La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Nehemies

Nehemies 13

268 referències creuades · llegeix el capítol →

1

En aquella època, llegint el llibre de Moisès davant de tot el poble, hi trobaren escrit que ni els ammonites ni els moabites no podien ser mai admesos a la comunitat de Déu.

2

La raó era que aquests pobles no havien acollit els israelites amb menjar i aigua; a més, Moab havia llogat Balaam perquè els maleís, si bé el nostre Déu va canviar la maledicció en benedicció.

  • Deuteronomi 23,5 perquè no us van acollir amb menjar i amb aigua mentre fèieu camí, després de la sortida d’Egipte. A més, Moab va llogar Balaam, fill de Beor, originari de Petor, a Aram-Naharaim, perquè et maleís.
  • Josuè 24,9-10 També Balac, fill de Sipor, rei de Moab, prengué les armes contra Israel. Va fer cridar Balaam, fill de Beor, perquè vingués a maleir-vos. […]
  • Miquees 6,5 Poble meu, recorda què tramava Balac, rei de Moab, i què li contestà Balaam, fill de Beor. Recorda com vas passar de Xitim fins a Guilgal. Reconeix així els favors del Senyor.»
  • Salms 109,28 Ja poden maleir, si tu beneeixes. Ja poden alçar-se, que quedaran confosos i el teu servent s’alegrarà.
  • Nombres 23,8-11 ¿Puc maleir el qui Déu no maleeix, puc amenaçar el qui el Senyor no amenaça? […]
  • Nombres 24,5-10 Que en són, de belles, Jacob, les teves tendes! Els teus pavellons, Israel, que bonics que són! […]
  • Mateu 25,40Nombres 23,18Nombres 22,3-11
3

Així, doncs, quan els israelites hagueren escoltat la lectura de la Llei, van bandejar de la comunitat tots els estrangers.

  • Nehemies 9,2 Els qui eren de nissaga israelita se separaren de tots els estrangers i es congregaren per confessar els seus pecats i els dels seus avantpassats.
  • Èxode 12,38 També se’n va anar amb ells una munió de gent, enduent-se grans ramats d’ovelles i de vaques.
  • Nehemies 10,28 Mal·luc, Harim i Baanà.
  • Nombres 11,4 La munió de gent que anava amb els israelites desitjava més menjar; també els israelites es planyien amb ells i deien: «Qui ens pogués donar carn!
  • Jaume 1,27 La religió pura i sense taca als ulls de Déu, el nostre Pare, consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia del món.
  • Proverbis 6,23 El mestratge és llàntia i la instrucció és llum, dona vida la correcció que amonesta.
  • Salms 119,11Esdres 10,11Salms 19,7-11Romans 3,20Salms 119,9

Segona missió de Nehemies. Correcció d’abusos

4

«Un quant temps abans, el sacerdot Eliaixib, encarregat de les estances del temple del nostre Déu, com que era parent de Tobià,

  • Nehemies 12,44 En aquella mateixa època van ser designats els encarregats dels magatzems on es guardaven les provisions, la part reservada de les ofrenes, les primícies i els delmes. En aquests magatzems havien de recollir, dels camps de cada població, les parts de la collita que la Llei assigna als sacerdots i als levites. Els habitants de Judà estaven molt contents de tenir els sacerdots i els levites exercint el seu ofici,
  • Nehemies 2,10 Quan Sanbal·lat, l’horonita, i Tobià, el funcionari ammonita, van saber que havia arribat, es van enfadar molt que hagués vingut algú a procurar el benestar dels israelites.
  • Nehemies 13,28 »Perquè fins i tot un dels fills de Joiadà, fill del gran sacerdot Eliaixib, era gendre de Sanbal·lat, l’horonita. Per això el vaig fer marxar del meu costat.
  • Nehemies 6,17-18 »Durant aquella mateixa època hi hagué un important intercanvi de correspondència entre els nobles de Judà i Tobià. […]
  • Nehemies 12,10 Jeixua va ser el pare de Joiaquim; Joiaquim, d’Eliaixib; Eliaixib, de Joiadà;
5

havia posat a la seva disposició una gran estança. Fins llavors, en aquesta cambra s’hi dipositaven la farina per a les ofrenes, l’encens, els utensilis del temple, el delme del blat, del vi novell i de l’oli que segons la Llei corresponia als levites, als cantors i als porters, i la part que se’n reservava per als sacerdots.

