Colossencs 2

Vull que sapigueu quin combat sostinc per vosaltres, pels de Laodicea i per tants d’altres que no m’han vist mai personalment.

Desitjo que els seus cors siguin confortats i que, estretament units en l’amor, arribin a la riquesa d’una comprensió plena, al coneixement del misteri de Déu, que és el Crist.

En ell hi ha amagats tots els tresors de saviesa i de coneixement.

Tot això us ho dic perquè ningú no us enganyi amb grans discursos.

Encara que jo sigui corporalment absent, en esperit estic entre vosaltres, content de veure que us manteniu en el vostre lloc i que la vostra fe en Crist resisteix amb fermesa.

Així, doncs, ja que us vau adherir a Jesucrist, el Senyor, continueu vivint en ell.

Manteniu-vos arrelats en ell, edificats sobre aquest fonament, sòlids en la fe que us van ensenyar, i amb una acció de gràcies que mai no s’acabi.

Mireu que ningú no us enlluerni amb especulacions sàvies: són purs miratges basats en tradicions humanes, en els poders que dominen aquest món, i no en Crist.

Perquè en ell resideix corporalment tota la plenitud de la divinitat,

i vosaltres heu arribat a la plenitud gràcies a ell, que és cap de totes les potències i autoritats.

En ell heu estat circumcidats, no amb una circumcisió feta per mans d’home, sinó amb la circumcisió de Crist, que ens despulla dels desigs terrenals que dominen el nostre cos.

Pel baptisme heu estat sepultats amb Crist, i amb ell també heu ressuscitat, gràcies a la fe en l’acció poderosa de Déu que el va ressuscitar d’entre els morts.

Vosaltres éreu morts per culpa dels vostres pecats i pel fet de ser incircumcisos, però ara Déu us ha donat la vida juntament amb Crist. Déu ens ha perdonat tots els pecats

i ha invalidat el document que ens acusava del nostre deute amb els preceptes; l’ha anul·lat clavant-lo a la creu.

Així ha desarmat les potències i les autoritats i les ha exposades públicament en espectacle, afegint-les com a presoneres en el seu seguici triomfal.

Que ningú no us imposi res en qüestió de menjar o beure, o en matèria de festes, llunes noves o dissabtes.

Totes aquestes coses només són l’ombra de la realitat que havia de venir, és a dir, de Crist.

I que tampoc no us privi de la victòria final ningú dels qui es complauen a sotmetre’s als àngels i a donar-los culte; aquests s’abandonen a les visions que han tingut i s’enorgulleixen sense cap motiu, enduts per les seves idees purament terrenals.

A més, no s’adhereixen al qui és el cap, aquell gràcies al qual tot el cos se sosté i es manté unit per mitjà de les juntures i els lligaments, i va creixent per obra de Déu.

Vosaltres, morint amb Crist, heu estat alliberats dels poders que dominen aquest món. Per què, doncs, us deixeu imposar preceptes, com si encara visquéssiu subjectes al món?

Us diuen: «No prenguis, no tastis, no toquis.»

Tot això són doctrines i prescripcions humanes sobre coses que es consumeixen amb l’ús.

Tenen l’aparença de normes plenes de saviesa, derivades de la religiositat, la devoció i l’ascesi corporal, però de fet no tenen cap valor i només serveixen per a satisfer la pròpia arrogància.