La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Josuè

Josuè 9

194 referències creuades · llegeix el capítol →

Aliança amb els gabaonites

1

La notícia d’aquestes victòries va arribar als reis de la banda occidental del Jordà: de la Muntanya, de la Xefelà i del Litoral fins a la frontera del Líban. Arribà als reis dels hitites, dels amorreus, dels cananeus, dels perizites, dels hivites i dels jebuseus.

2

Tots ells es van aliar per combatre contra Josuè i els israelites.

3

Però els hivites que habitaven a Gabaon, així que van saber tot el que Josuè havia fet a Jericó i a Ai,

  • Josuè 10,2 Gabaon era una gran ciutat, tan important com una capital reial; era més gran que Ai, i tots els seus homes eren bons soldats. Els de Jerusalem, doncs, van sentir pànic,
  • Josuè 9,17 Llavors van aixecar el campament i, al tercer dia de camí, van arribar a les ciutats on habitava aquella gent. Eren Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim.
  • 2 Samuel 21,1-2 En temps de David hi hagué una fam que va durar tres anys seguits. David va consultar el Senyor, i aquest li respongué: —Això succeeix per culpa de Saül i de la seva família, per la sang vessada quan va fer morir els gabaonites. […]
  • Josuè 8,1-35 El Senyor va dir a Josuè: —No tinguis por, no t’acovardeixis! Pren amb tu tot l’exèrcit i ataca la ciutat d’Ai. Poso a les teves mans el rei d’Ai i el seu poble, la seva ciutat i el seu territori. […]
  • Josuè 6,1-27 La ciutat de Jericó estava tancada i barrada per por dels israelites. Ningú no gosava entrar ni sortir. […]
4

foren més astuts. Es van disfressar, carregaren els seus ases amb alforges velles i amb bots de vi rebentats i recosits,

  • Lluc 5,37-38 I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i s’escamparia, i els bots es farien malbé. […]
  • Mateu 10,16 »Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms.
  • Marc 2,22 I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.
  • Lluc 16,8 I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: —Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.
  • Salms 119,83 Fins si em quedava ressec com un odre fumat, no oblidaria els teus decrets.
  • Gènesi 34,13 Els fills de Jacob, ofesos perquè Siquem havia deshonrat la seva germana Dina, van respondre amb engany a Hamor i a Siquem:
  • Mateu 9,171 Reis 20,31-33
5

van calçar-se sandàlies gastades i apedaçades i es posaren uns vestits molt vells. El pa que duien era sec i engrunat.

  • Lluc 15,22 »Però el pare digué als seus criats: »—De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus;
  • Deuteronomi 33,25 De ferro i de bronze són els teus forrellats; tota la vida mantindràs la teva força.
  • Josuè 9,13 Aquests bots de vi eren nous quan els vam omplir, i ara estan tots rebentats. I fixeu-vos en els nostres vestits i les nostres sandàlies, com s’han anat gastant durant aquest llarg viatge.
  • Deuteronomi 29,5 I si no heu menjat pa ni heu begut vi o altres begudes alcohòliques, és perquè comprenguéssiu que jo, el Senyor, soc el vostre Déu.
6

Es van presentar així al campament de Guilgal i digueren a Josuè i als israelites: —Venim d’un país llunyà a demanar-vos que feu una aliança amb nosaltres.

  • Josuè 5,10 Els israelites van acampar a Guilgal i celebraren la festa de Pasqua, el vespre del dia catorze del mes, a les planes de Jericó.
  • 2 Reis 20,14 Llavors el profeta Isaïes anà a trobar el rei i li va preguntar: —D’on venien, aquests homes? Què t’han dit? Ezequies respongué: —Venien d’un país llunyà, de Babilònia.
  • Deuteronomi 20,11-15 Si et respon pacíficament i t’obre les portes, tots els seus habitants seran sotmesos a prestacions forçoses. […]
  • Josuè 10,43 Després Josuè, amb tots els israelites, se’n tornà al campament de Guilgal.
  • 1 Reis 8,41 »Fins i tot l’estranger que no forma part del teu poble d’Israel i ve d’un país llunyà atret per la teva anomenada,
  • Josuè 9,9 Ells li respongueren: —Nosaltres, els teus servents, venim d’un país molt llunyà, atrets per l’anomenada del Senyor, el teu Déu. Hem sentit parlar de tot el que va fer a Egipte
7

Els israelites van respondre a aquells hivites: —I si resultés que viviu enmig nostre? Com podríem llavors pactar una aliança amb vosaltres?

