2 Reis 18

L’any tercer del regnat d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Israel, Ezequies, fill d’Acaz, rei de Judà, començà a ser rei.

Tenia vint-i-cinc anys quan començà a regnar. Va ser rei vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Abí i era filla de Zecariahu.

Ezequies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet David, el seu avantpassat.

Va suprimir els recintes sagrats, va esmicolar els pilars i va tallar els bosquets. També manà de trossejar la serp d’aram que Moisès havia fet, perquè fins llavors els israelites li cremaven ofrenes i li donaven el nom de Nehuixtan.

Ezequies confiava en el Senyor, Déu d’Israel. Entre tots els reis de Judà, després d’ell no n’hi va haver cap d’igual, i tampoc no n’hi havia hagut cap de semblant entre els seus predecessors.

Es va mantenir fidel al Senyor, no se n’allunyava i observava els preceptes que el Senyor havia manat a Moisès.

El Senyor era amb ell i el feia reeixir en totes les seves empreses. Es va revoltar contra el rei d’Assíria i va deixar de ser-li vassall.

Va derrotar els filisteus fins a Gaza i tot el seu territori i s’apoderà tant de les torres de guaita com de les ciutats fortificades.

L’any quart del regnat d’Ezequies, o sigui l’any setè d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Israel, el rei d’Assíria Salmanassar va atacar Samaria i la va assetjar.

Va conquerir-la al cap de tres anys. L’any sisè del regnat d’Ezequies, que era l’any novè d’Oixea, rei d’Israel, va caure Samaria.

El rei d’Assíria va deportar els israelites al país dels assiris i va confinar-los a Halah, vora l’Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de Mèdia.

No havien obeït el Senyor, el seu Déu, i havien trencat l’aliança, tot allò que Moisès, el servent de Déu, els havia ordenat: no n’havien fet cas ni ho havien complert.

L’any catorze del regnat d’Ezequies, Sennaquerib, rei d’Assíria, va atacar totes les ciutats fortificades del regne de Judà i les va ocupar.

Ezequies, rei de Judà, envià a dir al rei d’Assíria, a Laquix: —Soc culpable. No m’ataquis i m’avindré a tot allò que m’imposis. El rei d’Assíria va fer pagar al rei Ezequies de Judà deu tones de plata i una tona d’or.

Ezequies hagué de donar tota la plata que hi havia en el temple del Senyor i en el tresor del palau reial.

Fou aleshores que Ezequies, rei de Judà, arrencà les portes del temple del Senyor i els seus muntants, que ell mateix havia fet recobrir d’or. Ho va donar tot al rei d’Assíria.

Des de la ciutat de Laquix, el rei d’Assíria va enviar el general en cap, un alt funcionari i el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, a trobar el rei Ezequies a Jerusalem. Ells hi van pujar i, en arribar-hi, s’aturaren prop del canal de la bassa de dalt, en el camí del camp dels Rentadors,

i van cridar el rei. Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, sortí a trobar-los amb el canceller Xebnà i amb Joah, fill d’Assaf, que era el cronista.

L’ajudant de camp assiri els parlà així: —Digueu a Ezequies: “Aquest és el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria: Com és que et sents tan segur?

Tu et penses que, per a fer la guerra, basten les paraules com a pla de batalla i força militar. Amb qui comptes per a rebel·lar-te contra mi?

Confies en Egipte, però Egipte és una canya trencada que es clava i forada la mà del qui s’hi apuntala. Això és el faraó, rei d’Egipte, per a tots els qui se’n fien.

Potser em respondreu: ‘Nosaltres confiem en el Senyor, el nostre Déu.’ Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l’adorin tan sols davant aquest únic altar de Jerusalem?

Bé, doncs, fes una aposta amb el meu senyor, el rei d’Assíria: ell et donarà dos mil cavalls, si ets capaç de trobar qui els munti.

Però, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten?

A més, ¿et penses que he vingut a atacar aquest indret i a devastar-lo sense el consentiment del Senyor? És ell mateix qui m’ha dit que l’ataqués i el devastés!”

Llavors Eliaquim, fill d’Hilquiahu, amb Xebnà i Joah, van dir a l’ajudant de camp assiri: —Parla’ns, si et plau, en arameu, que nosaltres també l’entenem. No ens parlis en hebreu, perquè la gent que hi ha a les muralles ho sent tot.

L’ajudant de camp els va respondre: —¿Et penses que el meu senyor m’ha enviat a dir això només a tu i al teu rei? Parlo sobretot a tota aquesta gent asseguda a la muralla, que, com vosaltres, es veurà obligada a menjar-se els excrements i a beure’s els orins.

Llavors l’ajudant de camp, ben dret, va cridar fort en hebreu: —Escolteu el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria:

“Això us diu el rei: No us deixeu enganyar per Ezequies; ell no us podrà pas alliberar de les meves mans.

No us deixeu convèncer per Ezequies quan us diu: ‘Confieu en el Senyor, segur que ell ens salvarà i no deixarà caure aquesta ciutat en mans del rei d’Assíria.’

No us l’escolteu! Això us diu el rei d’Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cada un de vosaltres podrà menjar els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beure l’aigua de la seva cisterna,

fins que jo vindré per portar-vos a un país com el vostre, un país de blat i de vi, de pa i de vinyes, un país d’oliverars, d’oli i de mel. Així salvareu la vida i no morireu. No feu cas d’Ezequies, que us enganya dient: ‘El Senyor ens salvarà!’

Per ventura els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d’Assíria?

On són els déus d’Hamat i d’Arpad? I els de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meves mans?

Si mai cap déu d’aquests països no ha alliberat el seu propi país, per què el Senyor hauria de salvar Jerusalem?”

El poble va callar i no li va tornar contesta, perquè el rei Ezequies havia ordenat que no li responguessin.

Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, el canceller Xebnà i el cronista Joah, fill d’Assaf, es van presentar al rei Ezequies amb els vestits esquinçats i li comunicaren el que havia dit l’ajudant de camp assiri.