  • Nombres 18,21-24 »Als levites els dono en possessió tots els delmes que els israelites han de pagar, com a salari pel servei que presten a la tenda del trobament. […]
  • Nehemies 10,38 I a més ens vam comprometre a portar per als sacerdots, a les estances del temple del nostre Déu, les primícies de les nostres fornades, la part reservada de les ofrenes, les primícies dels fruits de tots els arbres, del vi novell i de l’oli; també ens vam comprometre a donar una desena part del producte de les nostres terres als levites, els quals passarien a recollir aquest delme per totes les poblacions on hi ha conreus.
  • 2 Cròniques 34,11 També van donar diners als fusters i als paletes perquè compressin els carreus per al mur i la fusta per a refer els encaixos i els embigats que els reis de Judà havien malmès.
  • Nehemies 12,44 En aquella mateixa època van ser designats els encarregats dels magatzems on es guardaven les provisions, la part reservada de les ofrenes, les primícies i els delmes. En aquests magatzems havien de recollir, dels camps de cada població, les parts de la collita que la Llei assigna als sacerdots i als levites. Els habitants de Judà estaven molt contents de tenir els sacerdots i els levites exercint el seu ofici,
6

»Mentre passava tot això, jo no era a Jerusalem, perquè l’any trenta-dos del regnat d’Artaxerxes, rei de Babilònia, havia tornat prop del rei. Però al cap d’algun temps, amb el permís del rei,

  • Nehemies 5,14 »Quant a mi, des del dia que, l’any vint del regnat d’Artaxerxes, el rei va nomenar-me governador del territori de Judà fins a l’any trenta-dos del seu regnat, és a dir, durant dotze anys, vaig renunciar a les despeses de manutenció que em corresponien, a mi i als meus parents.
  • Nehemies 2,1 »Un dia del mes de nissan del mateix any vint del regnat d’Artaxerxes, estant el rei a taula va arribar l’hora de servir el vi. Mentre jo, que gaudia del favor reial, oferia vi al rei,
  • Mateu 13,25 però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar.
  • Èxode 32,1 El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d’Aaron i li digué: —Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.
  • 2 Cròniques 24,17-18 Després de la mort de Joiadà, els prohoms d’Israel vingueren a retre homenatge al rei. El rei va fer cas del que li deien, […]
  • Nehemies 2,5-6 li vaig respondre: »—Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seva confiança, que m’enviï a Judà a reconstruir la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares. […]
  • Esdres 6,22
7

vaig tornar a Jerusalem. Aleshores em vaig adonar del mal que havia fet Eliaixib, el qual havia cedit a Tobià un magatzem que donava als atris del temple.

  • Nehemies 13,5 havia posat a la seva disposició una gran estança. Fins llavors, en aquesta cambra s’hi dipositaven la farina per a les ofrenes, l’encens, els utensilis del temple, el delme del blat, del vi novell i de l’oli que segons la Llei corresponia als levites, als cantors i als porters, i la part que se’n reservava per als sacerdots.
  • Mateu 21,12-13 Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, […]
  • Nehemies 13,1 En aquella època, llegint el llibre de Moisès davant de tot el poble, hi trobaren escrit que ni els ammonites ni els moabites no podien ser mai admesos a la comunitat de Déu.
  • 1 Corintis 1,11 Perquè la gent de Cloe m’han fet saber, germans meus, que hi ha desavinences entre vosaltres.
  • Fets 21,28-29 tot cridant: —Israelites, ajudeu-nos! Aquest és l’home que va pertot arreu ensenyant a tothom doctrines contra el nostre poble, la nostra Llei i contra aquest lloc. Fins i tot ha fet entrar grecs al temple profanant així aquest lloc sant! […]
  • Lamentacions 1,10 Els opressors s’han emparat d’allò que ella més estimava; ara veu com els estrangers entren dins el santuari: aquells, Senyor, que no admeties entre els teus en l’assemblea.
  • Esdres 9,1
8

Això em va disgustar molt i vaig llançar fora de l’estança tot el que pertanyia a Tobià.

  • Esdres 9,3-4 »Quan vaig sentir això, em vaig esquinçar el vestit i el mantell, em vaig arrencar cabells del cap i pèls de la barba i vaig asseure’m, aclaparat. […]
  • Esdres 10,1 Mentre Esdres, prosternat davant el santuari de Déu i plorant, feia aquesta pregària i aquesta confessió, s’anà aplegant al seu voltant una immensa multitud d’israelites: homes, dones i infants. I el poble també plorava amargament.
  • Joan 2,13-17 Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. […]
  • Salms 69,9 Els meus germans em consideren foraster, soc un estranger per als fills de la meva mare.
  • Marc 11,15-17 Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, […]
9

Després vaig ordenar que purifiquessin les estances i vaig fer-hi dipositar de nou els utensilis del temple, la farina per a les ofrenes i l’encens.

