La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
2 Reis

2 Reis 24

139 referències creuades · llegeix el capítol →

1

En el seu temps, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va envair el país. Joiaquim va ser vassall seu tres anys, però després tornà a revoltar-se contra ell.

  • Jeremies 25,1 Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies referent al poble de Judà, l’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, que era el primer de Nabucodonosor, rei de Babilònia.
  • Daniel 1,1 L’any tercer del regnat de Joiaquim, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va anar a Jerusalem i la va assetjar.
  • Jeremies 25,9 jo mateix aniré a buscar tots els pobles del nord i el meu servent Nabucodonosor, rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor. Els faré venir contra aquest país, contra els seus habitants i contra totes les nacions que l’envolten, els consagraré a l’extermini i en faré un motiu d’estupor i de riota, una ruïna perpètua.
  • 2 Reis 17,5 Després el rei d’Assíria va envair tot el país, va atacar Samaria i la va assetjar durant tres anys.
  • 2 Cròniques 36,6-21 Nabucodonosor, rei de Babilònia, va envair el país i s’endugué Joiaquim a Babilònia carregat de cadenes. […]
  • Jeremies 46,2 Referent a Egipte. Referent a l’exèrcit del faraó Necó, rei d’Egipte, quan era a Carquemix, prop del riu Eufrates, i Nabucodonosor, rei de Babilònia, el va vèncer l’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:
2

El Senyor va enviar contra Joiaquim bandes de caldeus, arameus, moabites i ammonites. Els va enviar contra Judà per destruir-lo, tal com havia anunciat per boca dels seus servents, els profetes.

  • Jeremies 35,11 Només ara que Nabucodonosor, rei de Babilònia, està atacant el país, hem dit: “Entrem a Jerusalem i fugim de l’exèrcit dels caldeus i dels arameus.” Per això ara vivim a Jerusalem.
  • 2 Reis 23,27 El Senyor digué: —El regne de Judà, també el trauré del meu davant, tal com en vaig treure el d’Israel. Rebutjaré Jerusalem, aquesta ciutat que jo havia escollit, i el temple, del qual jo havia dit que portaria el meu nom.
  • 2 Reis 21,12-14 això us anuncio jo, el Senyor, Déu d’Israel: “Faré caure sobre Jerusalem i sobre Judà una calamitat tan gran, que tothom qui ho senti en quedarà esbalaït. […]
  • Jeremies 32,28 Això diu el Senyor: Jo poso aquesta ciutat en mans dels caldeus i de Nabucodonosor, rei de Babilònia. Ell la prendrà.
  • Jeremies 25,9 jo mateix aniré a buscar tots els pobles del nord i el meu servent Nabucodonosor, rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor. Els faré venir contra aquest país, contra els seus habitants i contra totes les nacions que l’envolten, els consagraré a l’extermini i en faré un motiu d’estupor i de riota, una ruïna perpètua.
  • 2 Reis 20,17 “Vindrà un dia en què tot el que hi ha en el teu palau, tot el que els teus avantpassats han acumulat fins avui, s’ho enduran a Babilònia. No hi deixaran res, diu el Senyor.
  • 2 Reis 6,23Ezequiel 19,82 Reis 13,20-21Isaïes 6,11-122 Cròniques 33,11Jeremies 26,20Isaïes 7,17Deuteronomi 28,49-50Isaïes 13,5Miquees 3,12Job 1,17Jeremies 26,6
3

Era per ordre del Senyor que a Judà li succeïa això: el Senyor el volia treure lluny de la seva presència per causa dels pecats de Manassès, per tot el que havia fet

