitites, els guirgaixites, els hivites i els jebuseus, però jo els vaig posar tots a les vostres mans. […]
  • Salms 78,10 no guardaren l’aliança de Déu, es negaren a seguir la seva llei.
  • Isaïes 55,3 Estigueu atents, veniu a mi. Escolteu-me i viureu! Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David.
  • Èxode 3,172 Samuel 23,5Jeremies 11,2
18

“Et donaré el país de Canaan i serà la vostra possessió.”

  • Gènesi 13,15 Tot el país que veus, te’l donaré per sempre a tu i a la teva descendència.
  • Deuteronomi 32,8 Quan l’Altíssim repartia els pobles i separava els uns dels altres els fills d’Adam, va establir les fronteres de cada nació segons el nombre dels fills de Déu.
  • Nombres 26,53-56 —Has de repartir l’heretat del país entre aquestes tribus tenint en compte el nombre dels censats. […]
  • Gènesi 35,11-12 Déu va afegir: —Jo soc el Déu totpoderós. Sigues fecund i prolífic, i que de tu surti un poble, més ben dit, una comunitat de pobles. Sortiran reis de les teves entranyes. […]
  • Gènesi 12,7 El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: —Donaré aquest país a la teva descendència. Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut.
  • Gènesi 17,8 A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu.
  • Gènesi 28,13-14Miquees 2,5
19

Llavors fins es podien comptar, eren pocs i forasters en el país,

  • Deuteronomi 7,7 »El Senyor s’ha enamorat de vosaltres i us ha escollit d’entre tots els pobles, no perquè fóssiu un poble més nombrós que els altres, quan de fet sou el més petit de tots,
  • Gènesi 34,30 Jacob va dir a Simeó i a Leví: —M’heu portat la desgràcia fent-me odiós als altres habitants del país, els cananeus i els perizites. Nosaltres som pocs i, si ells es reuneixen contra mi i em vencen, seré exterminat amb la meva família.
  • Hebreus 11,13 Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut allò que Déu els prometia, sinó veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra.
  • Fets 7,5 No li va donar per heretat ni un pam d’aquest país, però a ell, que no tenia fills, li prometé que el donaria en possessió a ell i a la seva descendència .
20

anaven de poble en poble i de reialme en reialme.

  • Gènesi 46,3 Llavors li digué: —Jo soc Déu, el Déu del teu pare. No tinguis por de baixar a Egipte, perquè allà et convertiré en un gran poble.
  • Gènesi 46,6 Van prendre també els ramats i tots els béns que havien adquirit en el país de Canaan. Jacob va arribar a Egipte amb tots els seus descendents.
  • Gènesi 20,1 Abraham se’n va anar cap a la regió del Nègueb. Es va establir entre Cadeix i Xur. Després va emigrar cap a Guerar.
  • Gènesi 12,10 Una gran fam es va abatre sobre el país. La fam era tan forta que Abram va baixar a Egipte per residir-hi un cert temps.
21

Però ell no permeté que ningú els maltractés i reprengué uns reis per causa seva:

  • Gènesi 20,3 Però, de nit, Déu es va aparèixer en somnis a Abimèlec i li digué: —Moriràs, perquè has pres aquesta dona que ja és del seu marit.
  • Gènesi 12,17 Però el Senyor va enviar al faraó i a la seva cort grans flagells, perquè havia pres Sarai, la muller d’Abram.
  • Gènesi 31,29 Ara jo podria fer-vos mal, però anit el Déu del teu pare em va advertir: “Ves amb compte a no dir res a Jacob, tant en bé com en mal.”
  • Èxode 7,15-18 Ves a trobar-lo demà al matí quan surti cap al Nil. Porta amb tu el bastó que es va convertir en serp i espera’l a la vora del riu. […]
  • Gènesi 31,42 Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i l’Esglai d’Isaac no hagués estat amb mi, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu.
  • Gènesi 31,24 Però, aquella nit, Déu vingué a visitar en somnis Laban, l’arameu, i li va dir: «Ves amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en bé com en mal.»
  • Èxode 9,13-18
22

“No toqueu els meus ungits, no feu cap mal als meus profetes!”