  • Josuè 11,19 perquè no hi hagué cap ciutat que fes un tractat de pau amb Israel, tret dels hivites que habitaven a Gabaon; per això, totes les altres ciutats hagueren de ser conquerides militarment.
  • Jutges 2,2 vosaltres, per la vostra part, no havíeu de fer aliança amb els habitants d’aquest país i havíeu de destruir els seus altars. Però no m’heu obeït. Per què heu obrat així?
  • Èxode 34,12 Guarda’t de fer cap pacte amb els habitants del país on has d’entrar: dintre teu, hi tindries un parany.
  • Gènesi 10,17 hivites, arquites, sinites,
  • Nombres 33,52 expulseu del davant vostre tots els seus habitants, destruïu tots els seus ídols de pedra i totes les imatges de fosa, i feu desaparèixer tots els seus recintes sagrats.
  • Deuteronomi 7,2-3 El Senyor, el teu Déu, posarà a les teves mans aquestes nacions, i tu les derrotaràs i les consagraràs a l’extermini. No hi pactis ni en tinguis pietat. […]
  • Gènesi 34,2Deuteronomi 20,16Èxode 23,31-33Èxode 3,8Josuè 9,1
8

Ells van declarar a Josuè: —Venim a posar-nos al teu servei. Josuè va insistir: —Però, qui sou i d’on veniu?

  • 2 Reis 10,5 Llavors el cap del palau reial, el governador de la ciutat, els ancians i els tutors van enviar a Jehú el següent missatge: «Som servents teus i complirem tot el que ens manis. No proclamarem cap rei. Fes el que et sembli millor.»
  • Deuteronomi 20,11 Si et respon pacíficament i t’obre les portes, tots els seus habitants seran sotmesos a prestacions forçoses.
  • Josuè 9,11 Els ancians i tota la gent del nostre país ens van aconsellar de prendre provisions per al viatge i de venir-vos a trobar per dir-vos: “Ens posem al vostre servei i us demanem que feu una aliança amb nosaltres.”
  • Josuè 9,23 Des d’ara portareu aquesta maledicció: per sempre més, proveireu de llenya i d’aigua el temple del meu Déu.
  • 1 Reis 9,20-21 En el país havia quedat tota una població no israelita: amorreus, hitites, perizites, hivites i jebuseus. […]
  • Josuè 9,25 Però ara som a les teves mans; tracta’ns com et sembli just i correcte.
  • Gènesi 9,25-26Josuè 9,27
9

Ells li respongueren: —Nosaltres, els teus servents, venim d’un país molt llunyà, atrets per l’anomenada del Senyor, el teu Déu. Hem sentit parlar de tot el que va fer a Egipte

  • Deuteronomi 20,15 Fes-ho així amb totes les ciutats llunyanes, que no pertanyen a les nacions on us establireu.
  • Josuè 9,24 Els gabaonites li havien respost: —Vam fer això perquè nosaltres, els teus servents, ens vam ben assabentar del que el Senyor, el teu Déu, havia dit al seu servent Moisès. Li havia promès de donar-vos el país sencer i us havia manat d’exterminar-ne tots els habitants. Temíem molt per les nostres vides.
  • Josuè 2,9-10 i els digué: —Jo sé que el Senyor ha posat el país a les vostres mans, i tots estem esgarrifats: els habitants d’aquesta terra es fonen de por només de pensar en vosaltres. […]
  • Isaïes 55,5 També tu, Israel, cridaràs una nació que no coneixies, i ells, que no et coneixien, vindran corrents. Vindran per mi, el Senyor, el teu Déu, pel Sant d’Israel que t’ha honorat.»
  • Èxode 15,14 Els pobles tremolen només de sentir-ho; el pànic s’apodera dels habitants de Filistea.
  • Isaïes 66,19 Alçaré enmig d’ells un estendard, i als qui sobrevisquin els enviaré als pobles de Tarsis, Pul, Lud —terra famosa pels seus arquers—, Tubal, Javan i a les illes més llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist la meva glòria. Ells l’anunciaran a tots aquests pobles.
  • Nombres 14,15Salms 148,131 Reis 8,41Salms 83,18Nehemies 9,52 Cròniques 6,32-33Èxode 9,16Salms 72,19Fets 8,7
10

i de com va tractar els dos reis amorreus que vivien a l’altra banda del Jordà: Sehon, rei d’Heixbon, i Og, rei de Basan, que residia a Aixtarot.