  • 2 Reis 18,25 A més, ¿et penses que he vingut a atacar aquest indret i a devastar-lo sense el consentiment del Senyor? És ell mateix qui m’ha dit que l’ataqués i el devastés!”
  • 2 Reis 23,26-27 Així i tot, el Senyor no es va desdir de la seva gran indignació amb què s’havia encès contra Judà, a causa de tots els pecats amb què Manassès l’havia irritat. […]
  • 2 Reis 21,2-11 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, amb les pràctiques abominables de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. […]
  • Levític 26,33-35 A vosaltres, us dispersaré enmig de les nacions i us hi perseguiré amb l’espasa desembeinada. El vostre país serà un desert; les vostres ciutats, una ruïna. […]
  • Deuteronomi 29,28 »Únicament el Senyor, el nostre Déu, coneix les coses amagades, però nosaltres i els nostres fills coneixem allò que ell ens ha revelat per sempre, a fi que complim tots els manaments d’aquesta Llei.
  • Deuteronomi 4,26-27 jo prenc avui el cel i la terra com a testimonis contra vosaltres: no trigareu a desaparèixer del país que aneu a prendre en possessió, a l’altra banda del Jordà; no hi viureu gaires anys, sereu destruïts completament. […]
  • Isaïes 10,5-6Èxode 20,5Jeremies 15,1-4Miquees 2,10Deuteronomi 28,63Josuè 23,152 Cròniques 24,24Isaïes 46,10-11Isaïes 45,7Gènesi 50,202 Cròniques 25,16Amós 3,6
4

i sobretot per la sang innocent que havia vessat fins a omplir-ne Jerusalem. Per això el Senyor no va voler perdonar.

  • 2 Reis 21,16 Manassès va vessar tanta sang innocent, que tot Jerusalem n’anava ple d’un cap a l’altre. I això sense parlar dels pecats que feia cometre a Judà perquè ofenguessin el Senyor amb el seu mal comportament.
  • Ezequiel 33,25 Doncs bé, tu digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Vosaltres, que preneu part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes, que poseu la confiança en els vostres ídols repugnants i cometeu crims de sang, ¿vosaltres preteneu tenir el país en possessió?
  • Nombres 35,33 No profaneu el país on viureu, perquè la sang profana la terra, i la sang vessada a la terra tan sols es pot expiar amb la sang del qui l’ha vessada.
  • Deuteronomi 19,10 Així en el país que el Senyor, el teu Déu, et dona en possessió no serà vessada la sang d’un innocent: tu series responsable de la seva mort.
  • Jeremies 2,34 Les vores del teu vestit són tacades de la sang de gent pobra i innocent, que no havies pas trobat foradant una paret ni cometent cap altre delicte.
  • Salms 106,38 Vessaren així sang innocent, la sang dels fills i de les filles sacrificats als ídols cananeus, i aquella sang va profanar el país.
  • Jeremies 15,1-2
5

La resta de la història de Joiaquim, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà.

  • 2 Cròniques 36,8 La resta de la història de Joiaquim, les pràctiques abominables que va cometre i tot el que li esdevingué, consta en la Crònica dels reis d’Israel i de Judà. El va succeir el seu fill Jeconies.
  • Jeremies 26,1-24 A la primeria del regnat de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, vingué del Senyor aquesta paraula: […]
  • Jeremies 22,13-17 «Ai del qui es construeix un palau violant la justícia, del qui edifica grans sales violant el dret: fa treballar de franc la seva gent, no els paga el jornal que es guanyen! […]
6

Joiaquim va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Jeconies.

  • Jeremies 22,18-19 »Per tant, el Senyor anuncia això contra Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà: »Per ell no entonaran complantes: “Ai, germà! Ai, germana!” Per ell no entonaran complantes: “Ai, senyor! Ai, majestat!” […]
  • 2 Cròniques 36,6 Nabucodonosor, rei de Babilònia, va envair el país i s’endugué Joiaquim a Babilònia carregat de cadenes.
  • Jeremies 36,30 Per tant, això fa saber el Senyor a Joiaquim, rei de Judà: Cap descendent seu no s’asseurà al tron de David. Les seves despulles quedaran exposades a la calor del dia i al fred de la nit.
  • 2 Cròniques 36,8 La resta de la història de Joiaquim, les pràctiques abominables que va cometre i tot el que li esdevingué, consta en la Crònica dels reis d’Israel i de Judà. El va succeir el seu fill Jeconies.
7

El rei d’Egipte no va emprendre cap més campanya fora del seu territori, perquè el rei de Babilònia havia conquerit totes les antigues possessions del rei d’Egipte, des del torrent d’Egipte fins al riu Eufrates.