  • Gènesi 20,7 Ara, doncs, torna la dona al seu marit. És un profeta. Ell pregarà per tu i salvarà la teva vida. Però, si no la tornes, sàpigues que tu i els teus morireu.
  • Salms 105,15 «No toqueu els meus ungits, no feu cap mal als meus profetes.»
  • Gènesi 49,8-10 »Judà, els teus germans t’enaltiran. Agafaràs pel coll els enemics, es prosternaran davant teu els teus germans. […]
  • Gènesi 48,19-20 Però el seu pare s’hi va negar: —Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. També els descendents de Manassès arribaran a ser un gran poble. Però el seu germà petit serà més gran que ell, i la seva descendència serà com una nació sencera. […]
  • 1 Reis 19,16 Després ungeix Jehú, fill de Nimxí, per rei d’Israel. Ungeix també Eliseu, fill de Xafat, d’Abel-Meholà, com a profeta successor teu.
  • 1 Joan 2,27 Quant a vosaltres, sé que manteniu la unció que heu rebut d’ell i no necessiteu que ningú us instrueixi. La seva unció us ensenya totes les coses, diu la veritat i no menteix. Per tant, d’acord amb l’ensenyament que heu rebut, manteniu-vos en ell.
  • Gènesi 27,39-40
23

»Canteu al Senyor arreu de la terra, anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.

  • Salms 96,1-13 Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor arreu de la terra, […]
  • Isaïes 51,6-8 Alceu els ulls cap al cel i mireu després a la terra: el cel s’esvaeix com el fum, la terra s’esfila com un vestit vell, i els homes moren com mosques. Però la meva salvació dura per sempre, la meva justícia no fallarà. […]
  • Salms 71,15 Els meus llavis anunciaran la teva bondat, proclamaran tot el dia la teva salvació: qui podria comptar les teves obres!
  • Isaïes 12,5 Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses; que ho publiquin per tota la terra.
  • Salms 40,10 Anuncio amb goig la salvació davant de tota l’assemblea. No puc deixar d’anunciar-la; prou que ho saps, Senyor.
  • Salms 30,4 Senyor, m’has arrencat de la terra dels morts; quan ja baixava a la fossa, m’has donat la vida.
  • 1 Cròniques 16,9Èxode 15,21
24

Conteu a les nacions la seva glòria, a tots els pobles, els seus prodigis.

  • Isaïes 12,2-6 Ell és el Déu que em salva; hi confio, no m’espanto. Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. […]
  • Salms 22,27 Els humils en menjaran fins a saciar-se, lloaran el Senyor els qui el cerquen. I diran: «Que visqueu per molts anys!»
  • Daniel 4,1-3 »Mentre jo, Nabucodonosor, vivia tranquil a la meva residència, feliç al meu palau, […]
  • 2 Reis 19,19 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l’únic Déu.
25

És gran el Senyor i digne de tota lloança, és més temible que tots els déus;

  • Salms 89,7 Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols? Qui és com el Senyor entre els fills de Déu?
  • Jeremies 10,6-10 Ningú no és com tu, Senyor: tu ets gran, el teu nom és gran i poderós. […]
  • Apocalipsi 15,3-4 i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l’Anyell: —Senyor, Déu de l’univers, les teves obres són grans i admirables. Rei de les nacions, els teus camins són justos i veritables. […]
  • Salms 66,3-5 Digueu a Déu: «Que en són, d’admirables, les teves obres! En veure’t tan gran i poderós, els enemics et fan acatament. […]
  • Salms 144,3-6 Senyor, què és l’home per a fixar-t’hi? Què és un mortal perquè el tinguis en compte? […]
  • Èxode 15,11 Qui és com tu entre els déus, Senyor? Qui és com tu, magnífic entre els sants? Fas proeses temibles, obres meravelles.
  • Salms 76,7Isaïes 40,12-17Jeremies 5,22
26

perquè els déus dels pobles no són res, però el Senyor ha fet el cel.

  • Isaïes 44,24 Això et diu el Senyor, el qui t’allibera, el qui t’ha format a les entranyes de la mare: «Jo, el Senyor, ho he creat tot. Jo, tot sol, he desplegat el cel i he esplanat la terra, sense que ningú m’ajudés.
  • Salms 102,25 Però jo he dit: «Déu meu, no em prenguis a la meitat dels meus dies, que els teus anys s’allarguen de segle en segle.
  • Isaïes 42,5 Això et fa saber Déu, el Senyor, que ha creat el cel i l’ha desplegat, que ha esplanat la terra perquè hi germinin les llavors, que dona l’alè als pobles que hi viuen, la respiració als qui la recorren:
  • Isaïes 40,26 Alceu els ulls al cel i mireu qui ha creat l’estol dels astres, qui els fa sortir, d’un a un, i els crida cada un pel seu nom. És tan gran la seva força i ferm el seu poder, que mai no en falta cap.
  • Levític 19,4 »No us decanteu cap als ídols, no us fabriqueu déus de fosa. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.
  • Apocalipsi 14,7 I deia amb veu forta: —Venereu Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu judici. Adoreu el creador del cel i de la terra, del mar i de les fonts d’aigua.
  • Salms 115,4-81 Corintis 8,4Isaïes 44,9-20Jeremies 10,10-14Fets 19,26
27