  • Deuteronomi 1,4 Després de derrotar Sehon, el rei amorreu, que residia a Heixbon, i de vèncer, prop d’Edreí, Og, rei de Basan, que residia a Aixtarot,
  • Deuteronomi 2,30 Però Sehon, rei d’Heixbon, no ens volgué deixar passar pel seu territori. El Senyor, el teu Déu, l’havia entossudit i li havia endurit el cor, perquè volia posar a les teves mans el seu país, que encara avui ocupeu.
  • Josuè 12,4 L’altre rei era Og, que regnava a Basan i que era un dels darrers rafaïtes; residia a Aixtarot i a Edreí.
  • Nombres 21,24-35 Però Israel el va desfer i ocupà el seu territori des de l’Arnon fins al Jaboc i fins a la frontera dels ammonites, que estava fortificada. […]
  • 1 Cròniques 6,71
11

Els ancians i tota la gent del nostre país ens van aconsellar de prendre provisions per al viatge i de venir-vos a trobar per dir-vos: “Ens posem al vostre servei i us demanem que feu una aliança amb nosaltres.”

  • Josuè 9,8 Ells van declarar a Josuè: —Venim a posar-nos al teu servei. Josuè va insistir: —Però, qui sou i d’on veniu?
  • Ester 8,17 En cada província, en cada ciutat, pertot arreu on arribava la nova de l’edicte reial, els jueus estaven alegres i joiosos, i van celebrar una festa amb convits. I moltes de les altres nacions de l’imperi es convertien a la religió jueva per por dels jueus.
  • Lluc 9,3 Els digué: —No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits.
  • Josuè 1,11 que passessin per tot el campament i comuniquessin al poble aquesta ordre: «Prepareu-vos provisions, perquè d’aquí a tres dies travessareu el Jordà per ocupar el país que el Senyor, el vostre Déu, us dona en possessió.»
  • Gènesi 43,12 Endueu-vos el doble de diners i restituïu els que vau trobar a dins dels vostres sacs. Potser va ser un error.
  • Mateu 10,9-10 No us emporteu a la bossa cap moneda: ni d’or, ni de plata, ni de coure; […]
12

Mireu el nostre pa. Era tou i calent el dia que vam preparar a casa les provisions per venir fins aquí. Ja ho veieu, ara és sec i engrunat.

  • Josuè 9,4-5 foren més astuts. Es van disfressar, carregaren els seus ases amb alforges velles i amb bots de vi rebentats i recosits, […]
13

Aquests bots de vi eren nous quan els vam omplir, i ara estan tots rebentats. I fixeu-vos en els nostres vestits i les nostres sandàlies, com s’han anat gastant durant aquest llarg viatge.

Sense referències creuades.

14

Llavors els israelites van acceptar part de les provisions dels gabaonites, sense haver consultat el Senyor.

  • Proverbis 3,5-6 Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; […]
  • Nombres 27,21 Però quan haurà de prendre alguna decisió, que es presenti al sacerdot Eleazar, perquè el sacerdot consulti el Senyor amb les sorts sagrades dels urim. Josuè i tota la comunitat d’Israel s’atendran a la seva resposta en totes les seves campanyes.
  • 1 Cròniques 10,13-14 Saül va morir per la seva infidelitat al Senyor: no havia complert el manament del Senyor i, a més, havia evocat un espectre per consultar-lo, […]
  • 2 Samuel 5,19 Llavors David va consultar el Senyor: —¿Pujo contra els filisteus? ¿Els faràs caure a les meves mans? El Senyor li va respondre: —Sí, puja-hi, que els faré caure a les teves mans.
  • Isaïes 30,1-2 «Ai de vosaltres, fills rebels! Us ho dic jo, el Senyor. Feu projectes sense el meu consell i concerteu aliances que jo no inspiro. Així acumuleu un pecat darrere l’altre. […]
  • Jutges 1,1 Després de la mort de Josuè, els israelites van consultar el Senyor: —Quina de les nostres tribus ha de començar la guerra contra els cananeus?
  • 1 Samuel 30,7-8Jutges 20,28Esdres 8,211 Samuel 23,9-122 Samuel 2,1Jaume 1,5Jutges 20,181 Samuel 22,101 Samuel 14,18-19Èxode 28,30
15

Josuè va pactar amb ells un tractat de pau, i així es comprometé a respectar les seves vides. Els principals de la comunitat d’Israel ho confirmaren amb un jurament solemne.