  • Jeremies 37,5-7 L’exèrcit del faraó havia sortit d’Egipte i, en tenir-ne notícia els caldeus que tenien assetjada Jerusalem, s’havien retirat. […]
  • Jeremies 46,2 Referent a Egipte. Referent a l’exèrcit del faraó Necó, rei d’Egipte, quan era a Carquemix, prop del riu Eufrates, i Nabucodonosor, rei de Babilònia, el va vèncer l’any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:
  • Gènesi 15,18 Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient: —Dono aquest país als teus descendents, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates:
  • Nombres 34,5 Des d’aquí seguirà fins a arribar al torrent d’Egipte, i s’acabarà al mar Mediterrani.
  • Isaïes 27,12 Aquell dia, el Senyor batrà el gra, des del riu Eufrates fins al torrent d’Egipte. I a vosaltres, fills d’Israel, us recollirà un per un.
  • Josuè 15,4 Seguia per Asmon i anava a parar al torrent d’Egipte i s’acabava al mar. Aquesta era la frontera meridional de Judà.
  • 1 Reis 4,21

Jeconies, rei de Judà. Primera deportació

8

Jeconies tenia divuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Nehuixtà i era filla d’Elnatan, de Jerusalem.

  • 2 Cròniques 36,9 Jeconies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos i deu dies a Jerusalem. Ofenia el Senyor amb el seu comportament.
  • 1 Cròniques 3,16 Fills de Joiaquim: Jeconies i Sidquià.
  • Jeremies 22,28 »¿És tan menyspreable, aquest Jeconies? ¿És realment un atuell esmicolat, una gerra que no vol ningú? Per què van ser llançats ell i la seva família, tirats a una terra que no coneixien?
  • Jeremies 22,24 «Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc: Ni que tu, Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d’allà mateix me l’arrencaria.
  • Jeremies 24,1 Després que Nabucodonosor, rei de Babilònia, va deportar al seu país des de Jerusalem el rei de Judà, Jeconies, fill de Joiaquim, juntament amb els prohoms de Judà, els ferrers i els serrallers, el Senyor em va mostrar dos cistells de figues posats l’un al costat de l’altre davant el temple del Senyor.
  • Jeremies 37,1 En lloc de Jeconies, fill de Joiaquim, va regnar Sedecies, fill de Josies, a qui Nabucodonosor, rei de Babilònia, va fer rei del país de Judà.
  • Mateu 1,11-12
9

Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet el seu pare.

Sense referències creuades.

10

En aquell temps, els homes de Nabucodonosor van atacar Jerusalem i la van assetjar, però la ciutat va resistir el setge.

  • Daniel 1,1-2 L’any tercer del regnat de Joiaquim, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va anar a Jerusalem i la va assetjar. […]
  • 2 Reis 25,2 i Jerusalem estigué assetjada fins a l’any onze de Sedecies.
11

Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar a la ciutat mentre els seus homes l’assetjaven,

Sense referències creuades.

12

i llavors Jeconies, rei de Judà, es va rendir al rei de Babilònia amb la seva mare, els seus servidors, els seus oficials i els seus alts funcionaris. Era l’any vuitè del regnat del rei de Babilònia. Aquest el va fer presoner.