Honor i majestat s’estan al davant d’ell, poder i esclat l’assisteixen al lloc on habita.

  • Salms 96,6 Honor i majestat s’estan al davant d’ell, poder i esplendor l’assisteixen al seu temple.
  • Salms 16,11 M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant; a la teva dreta, delícies per sempre.
  • Salms 43,2-4 Déu meu, ets el meu baluard. Per què em rebutges? Per què he d’anar de dol pertot arreu, oprimit per l’enemic? […]
  • Salms 28,7-8 El Senyor és la meva força, l’escut que em protegeix; el meu cor confia en ell. M’ha ajudat i se n’alegra el meu cor; vull lloar-lo amb els meus cants. […]
  • Salms 63,2-3 Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua. […]
  • Salms 8,1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Haguitit». Salm del recull de David.
  • Salms 27,4-6Joan 17,24
28

Doneu al Senyor, famílies dels pobles, doneu al Senyor glòria i honor,

29

doneu al Senyor la glòria del seu nom, entreu davant d’ell portant-li ofrenes. Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat.

30

Que tremoli davant d’ell tota la terra! El món es manté ferm, incommovible.

  • Hebreus 1,3 Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina;
  • Salms 33,9 A una paraula seva, tot començà; a una ordre d’ell, tot existí.
  • Apocalipsi 11,15 Va tocar el setè àngel i en el cel ressonaren veus potents que proclamaven: —La reialesa del món és ara del Senyor nostre i del seu Messies, i regnarà pels segles dels segles!
  • Salms 148,5-6 Que lloïn el nom del Senyor: a una ordre d’ell, tots foren creats. […]
  • Salms 93,1 El Senyor és rei, va vestit de majestat; el Senyor va vestit i cenyit de poder. El món es manté ferm, incommovible;
  • Colossencs 1,17 Ell existeix abans de tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
  • Isaïes 49,8Salms 96,9Jeremies 10,121 Cròniques 16,231 Cròniques 16,25
31

El cel se n’alegra, la terra ho celebra. Digueu a les nacions: “El Senyor és rei!”

32

Bramula el mar amb tot el que s’hi troba, jubilen els camps amb tot el que hi ha,

  • Salms 98,7-8 Bramula el mar amb tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten; […]
  • Salms 148,9-10 muntanyes i tots els turons, arbres fruiters i tots els cedres, […]
  • Salms 93,4 Més fort que el bramul dels oceans, més potent que les onades del mar, és potent a les altures el Senyor.
  • Isaïes 44,23 Alegra’t, cel, que el Senyor triomfa! Aclameu-lo, fondàries de la terra! Arbres, boscos i muntanyes, esclateu en crits d’alegria! El Senyor ha alliberat el poble de Jacob, fa resplendir la seva glòria a Israel.
33

criden de goig els arbres del bosc, en veure que ve el Senyor, que ve a judicar la terra.

  • Salms 96,12-13 jubilen els camps amb tot el que s’hi troba. Criden de goig tots els arbres del bosc, […]
  • Salms 98,9 en veure que ve el Senyor, que ve a judicar la terra. Judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb rectitud.
  • Apocalipsi 11,17-18 dient: —Et donem gràcies, Senyor, Déu de l’univers, el qui és i el qui era, perquè ja has pres el teu gran poder i has instaurat el teu Regne. […]
  • 2 Pere 3,14 Per tant, estimats, mentre espereu això, esforceu-vos perquè ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles,
  • Ezequiel 17,22-24 »Això us anuncia el Senyor Déu: »També jo trencaré el cimall del cedre altiu, n’esqueixaré el rebrot més alt i tendre i el plantaré al cim d’una gran muntanya, […]
  • 2 Tessalonicencs 1,8 i enmig d’una flama de foc, per demanar comptes als qui no coneixen Déu i no obeeixen l’evangeli de Jesús, nostre Senyor.
  • 2 Tessalonicencs 1,10
34

»Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.