  • 2 Samuel 21,2 Llavors el rei va convocar els gabaonites. Els gabaonites no eren d’origen israelita, sinó una resta dels amorreus. Els israelites els havien jurat la pau, però Saül, en un excés de zel per Israel i Judà, havia intentat d’exterminar-los.
  • Josuè 11,19 perquè no hi hagué cap ciutat que fes un tractat de pau amb Israel, tret dels hivites que habitaven a Gabaon; per això, totes les altres ciutats hagueren de ser conquerides militarment.
  • Deuteronomi 20,10-11 »Quan arribis en una ciutat per atacar-la, ofereix-li primer la pau. […]
  • Josuè 6,22-25 Josuè havia encarregat als dos espies que havien explorat Jericó que anessin a casa de la prostituta i que la traguessin d’allí amb tot el que era seu, tal com li havien jurat. […]
  • Èxode 23,32 No facis cap pacte amb ells ni amb els seus déus,
  • Jeremies 18,7-8 Si alguna vegada he amenaçat d’arrencar, enderrocar i destruir un poble o un reialme, […]
  • Josuè 2,12-19
16

Però, al cap de tres dies d’haver pactat l’aliança, els israelites es van assabentar que aquells estrangers eren, en realitat, veïns seus i que vivien enmig d’ells.

17

Llavors van aixecar el campament i, al tercer dia de camí, van arribar a les ciutats on habitava aquella gent. Eren Gabaon, Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim.

  • Josuè 18,25-28 I, a més, Gabaon, Ramà, Beerot, […]
  • Esdres 2,25 Originaris de Quiriat-Arim, de Quefirà i de Beerot, 743.
  • 1 Cròniques 21,29 En aquella època, el tabernacle del Senyor que Moisès havia fet al desert, i l’altar dels holocaustos, eren al turó sagrat de Gabaon.
  • Josuè 15,9 Des d’aquell cim, la frontera girava cap a les fonts de les aigües de Neftóah, anava a parar a Iïm, a la muntanya d’Efron, i s’allargava fins a Baalà, anomenada també Quiriat-Jearim.
  • 1 Cròniques 13,5-6 Així David va reunir tots els israelites, des del torrent d’Egipte, a l’extrem sud, fins a Lebó-Hamat, a l’altre extrem, per traslladar des de Quiriat-Jearim l’arca de Déu. […]
  • Josuè 15,60 i encara Quiriat-Baal, anomenada altrament Quiriat-Jearim, i Rabà: dues ciutats amb els pobles del voltant.
  • Nehemies 7,29Josuè 10,22 Cròniques 1,3-4Josuè 18,141 Samuel 7,1
18

Però no els exterminaren, perquè els principals de la comunitat d’Israel els havien fet un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel. Llavors el poble començà a murmurar contra els principals de la comunitat,

  • Salms 15,4 No compten als seus ulls els descreguts, però honora els qui veneren el Senyor. No es desdiu d’un jurament onerós,
  • Cohèlet 9,2 Tot és igual per a tots: el mateix destí espera al just i a l’injust, al bo, al pur i a l’impur, al qui ofereix sacrificis i al qui no n’ofereix. No hi ha diferència entre el bo i el pecador, entre el qui fa juraments i el qui té por de fer-ne.
  • 2 Samuel 21,7 El rei va estalviar Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, per raó del jurament fet en nom del Senyor que hi havia entre David i Jonatan, fill de Saül.
  • Cohèlet 5,2 Perquè així com l’excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida.
  • Cohèlet 5,6 On hi ha massa somnis, abunden les vanes il·lusions i la xerrameca. Tu, però, sàpigues reverenciar Déu.
19

i ells van donar aquestes explicacions a tot el poble: —Vam pronunciar un jurament solemne pel Senyor, Déu d’Israel, i ara no podem atacar aquesta gent.