  • Jeremies 24,1 Després que Nabucodonosor, rei de Babilònia, va deportar al seu país des de Jerusalem el rei de Judà, Jeconies, fill de Joiaquim, juntament amb els prohoms de Judà, els ferrers i els serrallers, el Senyor em va mostrar dos cistells de figues posats l’un al costat de l’altre davant el temple del Senyor.
  • Jeremies 52,28 La gent de Judà que Nabucodonosor va deportar foren 3.023 l’any setè del seu regnat,
  • Jeremies 29,1-2 Des de Jerusalem, el profeta Jeremies va enviar una carta als qui quedaven dels ancians, dels sacerdots, dels profetes i de la gent que Nabucodonosor havia deportat de Jerusalem a Babilònia. […]
  • 2 Cròniques 36,10 Quan va arribar la primavera, el rei Nabucodonosor ordenà que el conduïssin a Babilònia, amb els objectes preciosos del temple del Senyor. Nabucodonosor va fer rei de Judà i de Jerusalem Sedecies, que era parent de Jeconies.
  • 2 Reis 25,27 Al cap de trenta-set anys d’haver estat deportat Jeconies, rei de Judà, Evil-Merodac, rei de Babilònia, el va indultar i el va treure de la presó el dia vint-i-set del mes dotzè de l’any que començava a regnar.
  • Ezequiel 17,12 —Pregunta al poble rebel: “No enteneu què significa això?” Digues-los: “El rei de Babilònia vingué a Jerusalem, va prendre el rei i els seus prohoms i se’ls va endur al seu país.
  • Jeremies 25,1Jeremies 52,31Jeremies 22,24-30Jeremies 38,17-18
13

Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i els tresors del palau reial, i va esbocinar tots els objectes d’or que Salomó, rei d’Israel, havia manat de fer per al temple del Senyor, tal com el Senyor havia anunciat.

  • Isaïes 39,6 “Vindrà un dia en què tot el que hi ha en el teu palau, tot el que els teus avantpassats han acumulat fins avui, s’ho enduran a Babilònia. No hi deixaran res —diu el Senyor.
  • 2 Reis 20,17 “Vindrà un dia en què tot el que hi ha en el teu palau, tot el que els teus avantpassats han acumulat fins avui, s’ho enduran a Babilònia. No hi deixaran res, diu el Senyor.
  • Jeremies 20,5 Tota la riquesa d’aquesta ciutat, els seus béns i els objectes de valor, com també els tresors dels reis de Judà, tot ho posaré en mans dels seus enemics, perquè ho saquegin, ho prenguin i s’ho enduguin a Babilònia.
  • 1 Reis 7,48-50 Salomó va fer també tots els objectes destinats al santuari del Senyor: l’altar d’or; la taula on es dipositaven els pans d’ofrena, també d’or; […]
  • Daniel 5,2-3 Enterbolit pel vi, Baltasar va manar que portessin els vasos d’or i de plata que el seu pare Nabucodonosor s’havia endut del temple de Jerusalem, per beure-hi ell, els seus magnats, les seves dones i les seves concubines. […]
  • 2 Reis 25,13-15 Els caldeus van fer trossos les columnes de bronze del temple del Senyor, les peanyes i l’anomenat «Mar» de bronze que hi havia al temple del Senyor i se’n van endur tot el bronze a Babilònia. […]
  • Jeremies 27,16-21Jeremies 28,6Jeremies 28,3-4Esdres 1,7-112 Cròniques 4,7-22
14

Va deportar tota la població de Jerusalem, és a dir, tots els oficials i tots els homes importants, en total deu mil deportats, comptant-hi tots els ferrers i serrallers. Només van quedar els més pobres de la gent del poble.

15

Nabucodonosor va deportar Jeconies a Babilònia. També va deportar de Jerusalem a Babilònia la mare i les dones del rei, els seus alts funcionaris i els notables del país.