  • Salms 106,1 Al·leluia! Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.
  • 2 Cròniques 7,3 Quan els israelites veieren que el foc baixava i que la presència gloriosa del Senyor era damunt l’edifici del temple, s’agenollaren i es van prosternar tots sobre el paviment amb el front a terra enaltint així el Senyor: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.»
  • Esdres 3,11 Entonaven lloances i accions de gràcies al Senyor cantant a cors alterns: «Que n’és, de bo; perdura eternament el seu amor a Israel!» I tot el poble proferia grans aclamacions de lloança al Senyor, perquè posaven els fonaments del seu temple.
  • Salms 107,1 Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.
  • Salms 136,1-26 Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. […]
  • 2 Cròniques 5,13 Tocaven les trompetes i cantaven tan a l’uníson que se sentia una sola veu quan lloaven i enaltien el Senyor. Alçaven la veu al so de les trompetes, dels címbals i dels altres instruments musicals, lloant el Senyor i dient: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.» Llavors l’edifici es va omplir d’un núvol; era l’edifici del temple del Senyor.
  • Jeremies 33,11Salms 118,1
35

I digueu: “Salva’ns, Déu que ets la nostra salvació, aplega’ns i allibera’ns d’entre les nacions! En donarem gràcies al teu nom, que és sant, i ens gloriarem de lloar-te.

  • Salms 106,47-48 Salva’ns, Senyor, Déu nostre; aplega’ns d’entre les nacions. En donarem gràcies al teu nom, que és sant, i ens gloriarem de lloar-te. […]
  • 1 Pere 2,9 Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable.
  • Salms 79,9-10 Ajuda’ns, oh Déu, salvador nostre, per l’honor del teu nom; allibera’ns i perdona’ns els pecats per amor del teu nom. […]
  • 1 Pere 2,5 També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l’Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist.
  • Salms 14,7 Que vingui de Sió la salvació d’Israel! Quan el Senyor renovarà la vida del seu poble, Jacob s’omplirà de goig, Israel s’alegrarà.
  • Isaïes 43,21 I aquest poble, que jo m’he format, proclamarà la meva lloança.»
  • Efesis 1,121 Corintis 1,311 Cròniques 16,9-10Salms 44,8Salms 105,45Isaïes 45,25Salms 53,6
36

Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, des de sempre i per sempre!”» I tot el poble respongué: «Amén! Lloeu el Senyor!»

  • Salms 72,18-19 Beneït sigui el Senyor Déu, el Déu d’Israel, l’únic que fa meravelles. […]
  • 1 Reis 8,15 Salomó digué: —Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel! Ell va parlar al meu pare David i ara ha complert allò que havia dit:
  • 1 Reis 8,56 —Beneït sigui el Senyor, que ha concedit un lloc de repòs al seu poble d’Israel, tal com havia promès! No ha fallat ni una sola de les bones promeses que havia fet per boca de Moisès, el seu servent.
  • Nehemies 8,6 Esdres va beneir el Senyor, Déu gran, i tota l’assemblea va alçar les mans i respongué: «Amén! Amén!» Després s’agenollaren i es prosternaren fins a tocar a terra amb el front per adorar el Senyor.
  • Efesis 1,3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt al cel.
  • 1 Pere 1,3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. Ell us ha destinat a una esperança viva
  • Jeremies 28,61 Corintis 14,16Salms 106,48Deuteronomi 27,15-26
37

David va deixar Assaf i els del seu grup davant l’arca de l’aliança del Senyor, per a prestar-hi servei constantment, complint el ritual prescrit per a cada dia.