  • Cohèlet 8,2 Jo la interpreto així: Observa les ordres del rei, tingues en compte el jurament diví
  • Josuè 9,20 Per tant, els respectarem la vida, i així, com que no trencarem el jurament que els vam fer, no provocarem la indignació divina.
  • Jeremies 4,2 Si, quan jures, ho fas per la vida del Senyor, amb veritat, segons el dret i la justícia, les nacions es beneiran i es lloaran entre elles valent-se del nom del Senyor.
  • Cohèlet 9,2 Tot és igual per a tots: el mateix destí espera al just i a l’injust, al bo, al pur i a l’impur, al qui ofereix sacrificis i al qui no n’ofereix. No hi ha diferència entre el bo i el pecador, entre el qui fa juraments i el qui té por de fer-ne.
20

Per tant, els respectarem la vida, i així, com que no trencarem el jurament que els vam fer, no provocarem la indignació divina.

  • Malaquies 3,5 El Senyor de l’univers us diu encara: Jo vindré enmig de vosaltres per jutjar-vos. Acusaré amb promptitud els qui practiquen bruixeries, els adúlters, els perjurs, els qui estafen el sou dels jornalers, els qui oprimeixen les viudes i els orfes, o maltracten els immigrants, sense cap por de mi.
  • Proverbis 20,25 És un parany fer prometences sense solta i després haver-se’n de desdir.
  • Ezequiel 17,12-21 —Pregunta al poble rebel: “No enteneu què significa això?” Digues-los: “El rei de Babilònia vingué a Jerusalem, va prendre el rei i els seus prohoms i se’ls va endur al seu país. […]
  • 1 Timoteu 1,10 als libidinosos, als qui tenen relacions sexuals amb altres homes, als qui trafiquen amb esclaus, als mentiders, als perjurs i a qualsevol altre que s’oposi a la sana doctrina.
  • 2 Samuel 21,1-6 En temps de David hi hagué una fam que va durar tres anys seguits. David va consultar el Senyor, i aquest li respongué: —Això succeeix per culpa de Saül i de la seva família, per la sang vessada quan va fer morir els gabaonites. […]
  • Romans 1,31 gent sense seny ni lleialtat, sense cor ni compassió.
  • Zacaries 5,3-42 Cròniques 36,13
21

Els principals de la comunitat van dir: —Que visquin! D’aleshores ençà els gabaonites van viure com a llenyataires i portadors d’aigua al servei de tota la comunitat. Així ho van decidir els principals de la comunitat.

  • Deuteronomi 29,11 Avui ets aquí per entrar en l’aliança del Senyor, el teu Déu, en el compromís solemne que el Senyor, el teu Déu, pren amb tu
  • Josuè 9,27 però d’aquell dia ençà els encarregà de proveir de llenya i d’aigua la comunitat d’Israel i l’altar del Senyor, en el lloc que el Senyor es volgués escollir.
  • Josuè 9,23 Des d’ara portareu aquesta maledicció: per sempre més, proveireu de llenya i d’aigua el temple del meu Déu.
  • 2 Cròniques 2,17-18 Setanta mil els va destinar a traginers, vuitanta mil a picapedrers a la muntanya, i tres mil sis-cents els nomenà capatassos per a fer treballar la gent. […]
  • Josuè 9,15 Josuè va pactar amb ells un tractat de pau, i així es comprometé a respectar les seves vides. Els principals de la comunitat d’Israel ho confirmaren amb un jurament solemne.
22

En efecte, Josuè havia convocat els gabaonites i els havia dit: —Per què ens vau enganyar, dient que veníeu de molt lluny, quan, de fet, viviu enmig nostre?

  • Josuè 9,6 Es van presentar així al campament de Guilgal i digueren a Josuè i als israelites: —Venim d’un país llunyà a demanar-vos que feu una aliança amb nosaltres.
  • Josuè 9,16 Però, al cap de tres dies d’haver pactat l’aliança, els israelites es van assabentar que aquells estrangers eren, en realitat, veïns seus i que vivien enmig d’ells.
  • Josuè 9,9-10 Ells li respongueren: —Nosaltres, els teus servents, venim d’un país molt llunyà, atrets per l’anomenada del Senyor, el teu Déu. Hem sentit parlar de tot el que va fer a Egipte […]
  • Gènesi 27,35-36 Isaac li va dir: —El teu germà, fingint, ha vingut i t’ha pres la benedicció. […]
  • Gènesi 27,41-45 Esaú odiava Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirà aviat. Llavors mataré el meu germà Jacob.» […]
  • Gènesi 3,13-14 Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona: —Per què ho has fet, això? Ella va respondre: —La serp m’ha enganyat i n’he menjat. […]
  • Gènesi 29,252 Corintis 11,3
23

Des d’ara portareu aquesta maledicció: per sempre més, proveireu de llenya i d’aigua el temple del meu Déu.