  • Jeremies 22,24-28 «Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc: Ni que tu, Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d’allà mateix me l’arrencaria. […]
  • Ester 2,6 Pertanyia als jueus que Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia deportat de Jerusalem amb Jeconies, el rei de Judà.
  • 2 Cròniques 36,10 Quan va arribar la primavera, el rei Nabucodonosor ordenà que el conduïssin a Babilònia, amb els objectes preciosos del temple del Senyor. Nabucodonosor va fer rei de Judà i de Jerusalem Sedecies, que era parent de Jeconies.
  • Ezequiel 17,12 —Pregunta al poble rebel: “No enteneu què significa això?” Digues-los: “El rei de Babilònia vingué a Jerusalem, va prendre el rei i els seus prohoms i se’ls va endur al seu país.
  • 2 Reis 24,8 Jeconies tenia divuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Nehuixtà i era filla d’Elnatan, de Jerusalem.
16

Va deportar a Babilònia tots els homes importants, que eren set mil, els ferrers i els serrallers, que eren mil, i tots els homes aptes per a la guerra.

  • Jeremies 52,28 La gent de Judà que Nabucodonosor va deportar foren 3.023 l’any setè del seu regnat,
  • 2 Reis 24,14 Va deportar tota la població de Jerusalem, és a dir, tots els oficials i tots els homes importants, en total deu mil deportats, comptant-hi tots els ferrers i serrallers. Només van quedar els més pobres de la gent del poble.
  • Jeremies 29,2 L’envià després que havien sortit de Jerusalem el rei Jeconies, la reina mare, els alts funcionaris, els prohoms de Judà i de Jerusalem, els ferrers i els serrallers.
17

En lloc de Jeconies, el rei de Babilònia va fer rei l’oncle de Jeconies, que es deia Matanià, i li va canviar el nom pel de Sedecies.

  • Jeremies 37,1 En lloc de Jeconies, fill de Joiaquim, va regnar Sedecies, fill de Josies, a qui Nabucodonosor, rei de Babilònia, va fer rei del país de Judà.
  • 2 Cròniques 36,4 Llavors el rei d’Egipte va fer rei de Judà i de Jerusalem el seu germà Eliaquim i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant al seu germà Joahaz, Necó va agafar-lo i se’l va endur a Egipte.
  • 2 Reis 23,34 Després el faraó Necó va fer rei Eliaquim, fill de Josies, perquè succeís el seu pare, i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant a Joahaz, Necó se’l va endur, el portà a Egipte i allà va morir.
  • Jeremies 52,1 Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu, de Libnà.
  • 1 Cròniques 3,15-16 Fills de Josies: Johanan, el primogènit; Joiaquim, el segon; Sedecies, el tercer, i Xal·lum, el quart. […]
  • 2 Cròniques 36,10-13 Quan va arribar la primavera, el rei Nabucodonosor ordenà que el conduïssin a Babilònia, amb els objectes preciosos del temple del Senyor. Nabucodonosor va fer rei de Judà i de Jerusalem Sedecies, que era parent de Jeconies. […]

Sedecies, últim rei de Judà

18

Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu, de Libnà.

  • 2 Reis 23,31 Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu; havia nascut a Libnà.
  • Jeremies 52,1-11 Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu, de Libnà. […]
  • 2 Cròniques 36,11 Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem.
  • Jeremies 37,1 En lloc de Jeconies, fill de Joiaquim, va regnar Sedecies, fill de Josies, a qui Nabucodonosor, rei de Babilònia, va fer rei del país de Judà.
19

Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet Joiaquim.

  • 2 Reis 23,37 Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havien fet els seus avantpassats.
  • Ezequiel 21,25 el camí que portaria l’espasa contra Rabà dels ammonites i el camí que la portaria contra Judà, que té la seva plaça forta a Jerusalem.
  • Jeremies 37,1-21 En lloc de Jeconies, fill de Joiaquim, va regnar Sedecies, fill de Josies, a qui Nabucodonosor, rei de Babilònia, va fer rei del país de Judà. […]
  • Jeremies 24,8 »En canvi, això diu el Senyor: Tractaré igual com figues que, de tan dolentes, no es poden menjar, Sedecies, rei de Judà, la seva cort i la resta dels habitants de Jerusalem, els que queden en aquest país i els que habiten al país d’Egipte.
  • 2 Cròniques 36,12 Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament i no s’humilià davant el profeta Jeremies, que li parlava de part del Senyor.
20

El Senyor es va indignar contra Jerusalem i Judà i va acabar llançant-los lluny de la seva presència.