  • 2 Cròniques 8,14 Seguint les normes del seu pare David, també va assignar als grups sacerdotals els torns de servei; als levites, les seves funcions de cantar lloances i de prestar servei al costat dels sacerdots, segons els ritus propis de cada dia; i als porters, els torns de servei a cada porta. Així, en efecte, ho havia ordenat David, home de Déu.
  • Esdres 3,4 Els israelites també van celebrar, tal com és prescrit, la festa dels Tabernacles: cada un dels dies de la festa van oferir el nombre manat d’holocaustos.
  • 1 Cròniques 25,1-6 David i els caps del servei de culte van seleccionar els fills d’Assaf, d’Eman i de Jedutun, que salmejaven cants profètics tot acompanyant-los amb les cítares, les arpes i els címbals. Els homes que tenien a càrrec seu aquest servei del culte eren els següents: […]
  • 1 Cròniques 15,17-24 Els levites van designar Eman, fill de Joel, Assaf, fill de Berequiahu, emparentat amb Joel, i Etan, fill de Cuixaiahu, descendent de Merarí, emparentat també amb els anteriors. […]
  • 1 Cròniques 16,4-6 David va designar alguns levites perquè oficiessin davant l’arca del Senyor, per a invocar el Senyor, Déu d’Israel, donar-li gràcies i lloar-lo. […]
38

Obed-Edom i els del seu grup eren seixanta-vuit. A Obed-Edom, fill de Jedutun, i a Hossà els va fer porters.

  • 1 Cròniques 26,10 Fills d’Hossà, descendent de Merarí: Ximrí, el cap; encara que no fos el primogènit, el seu pare li havia atribuït el primer lloc;
  • 1 Cròniques 13,14 L’arca de Déu va estar tres mesos amb Obed-Edom, a casa d’ell, i el Senyor va beneir la seva família i tots els seus béns.
  • 1 Cròniques 26,4-8 Fills d’Obed-Edom: Xemaià, el primogènit; Jehozabad, el segon; Joah, el tercer; Sacar, el quart; Netanel, el cinquè; […]
  • 1 Cròniques 25,3 De la família de Jedutun: els seus fills Guedaliahu, Serí, Jeixaiahu, Haixabià, Matitiahu i Ximí, sis en total, que estaven al costat del seu pare Jedutun, que salmejava cants profètics al so de les cítares, donant gràcies i lloant el Senyor.
39

Al sacerdot Sadoc i als seus parents sacerdots els va encarregar el culte del tabernacle del Senyor en el turó sagrat que hi havia a Gabaon,

  • 1 Reis 3,4 El rei anà a oferir sacrificis a Gabaon, que era el turó sagrat més important, i en aquell altar va oferir mil holocaustos.
  • 1 Cròniques 15,11 David va cridar després els sacerdots Sadoc i Abiatar, i els levites Uriel, Assaià, Joel, Xemaià, Eliel i Amminadab,
  • 1 Cròniques 21,29 En aquella època, el tabernacle del Senyor que Moisès havia fet al desert, i l’altar dels holocaustos, eren al turó sagrat de Gabaon.
  • 2 Cròniques 1,13 Després Salomó, des de la tenda del trobament en el turó sagrat de Gabaon, va tornar a Jerusalem, i regnà a Israel.
  • 2 Cròniques 1,3-4 i es va dirigir amb tota l’assemblea al turó sagrat de Gabaon, on hi havia la tenda del trobament de Déu que Moisès, servent del Senyor, havia fet al desert. […]
  • 1 Cròniques 12,28 a més de Jehoiadà, cap dels descendents d’Aaron amb tres mil set-cents,
40

perquè diàriament oferissin al Senyor l’holocaust del matí i del capvespre sobre l’altar, d’acord amb el que hi ha escrit en la Llei que el Senyor va prescriure a Israel.

  • Nombres 28,3-8 »Digues-los també: “Aquesta és l’ofrena que em presentareu cada dia: dos anyells d’un any sense cap defecte, com a holocaust perpetu. […]
  • Èxode 29,38-42 »Aquesta és l’ofrena que perpètuament oferiràs cada dia sobre l’altar: dos anyells d’un any. […]
  • 2 Cròniques 31,3 Va destinar una part dels ramats de la casa reial per als holocaustos del matí i del capvespre, els dels dissabtes, de les festes del primer dia del mes i de les solemnitats, tal com prescriu la Llei del Senyor.
  • Daniel 9,21 Encara pregava, quan Gabriel, l’home que havia vist al començament de la visió, se’m va acostar volant. Era l’hora de l’ofrena del capvespre.
  • Amós 4,4 «Veniu, israelites, a Betel i rebel·leu-vos contra mi! Aneu a Guilgal i rebel·leu-vos encara més! Oferiu sacrificis cada matí i, cada tres dies, pagueu els delmes!
  • Esdres 3,3 Malgrat el temor que els inspiraven els habitants del país, van erigir l’altar sobre els seus antics fonaments i van oferir-hi els holocaustos del matí i del capvespre en honor del Senyor.
  • 1 Reis 18,29Ezequiel 46,13-152 Cròniques 2,4
41

Amb ells hi havia Eman, Jedutun i els altres levites escollits i designats nominalment per a lloar el Senyor: «Perquè perdura eternament el seu amor.»