  • 2 Cròniques 29,5 i els digué: —Escolteu-me, levites. Purifiqueu-vos i purifiqueu el temple del Senyor, Déu dels vostres pares. Traieu del santuari la immundícia,
  • Nehemies 12,45 vetllant pel culte del seu Déu i pels ritus de purificació. També els cantors i els porters s’ajustaven a les disposicions de David i del seu fill Salomó.
  • 2 Cròniques 29,15-19 Van reunir els seus parents, es van purificar ritualment i anaren a purificar el temple, tal com havia manat el rei per ordre del Senyor. […]
10

»També em van informar que els levites no rebien les porcions que els pertocaven i que, per tant, s’havien vist obligats a abandonar el servei i anar-se’n, cada un a les seves terres. Semblantment havia passat amb els cantors.

  • Nehemies 10,37 I a portar-hi també, tal com està escrit en la Llei, els nostres fills primogènits i les primeres cries del nostre bestiar, tant del bestiar gros com del bestiar menut, per presentar-los als sacerdots que presten servei al temple del nostre Déu.
  • Malaquies 3,8 Doncs bé, ¿és just que un home defraudi Déu tal com vosaltres m’esteu defraudant? I encara em pregunteu: «En què t’hem defraudat?» Doncs en els delmes i en les altres parts que em són reservades.
  • 1 Timoteu 5,17-18 Els qui presideixen la comunitat i exerceixen bé aquesta tasca mereixen de ser doblement honorats, sobretot els qui es dediquen a la predicació i a l’ensenyament. […]
  • Deuteronomi 12,19 Guarda’t d’abandonar mai els levites, mentre visquis a la teva terra.
  • Nehemies 12,47 En temps de Zorobabel i en temps de Nehemies, tots els israelites donaven als cantors i als porters el que els corresponia per al seu sosteniment diari. Igualment, donaven als levites les ofrenes consagrades, i aquests portaven als sacerdots, descendents d’Aaron, la part que els corresponia.
  • Nehemies 12,28-29
  • Malaquies 1,6-14Nombres 35,2
11

Aleshores em vaig enfrontar als notables i els vaig reprotxar de tenir abandonat el temple de Déu. Després vaig reunir els levites i els cantors i els vaig restablir en les seves funcions.

  • Nehemies 10,39 Un sacerdot, descendent d’Aaron, acompanyaria els levites durant el cobrament dels delmes, i els levites portarien una desena part del delme al temple del nostre Déu, a les estances del tresor.
  • Nehemies 13,25 M’hi vaig enfrontar i els vaig maleir. A alguns, els vaig maltractar i fins vaig arrencar-los els cabells. Després els vaig fer jurar per Déu que no donarien per mullers les seves filles als fills dels estrangers i que no prendrien les seves filles per als seus fills ni per a ells mateixos. I vaig continuar:
  • Nehemies 13,17 Llavors em vaig enfrontar als nobles de Judà i els vaig dir: »—Com és que feu això tan reprovable de profanar el dissabte?
  • Job 31,34 No em fa cap por l’opinió de la gent, ni m’espanta el rebuig dels familiars, ni estic callat sense gosar sortir a la porta.
  • 1 Samuel 2,17 El pecat dels fills d’Elí era molt greu als ulls del Senyor, perquè tractaven sense respecte els sacrificis que li eren oferts.
  • Proverbis 28,4 Els qui abandonen la Llei aplaudeixen el malvat, els qui la guarden combaten els qui l’abandonen.
  • Malaquies 3,8-11Nehemies 5,6-13
12

Tota la gent de Judà començà a dur als magatzems el delme del blat, del vi novell i de l’oli.