  • 2 Tessalonicencs 2,9-11 El Malvat apareixerà gràcies al poder de Satanàs, i la seva vinguda anirà acompanyada de tota mena d’obres poderoses, de senyals i prodigis enganyosos, […]
  • 2 Cròniques 36,13 A més es va rebel·lar contra el rei Nabucodonosor, que li havia fet jurar per Déu que li seria fidel. Va anar a la seva i endurí el seu cor, en lloc de convertir-se al Senyor, Déu d’Israel.
  • Deuteronomi 2,30 Però Sehon, rei d’Heixbon, no ens volgué deixar passar pel seu territori. El Senyor, el teu Déu, l’havia entossudit i li havia endurit el cor, perquè volia posar a les teves mans el seu país, que encara avui ocupeu.
  • Jeremies 38,17-21 Aleshores Jeremies va dir a Sedecies: —Això diu el Senyor, Déu de l’univers, Déu d’Israel: Si surts i et rendeixes als oficials del rei de Babilònia, salvaràs la vida i no calaran foc a aquesta ciutat; sobreviureu tu i la teva família. […]
  • Deuteronomi 29,27 El Senyor, amb tot l’ardor de la seva indignació, els arrencà del seu país i els feu anar en una terra estrangera, on són encara avui.”
  • Isaïes 19,11-14 Quins ineptes, els cortesans de Tanis! Els savis del faraó són un consell d’estúpids. ¿Com podeu dir referint-vos al faraó: «Soc el fill d’un savi, un descendent dels reis de l’antigor»? […]
  • 1 Corintis 1,20Ezequiel 17,15-20Èxode 9,14-172 Reis 22,17Jeremies 27,12-15

Revolta de Sedecies

20

Sedecies es va rebel·lar contra el rei de Babilònia.

  • 2 Tessalonicencs 2,9-11 El Malvat apareixerà gràcies al poder de Satanàs, i la seva vinguda anirà acompanyada de tota mena d’obres poderoses, de senyals i prodigis enganyosos, […]
  • 2 Cròniques 36,13 A més es va rebel·lar contra el rei Nabucodonosor, que li havia fet jurar per Déu que li seria fidel. Va anar a la seva i endurí el seu cor, en lloc de convertir-se al Senyor, Déu d’Israel.
  • Deuteronomi 2,30 Però Sehon, rei d’Heixbon, no ens volgué deixar passar pel seu territori. El Senyor, el teu Déu, l’havia entossudit i li havia endurit el cor, perquè volia posar a les teves mans el seu país, que encara avui ocupeu.
  • Jeremies 38,17-21 Aleshores Jeremies va dir a Sedecies: —Això diu el Senyor, Déu de l’univers, Déu d’Israel: Si surts i et rendeixes als oficials del rei de Babilònia, salvaràs la vida i no calaran foc a aquesta ciutat; sobreviureu tu i la teva família. […]
  • Deuteronomi 29,27 El Senyor, amb tot l’ardor de la seva indignació, els arrencà del seu país i els feu anar en una terra estrangera, on són encara avui.”
  • Isaïes 19,11-14 Quins ineptes, els cortesans de Tanis! Els savis del faraó són un consell d’estúpids. ¿Com podeu dir referint-vos al faraó: «Soc el fill d’un savi, un descendent dels reis de l’antigor»? […]
  • 1 Corintis 1,20Ezequiel 17,15-20Èxode 9,14-172 Reis 22,17Jeremies 27,12-15