  • Josuè 9,21 Els principals de la comunitat van dir: —Que visquin! D’aleshores ençà els gabaonites van viure com a llenyataires i portadors d’aigua al servei de tota la comunitat. Així ho van decidir els principals de la comunitat.
  • Levític 27,28-29 »En canvi, cap dels béns que han estat totalment consagrats al Senyor, siguin persones, animals o camps del propi patrimoni, no pot ser venut ni rescatat, perquè tot allò que ha estat consagrat totalment al Senyor és cosa molt sagrada i pertany exclusivament al Senyor. […]
  • Josuè 9,27 però d’aquell dia ençà els encarregà de proveir de llenya i d’aigua la comunitat d’Israel i l’altar del Senyor, en el lloc que el Senyor es volgués escollir.
  • Gènesi 9,25-26 digué: —Maleït sigui Canaan! Que sigui esclau dels esclaus dels seus germans! […]
24

Els gabaonites li havien respost: —Vam fer això perquè nosaltres, els teus servents, ens vam ben assabentar del que el Senyor, el teu Déu, havia dit al seu servent Moisès. Li havia promès de donar-vos el país sencer i us havia manat d’exterminar-ne tots els habitants. Temíem molt per les nostres vides.

  • Deuteronomi 20,15-17 Fes-ho així amb totes les ciutats llunyanes, que no pertanyen a les nacions on us establireu. […]
  • Deuteronomi 7,1-2 »Quan el Senyor, el teu Déu, et faci entrar al país on ara arribes per prendre’n possessió, expulsarà de davant teu set nacions més nombroses i més fortes que tu: els hitites, els guirgaixites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus. […]
  • Mateu 10,28 I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern.
  • Nombres 33,55-56 Però si no desposseïu els habitants del país, els qui hi haureu deixat seran per a vosaltres com espines clavades als ulls i com agullons als vostres flancs, i us oprimiran en aquest país on aneu a habitar. […]
  • Èxode 23,31-33 »Estendré les fronteres del teu país des del Mar Roig fins al Mediterrani, i des del desert del Sinaí fins al riu Eufrates. Jo faré caure a les teves mans tots els habitants del país perquè tu els n’expulsis. […]
  • Èxode 15,14-16 Els pobles tremolen només de sentir-ho; el pànic s’apodera dels habitants de Filistea. […]
  • Josuè 9,9Job 2,4Deuteronomi 7,23-24Nombres 33,51-52
25

Però ara som a les teves mans; tracta’ns com et sembli just i correcte.

  • Gènesi 16,6 Abram li va respondre: —L’esclava és ben teva. Fes-li el que et sembli bé. Llavors Sarai la va tractar tan malament que ella hagué de fugir.
  • Jutges 10,15 Però els israelites van insistir prop del Senyor: —És cert que hem pecat. Fes amb nosaltres el que et plagui. Però avui, t’ho demanem, salva’ns!
  • Jeremies 26,14 Quant a mi, estic a les vostres mans. Feu de mi el que us sembli just i correcte.
  • Jutges 8,15 Tot seguit, Gedeó anà a trobar la gent de Sucot i els va dir: —Aquí teniu Zèbah i Salmunnà, pels quals us vau burlar de mi dient: “Que potser Zèbah i Salmunnà ja han caigut a les teves mans perquè hàgim de donar menjar als teus homes esgotats?”
  • 2 Samuel 24,14 David va dir a Gad: —Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes.
  • 1 Samuel 3,18 Llavors Samuel li va comunicar tot el missatge, sense amagar-li res. Elí digué: —Ell és el Senyor: que faci el que li sembli bé.
  • Isaïes 47,6Jeremies 38,5Mateu 11,26
26

Josuè, doncs, els va protegir perquè els israelites no els matessin,

Sense referències creuades.

27

però d’aquell dia ençà els encarregà de proveir de llenya i d’aigua la comunitat d’Israel i l’altar del Senyor, en el lloc que el Senyor es volgués escollir.

  • Deuteronomi 12,5 Anireu tan sols al lloc que el Senyor, el vostre Déu, haurà escollit d’entre totes les vostres tribus perquè porti el seu nom. És el lloc on vol habitar. Aneu allà per consultar-lo.