  • Nehemies 10,37-39 I a portar-hi també, tal com està escrit en la Llei, els nostres fills primogènits i les primeres cries del nostre bestiar, tant del bestiar gros com del bestiar menut, per presentar-los als sacerdots que presten servei al temple del nostre Déu. […]
  • Malaquies 3,10 Pagueu íntegre el delme al tresor del temple, i així hi haurà menjar a casa meva. Feu la prova de pagar-me’l. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Llavors veureu com us obro les comportes del cel i aboco sobre vosaltres a mans plenes la benedicció.
  • Nehemies 12,44 En aquella mateixa època van ser designats els encarregats dels magatzems on es guardaven les provisions, la part reservada de les ofrenes, les primícies i els delmes. En aquests magatzems havien de recollir, dels camps de cada població, les parts de la collita que la Llei assigna als sacerdots i als levites. Els habitants de Judà estaven molt contents de tenir els sacerdots i els levites exercint el seu ofici,
  • Deuteronomi 14,22 »Donaràs puntualment cada any la desena part de les teves collites.
  • Nombres 18,20-26 El Senyor va dir encara a Aaron: —Tu no tindràs cap heretat ni cap porció en el país que jo repartiré entre els israelites. Jo soc la teva porció i la teva heretat a Israel. […]
  • Levític 27,30 »Els delmes dels sembrats i dels fruits dels arbres són del Senyor, consagrats a ell.
13

Vaig encarregar l’administració dels magatzems al sacerdot Xelemià, a Sadoc, mestre de la Llei, i a Pedaià, un dels levites. I vaig nomenar com a adjunt seu Hanan, fill de Zacur, fill de Matanià. Tots ells eren tinguts per homes de confiança, i per això van rebre l’encàrrec de distribuir allò que tocava als seus companys.

  • Nehemies 7,2 Vaig confiar l’administració de Jerusalem a Hananí, germà meu, i a Hananià, comandant de la ciutadella, home lleial i fidel a Déu com pocs.
  • 2 Reis 22,7 I que no els demanin comptes dels diners que els posen a les mans, perquè són gent de tota confiança.
  • Fets 6,1 Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d’ajuda als pobres.
  • 2 Reis 12,15 sinó que tot ho donaven als encarregats de les obres perquè fessin les reparacions necessàries al temple del Senyor.
  • 1 Corintis 4,2 Ara bé, dels administradors, l’únic que n’esperem és que siguin fidels.
  • Nehemies 12,44 En aquella mateixa època van ser designats els encarregats dels magatzems on es guardaven les provisions, la part reservada de les ofrenes, les primícies i els delmes. En aquests magatzems havien de recollir, dels camps de cada població, les parts de la collita que la Llei assigna als sacerdots i als levites. Els habitants de Judà estaven molt contents de tenir els sacerdots i els levites exercint el seu ofici,
  • Lluc 16,10-12Fets 6,3Fets 4,35Nehemies 3,301 Timoteu 3,102 Cròniques 31,12-15Lluc 12,42Nehemies 11,22Nehemies 10,12Nehemies 12,351 Timoteu 1,12Nehemies 8,4
14

»Déu meu, recorda’t de mi per tot això que he fet! No t’oblidis de la fidelitat amb què he treballat pel temple del meu Déu i pel seu culte.

  • Salms 122,6-9 Augureu la pau a Jerusalem: «Que visquin segurs els qui t’estimen. […]
  • Nehemies 13,22 Finalment, vaig manar als levites que es purifiquessin i que vinguessin a guardar les portes, per tal que es respectés el caràcter sagrat del dissabte. »Déu meu, recorda’t de mi també per això que he fet. Pel teu gran amor, tingues pietat de mi!
  • Nehemies 13,31 També vaig restablir les ofrenes periòdiques de llenya i les ofrenes de les primícies. »Déu meu, recorda’t de mi i tracta’m amb bondat.»
  • Hebreus 6,10 Déu no és injust i per això no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l’amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servei del poble sant, en el passat i en el present.
  • Nehemies 5,19 »Déu meu, recorda’t de mi per tot el que he fet a favor d’aquest poble i tracta’m amb bondat.
  • Esdres 7,20 I tot el que necessitis de més a més per al temple del teu Déu, ho rebràs de la tresoreria reial.
  • 2 Cròniques 31,20-212 Cròniques 24,161 Cròniques 29,3Esdres 7,27Esdres 7,24Apocalipsi 3,5
15

»En aquella mateixa època vaig reparar que, en el país de Judà, hi havia qui es dedicava a trepitjar raïm als cups en dissabte. Així mateix hi havia qui traginava garbes i les carregava damunt els ases, com també vi, raïm, figues i altres càrregues, i ho transportava a Jerusalem en dissabte. El dia que venien els queviures, jo els ho vaig retreure enèrgicament.