  • 2 Cròniques 5,13 Tocaven les trompetes i cantaven tan a l’uníson que se sentia una sola veu quan lloaven i enaltien el Senyor. Alçaven la veu al so de les trompetes, dels címbals i dels altres instruments musicals, lloant el Senyor i dient: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.» Llavors l’edifici es va omplir d’un núvol; era l’edifici del temple del Senyor.
  • 1 Cròniques 25,1-6 David i els caps del servei de culte van seleccionar els fills d’Assaf, d’Eman i de Jedutun, que salmejaven cants profètics tot acompanyant-los amb les cítares, les arpes i els címbals. Els homes que tenien a càrrec seu aquest servei del culte eren els següents: […]
  • Nombres 1,17 Moisès i Aaron van fer venir aquests homes, designats nominalment,
  • Esdres 3,11 Entonaven lloances i accions de gràcies al Senyor cantant a cors alterns: «Que n’és, de bo; perdura eternament el seu amor a Israel!» I tot el poble proferia grans aclamacions de lloança al Senyor, perquè posaven els fonaments del seu temple.
  • 1 Cròniques 16,34 »Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.
  • 2 Cròniques 7,3 Quan els israelites veieren que el foc baixava i que la presència gloriosa del Senyor era damunt l’edifici del temple, s’agenollaren i es van prosternar tots sobre el paviment amb el front a terra enaltint així el Senyor: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.»
  • 1 Cròniques 6,332 Cròniques 20,21Salms 103,171 Cròniques 6,39-47Jeremies 33,11Esdres 8,20Lluc 1,501 Cròniques 16,371 Cròniques 12,31
42

Tenien trompetes, címbals sonors i altres instruments de cant sagrat. Els fills de Jedutun guardaven la porta.

  • Salms 150,3-6 Lloeu-lo al so dels corns, lloeu-lo amb arpes i lires, […]
  • Salms 84,10 Fixa’t en el rostre del teu Ungit, esguarda, Déu nostre, l’escut que ens protegeix.
  • 1 Cròniques 25,6-7 Tots aquests, al costat dels seus pares, cantaven durant el culte del temple del Senyor i acompanyaven el seu cant amb címbals, arpes i cítares. Assaf, Jedutun i Eman estaven prop del rei. […]
  • 2 Cròniques 29,25-28 Ezequies havia fet col·locar els levites al temple del Senyor amb címbals, arpes i lires, tal com ho havien disposat David, Gad, el vident del rei, i el profeta Natan, ja que aquesta disposició venia de Déu per mitjà dels profetes. […]
  • 2 Cròniques 7,6 Els sacerdots atenien a les seves funcions, i els levites, amb els instruments per a cantar al Senyor que el rei David havia fet construir, enaltien el Senyor: «Perdura eternament el seu amor», tal com David els feia salmejar. Davant d’ells, els sacerdots tocaven les trompetes i tot el poble d’Israel estava dret.
43

Després tothom se’n tornà a casa seva. També David va tornar al seu palau per beneir els seus familiars.

  • 2 Samuel 6,19-20 i va manar que distribuïssin a cadascú, a tota la multitud del poble d’Israel, tant homes com dones, un panet amb carn rostida i un pastís de panses. Després tothom se’n tornà a casa seva. […]
  • 1 Reis 8,66 El dia vuitè, Salomó va acomiadar el poble. Ells van beneir el rei i se’n tornaren a casa seva, contents i amb el cor ple de goig per tot el bé que el Senyor havia fet al seu servent David i a Israel, el seu poble.
  • Gènesi 18,19 Jo m’he fet meu Abraham perquè mani als seus fills i als seus descendents que no s’apartin dels meus camins i siguin rectes i justos; així jo compliré a favor d’ell tot el que li he promès.»
  • Josuè 24,15 Però si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l’altra banda de l’Eufrates, o els déus amorreus, en el país dels quals ara viviu. Jo i la meva família adorarem el Senyor!
  • Salms 101,2 Vull tenir una conducta irreprensible i assenyada: quan vindràs vora meu? Portaré les coses de palau amb honradesa de cor.