16

També hi havia gent de Tir, amb residència a Jerusalem, que feien venir peix i tota mena de mercaderies i ho venien en dissabte als jueus, a la mateixa Jerusalem.

  • Èxode 23,12 »Tens sis dies per a fer les feines que calgui, però el dia setè reposa; així podran descansar el teu bou i el teu ase, i es refaran el teu esclau i l’immigrant.
  • Deuteronomi 5,14 però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball, ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni el teu bou, ni el teu ase, ni cap dels teus animals, ni l’immigrant que resideix a la teva ciutat. Així el teu esclau i la teva esclava podran reposar igual que tu.
17

Llavors em vaig enfrontar als nobles de Judà i els vaig dir: »—Com és que feu això tan reprovable de profanar el dissabte?

  • Nehemies 13,11 Aleshores em vaig enfrontar als notables i els vaig reprotxar de tenir abandonat el temple de Déu. Després vaig reunir els levites i els cantors i els vaig restablir en les seves funcions.
  • Nehemies 13,25 M’hi vaig enfrontar i els vaig maleir. A alguns, els vaig maltractar i fins vaig arrencar-los els cabells. Després els vaig fer jurar per Déu que no donarien per mullers les seves filles als fills dels estrangers i que no prendrien les seves filles per als seus fills ni per a ells mateixos. I vaig continuar:
  • Jeremies 5,5 Aniré a parlar als de més amunt; aquests sabran què vol el Senyor, què espera d’ells el seu Déu.» Però tots ells havien trencat els lligams, s’havien llevat el jou.
  • Jeremies 22,2-23 “Rei de Judà, que seus al tron de David, i també vosaltres, la seva cort i el seu poble, que entreu per aquestes portes, escolteu la paraula del Senyor. […]
  • Jeremies 13,18 Digues al rei i a la reina mare: «Asseieu-vos per terra: ha decaigut la vostra majestat, la vostra corona magnífica.
  • Miquees 3,1 Jo us dic: Escolteu bé, governants del poble de Jacob, prohoms de la casa d’Israel! ¿No us pertoca a vosaltres de conèixer el dret?
  • Salms 82,1-2Nehemies 5,7Miquees 3,9Proverbis 28,4Isaïes 1,10
18

Els vostres pares van obrar de la mateixa manera, i per això el nostre Déu va fer caure damunt nostre i damunt aquesta ciutat tota aquesta desgràcia. Ara vosaltres, profanant el dissabte, augmenteu el seu enuig contra Israel.

  • Jeremies 17,21-23 Això us diu el Senyor: Vetlleu per la vostra vida, no tragineu càrregues en dissabte, el dia de repòs, ni les entreu per les portes de Jerusalem. […]
  • Esdres 9,13-15 »Déu nostre, per les nostres accions dolentes i per la nostra gran culpa hem sofert moltes desgràcies. Però tu no ens has castigat tant com mereixíem pels nostres pecats, sinó que ens has concedit que en quedéssim una resta. […]
  • Levític 26,28 també jo, encès d’indignació, us plantaré cara i multiplicaré set vegades més el càstig dels vostres pecats.
  • Jeremies 17,27 Però si no feu cas de mi, si no santifiqueu el dissabte i en dia de repòs entreu càrregues per les portes de Jerusalem, encendré en aquestes portes un foc que consumirà les defenses de Jerusalem, i el foc no s’apagarà.”
  • Zacaries 1,4-6 No sigueu com els vostres pares: els profetes del seu temps els exhortaven de part del Senyor de l’univers dient-los: ‘Deixeu els mals camins i les males accions.’ Però ells no els escoltaven, no feien cas de mi. Ho dic jo, el Senyor. […]
  • Josuè 22,17-18 Que no en tenim prou amb el crim de Peor? Encara avui no n’estem purificats, malgrat el càstig que va caure sobre la comunitat del Senyor. […]
  • Levític 26,18Ezequiel 23,8Jeremies 44,9Nombres 32,14Ezequiel 23,26Jeremies 44,22
19

»I vaig ordenar que, just abans del dissabte, quan l’ombra comencés a cobrir les portes de Jerusalem, tanquessin els batents i que no els tornessin a obrir fins passat el repòs sabàtic. A més, vaig apostar alguns dels meus homes a les portes a fi d’assegurar que no hi entrés cap càrrega en dia de dissabte.

  • Levític 23,32 Per a vosaltres és un gran dia de repòs i de dejuni. »Des del capvespre del dia nou fins al capvespre de l’endemà, guardareu el repòs.
  • Èxode 31,14-17 El dissabte serà sagrat per a vosaltres, l’heu de guardar. Qui el profani serà condemnat a mort: tothom qui treballi aquest dia serà exclòs del poble. […]
  • Jeremies 17,19-22 Això em digué el Senyor: —Ves, posa’t a la porta del Poble, per on entren i surten els reis de Judà, i a les altres portes de Jerusalem. […]
20

Malgrat tot, fins a un parell de vegades els comerciants i venedors de tota classe de mercaderies es van instal·lar fora de Jerusalem.

Sense referències creuades.

21

Per això els vaig fer aquesta advertència: »—Per què us instal·leu davant la muralla? Si hi torneu, us faré sentir el pes de la meva mà! »De llavors ençà, no van venir més en dissabte.

  • Romans 13,3-4 Els governants no són de témer quan es fa el bé, sinó quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de témer l’autoritat, fes el bé, i en rebràs l’elogi, […]
  • Esdres 7,26 A qui no se sotmeti a la Llei del teu Déu i a la llei del rei, que li sigui aplicada rigorosament la sentència: mort, exili, multa o presó.»
  • 1 Pere 2,14 i als governadors com a enviats d’ell per a castigar els malfactors i fer l’elogi dels qui es porten bé.
  • Nehemies 13,15 »En aquella mateixa època vaig reparar que, en el país de Judà, hi havia qui es dedicava a trepitjar raïm als cups en dissabte. Així mateix hi havia qui traginava garbes i les carregava damunt els ases, com també vi, raïm, figues i altres càrregues, i ho transportava a Jerusalem en dissabte. El dia que venien els queviures, jo els ho vaig retreure enèrgicament.
22

Finalment, vaig manar als levites que es purifiquessin i que vinguessin a guardar les portes, per tal que es respectés el caràcter sagrat del dissabte. »Déu meu, recorda’t de mi també per això que he fet. Pel teu gran amor, tingues pietat de mi!

23

»En una altra ocasió vaig reparar que hi havia jueus que s’havien casat amb dones d’Asdod, d’Ammon i de Moab;

  • Esdres 9,1-2 »Després d’aquests fets, se’m van acostar alguns caps del poble i em van dir: »—Els israelites, incloent-hi els sacerdots i els levites, no s’han mantingut separats dels altres habitants del país, sinó que han imitat les pràctiques abominables dels cananeus, els hitites, els perizites, els jebuseus, els ammonites, els moabites, els egipcis i els amorreus. […]
  • Esdres 10,10 El sacerdot Esdres es posà dret i els digué: —Heu estat infidels casant-vos amb dones estrangeres. Així heu fet créixer la culpa d’Israel.
  • Nehemies 10,30 Adherint-se als seus compatriotes més significats, van jurar solemnement que viurien segons la Llei que Déu havia donat per mitjà del seu servent Moisès i que complirien i posarien en pràctica tots els manaments del Senyor, el nostre sobirà, i tots els seus decrets i preceptes.
  • Nehemies 13,1 En aquella època, llegint el llibre de Moisès davant de tot el poble, hi trobaren escrit que ni els ammonites ni els moabites no podien ser mai admesos a la comunitat de Déu.
  • 2 Corintis 6,14 No us lligueu al jou dels infidels. Com poden anar juntes la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i la tenebra?
  • Esdres 10,44 Tots aquests s’havien casat amb dones estrangeres, i alguns ja n’havien tingut fills.
  • Nehemies 4,71 Samuel 5,1Esdres 9,11-12
24

la meitat dels seus fills parlaven la llengua d’Asdod, o una altra llengua estrangera, i eren incapaços de parlar la llengua de Judà.

  • Sofonies 3,9 «Llavors jo, el Senyor, canviaré els llavis dels pobles: els donaré uns llavis purs perquè tots invoquin el meu nom i tots plegats se’m sotmetin.
25

M’hi vaig enfrontar i els vaig maleir. A alguns, els vaig maltractar i fins vaig arrencar-los els cabells. Després els vaig fer jurar per Déu que no donarien per mullers les seves filles als fills dels estrangers i que no prendrien les seves filles per als seus fills ni per a ells mateixos. I vaig continuar:

  • Deuteronomi 7,3 No t’emparentis amb la gent d’aquestes nacions: no donis per mullers les teves filles als seus fills ni prenguis per als teus fills les seves filles.
  • Nehemies 13,17 Llavors em vaig enfrontar als nobles de Judà i els vaig dir: »—Com és que feu això tan reprovable de profanar el dissabte?
  • Esdres 10,5 Llavors Esdres s’alçà i va fer jurar als caps dels sacerdots levites i de tot Israel que actuarien tal com Xecanià havia proposat. I ho van jurar.
  • Nehemies 10,29-30 »Es van adherir a aquest pacte la resta del poble, els altres sacerdots i levites, els porters, els cantors i els servents del temple, és a dir, tots els qui s’havien mantingut separats dels altres habitants del país per seguir la Llei de Déu, juntament amb les dones i els fills i filles que tenien ús de raó. […]
  • Nehemies 13,11 Aleshores em vaig enfrontar als notables i els vaig reprotxar de tenir abandonat el temple de Déu. Després vaig reunir els levites i els cantors i els vaig restablir en les seves funcions.
  • Nehemies 5,13 A més, em vaig espolsar la bossa del mantell, tot dient: »—Que també Déu espolsi així, fora de la seva casa i lluny de les seves propietats, el qui no mantingui aquesta promesa! Que així sigui espolsat i es quedi sense res! »Tota l’assemblea va respondre: »—Amén! »I van lloar el Senyor. »Tots van complir la paraula donada.
  • Esdres 7,26Èxode 34,16Deuteronomi 25,2-3Deuteronomi 6,132 Cròniques 15,12-15Isaïes 50,6Salms 15,4Deuteronomi 27,14-26Proverbis 28,4Lluc 11,45-46
26

»—¿No va ser per aquest motiu que va pecar Salomó, rei d’Israel? Entre la multitud de les nacions no hi ha hagut cap rei com ell; era estimat de Déu, i Déu l’havia fet rei de tot Israel. Doncs, fins i tot a ell van arrossegar al pecat les dones estrangeres.

  • 1 Reis 11,1-8 A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites. […]
  • Cohèlet 7,26 I trobo que la dona, quan és un parany, és més amarga que la mort. El seu cor és una xarxa; els seus braços, unes sogues. Aquell en qui Déu es complau se n’escaparà, però el pecador hi quedarà atrapat.
  • 1 Reis 3,13 Però, a més, et concedeixo allò que no has demanat: tindràs riquesa i glòria, i, mentre visquis, cap rei no se’t podrà comparar.
  • 2 Samuel 12,24-25 David va consolar Betsabé, la seva esposa, i va tenir relacions amb ella. Betsabé tingué un fill, i David li posà el nom de Salomó. El Senyor el va estimar […]
  • 2 Cròniques 1,12 jo t’ho concedeixo. Però, a més, et donaré també riqueses, tresors i glòria, com no n’havien tingut els reis que t’han precedit ni en tindran els teus successors.
  • 2 Cròniques 9,22 El rei Salomó superava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa.
27

Que no se senti a dir de vosaltres que cometeu aquesta greu falta i obreu pèrfidament contra el nostre Déu casant-vos amb dones estrangeres.

  • Esdres 10,2 Llavors Xecanià, fill de Jehiel, dels descendents d’Elam, va dir a Esdres: —Hem estat infidels al nostre Déu casant-nos amb dones estrangeres, pertanyents a la població d’aquest país. Malgrat tot, el poble d’Israel encara pot tenir esperança.
  • 1 Samuel 30,24 Qui us pot donar la raó? Tanta part ha de tenir en el botí qui va al combat com qui guarda el bagatge.
28

»Perquè fins i tot un dels fills de Joiadà, fill del gran sacerdot Eliaixib, era gendre de Sanbal·lat, l’horonita. Per això el vaig fer marxar del meu costat.

  • Nehemies 2,19 »Quan ho van saber Sanbal·lat, l’horonita, Tobià, el funcionari ammonita, i Guèixem, l’àrab, es burlaven de nosaltres i deien amb menyspreu: »—Cap on voleu anar? Que potser us voleu revoltar contra el rei?
  • Nehemies 6,17-19 »Durant aquella mateixa època hi hagué un important intercanvi de correspondència entre els nobles de Judà i Tobià. […]
  • Nehemies 2,10 Quan Sanbal·lat, l’horonita, i Tobià, el funcionari ammonita, van saber que havia arribat, es van enfadar molt que hagués vingut algú a procurar el benestar dels israelites.
  • Nehemies 12,22 En temps dels grans sacerdots Eliaixib, Joiadà, Johanan i Jadua, els levites van ser inscrits per llinatges, com s’havia fet també amb els sacerdots durant el regnat de Darius el Persa.
  • Nehemies 3,1 »El gran sacerdot Eliaixib i els altres sacerdots es van posar a reconstruir la porta de les Ovelles, la van consagrar i van col·locar-hi els batents. Després reconstruïren i consagraren la muralla fins a la torre del Centenar i fins a la torre d’Hananel.
  • Nehemies 12,10 Jeixua va ser el pare de Joiaquim; Joiaquim, d’Eliaixib; Eliaixib, de Joiadà;
  • Salms 101,8Proverbis 20,8Nehemies 13,25Romans 13,3-4Proverbis 20,26Nehemies 13,4-5
29

»Déu meu, no oblidis com han profanat el sacerdoci i com han violat la teva aliança amb els sacerdots i els levites.

  • Nehemies 6,14 »Déu meu, no t’oblidis de tot això que han fet Tobià i Sanbal·lat; no t’oblidis de la profetessa Noadià i els altres profetes que volien intimidar-me.
  • Nombres 25,12-13 Comunica-li, doncs, que jo faig amb ell una aliança de pau: […]
  • Malaquies 2,4-8 Sapigueu que us he adreçat aquest advertiment perquè es compleixi l’aliança que vaig fer amb Leví. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. […]
  • Nombres 16,9-10 ¿No en teniu prou que el Déu d’Israel us hagi separat de la comunitat d’Israel i us concedeixi d’acostar-vos a ell, d’estar al servei del seu tabernacle i atendre el culte en nom de la comunitat? […]
  • Levític 21,1-7 El Senyor va dir a Moisès: —Digues als sacerdots, descendents d’Aaron: »Cap sacerdot no s’ha de fer impur acostant-se al cadàver d’un parent, […]
  • Salms 59,5-13 i ells avancen i m’escometen, sense que jo tingui culpa. Alça’t, vine a veure-ho! […]
  • Malaquies 2,10-121 Samuel 2,302 Timoteu 4,14
30

»Així, doncs, vaig purificar el poble de tot el que era estranger. Vaig restablir els serveis dels sacerdots i dels levites, cadascú en la tasca que tenia.

  • Nehemies 10,30 Adherint-se als seus compatriotes més significats, van jurar solemnement que viurien segons la Llei que Déu havia donat per mitjà del seu servent Moisès i que complirien i posarien en pràctica tots els manaments del Senyor, el nostre sobirà, i tots els seus decrets i preceptes.
  • Nehemies 12,1-26 Aquesta és la llista dels sacerdots i levites repatriats amb Zorobabel, fill de Xealtiel, i amb Jeixua. Sacerdots: Seraià, Irmeià, Ezrà, […]
  • 1 Cròniques 23,1-26 David ja era vell, saciat d’una llarga vida. Per això va nomenar rei d’Israel el seu fill Salomó. […]
31

També vaig restablir les ofrenes periòdiques de llenya i les ofrenes de les primícies. »Déu meu, recorda’t de mi i tracta’m amb bondat.»

  • Nehemies 13,14 »Déu meu, recorda’t de mi per tot això que he fet! No t’oblidis de la fidelitat amb què he treballat pel temple del meu Déu i pel seu culte.
  • Nehemies 13,22 Finalment, vaig manar als levites que es purifiquessin i que vinguessin a guardar les portes, per tal que es respectés el caràcter sagrat del dissabte. »Déu meu, recorda’t de mi també per això que he fet. Pel teu gran amor, tingues pietat de mi!
  • Salms 106,4 Recorda’t de nosaltres, Senyor, per la benvolença que mostres al teu poble, visita’ns, vine a salvar-nos.
  • Salms 25,7 No et recordis de les meves faltes ni dels pecats que he comès de jove; recorda’t de mi pel teu amor, per la teva bondat, Senyor.
  • Salms 26,8-9 Senyor, m’estimo la casa on habites, l’indret on resideix la teva glòria. […]
  • Nehemies 10,34 és a dir, per als pans que es presenten davant de Déu, per a l’ofrena i l’holocaust perpetus, per als sacrificis que s’ofereixen el dissabte, la festa del primer dia del mes i les solemnitats, per a les altres ofrenes sagrades, per als sacrificis d’expiació pels pecats d’Israel i, en general, per a qualsevol obra de manteniment del temple del nostre Déu.
  • Lluc 23,42