La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Èxode

Èxode 8

195 referències creuades · llegeix el capítol →

1

El Senyor va dir encara a Moisès: —Digues a Aaron: “Estén la mà amb el bastó cap als rius, els canals i els estanys, i que pugin les granotes al país d’Egipte.”

  • Èxode 3,18 Els israelites t’escoltaran, i aleshores tu i els ancians d’Israel anireu a trobar el rei d’Egipte i li direu: “El Senyor, el Déu dels hebreus, se’ns ha aparegut; hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu.”
  • Èxode 3,12 Déu li va respondre: —Jo soc amb tu. I perquè vegis que t’envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan hauràs fet sortir d’Egipte el poble d’Israel, m’adorareu dalt d’aquesta muntanya.
  • Èxode 5,1 Després, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó: —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Deixa sortir el meu poble perquè celebri al desert una festa en honor meu.”
  • Jeremies 1,17-19 »Tu cenyeix-te i planta’ls cara; digues-los el que jo et manaré. No tremolis davant d’ells: si no, seré jo qui et farà tremolar. […]
  • Èxode 4,23 Jo t’he manat que deixessis venir el meu fill a adorar-me i no ho has permès; ara, doncs, jo mataré el teu primogènit.”
  • Èxode 7,16 Digues al faraó: “El Senyor, el Déu dels hebreus, m’ha enviat a dir-te això: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori en el desert. Però fins ara no has volgut escoltar.
  • Ezequiel 2,6-7Jeremies 15,19-21
2

Aaron va estendre la mà cap a les aigües d’Egipte, i les granotes van pujar i cobriren tot el país.

  • Salms 78,45 envià tàvecs que els consumien i granotes que infestaven el país;
  • Èxode 7,14 El Senyor va dir a Moisès: —El faraó ha endurit el seu cor i es nega a deixar sortir el poble.
  • Èxode 9,2 Si et negues a deixar-lo sortir, si t’entestes a retenir-lo,
  • Salms 105,30 Infestà de granotes el país, fins i tot les cambres reials.
  • Apocalipsi 16,13-14 I vaig veure sortir de la boca del drac, de la boca de la bèstia i de la boca del fals profeta tres esperits impurs com granotes: […]
3

Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris i feren pujar les granotes al país d’Egipte.

  • Salms 105,30 Infestà de granotes el país, fins i tot les cambres reials.
  • Èxode 12,34 Llavors el poble va prendre la pasta, que encara no havia fermentat, van embolicar les pasteres amb els mantells i se les van carregar a l’esquena.
4

Llavors el faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué: —Pregueu al Senyor que aparti les granotes de mi i del meu poble, i jo deixaré sortir els israelites perquè vagin a oferir sacrificis al Senyor.

  • Salms 107,40 Ell mateix, que confon els poderosos, els fa errar per un desert sense camins.
  • Isaïes 23,9 El Senyor de l’univers l’ha decidida, per abaixar l’orgull dels honorables, per humiliar els poderosos de la terra.
  • Isaïes 19,22 El Senyor, que haurà ferit greument els egipcis, ara els guarirà. Ells es convertiran al Senyor, que escoltarà els seus precs i els alleujarà.
  • Fets 12,22-23 El poble l’aclamava cridant: —És la veu d’un déu i no pas la d’un home! […]
  • Isaïes 19,11 Quins ineptes, els cortesans de Tanis! Els savis del faraó són un consell d’estúpids. ¿Com podeu dir referint-vos al faraó: «Soc el fill d’un savi, un descendent dels reis de l’antigor»?
  • Daniel 4,37
5

Moisès li va respondre: —Digna’t assenyalar tu mateix en quin moment haig de pregar per tu, pels teus cortesans i pel teu poble, perquè desapareguin les granotes de prop teu i de les teves cases i en quedin només al Nil.

  • Èxode 7,19 El Senyor va dir a Moisès: —Digues a Aaron: “Pren el teu bastó i estén la mà cap a les aigües d’Egipte, cap als seus rius i canals, cap als seus estanys i cap a tots els seus dipòsits, perquè l’aigua es converteixi en sang.” Hi haurà sang en tot el país, fins en els recipients de fusta o de pedra.
6

Ell va dir: —Demà mateix. Moisès afegí: —Ho faré tal com demanes, i així sabràs que no hi ha ningú com el Senyor, el nostre Déu.

  • Salms 78,45 envià tàvecs que els consumien i granotes que infestaven el país;
  • Salms 105,30 Infestà de granotes el país, fins i tot les cambres reials.
  • Levític 11,12 Tot animal que viu a l’aigua i no té aletes ni escates, el considerareu una cosa detestable.
  • Apocalipsi 16,13 I vaig veure sortir de la boca del drac, de la boca de la bèstia i de la boca del fals profeta tres esperits impurs com granotes:
7

Les granotes s’apartaran de tu, de les teves cases, dels teus cortesans i del teu poble; només en quedaran al Nil.

  • Èxode 7,11 Llavors el faraó va cridar els savis i els qui feien sortilegis. També ells, els mags egipcis, van fer el mateix prodigi amb els seus encanteris:
  • Èxode 7,22 Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris, i el cor del faraó es va endurir i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.
  • 2 Tessalonicencs 2,9-11 El Malvat apareixerà gràcies al poder de Satanàs, i la seva vinguda anirà acompanyada de tota mena d’obres poderoses, de senyals i prodigis enganyosos, […]
  • Mateu 24,24 Perquè sorgiran falsos messies i falsos profetes, que faran grans senyals i prodigis per enganyar, si fos possible, també els elegits.
  • Deuteronomi 13,1-3 »Mireu de posar en pràctica totes les paraules dels manaments que us dono; no hi afegeixis res ni en treguis res. […]
  • Apocalipsi 13,14 enganya els habitants de la terra amb aquests prodigis que li ha estat permès de fer davant la bèstia, i els convenç que dediquin una estàtua a la bèstia que tenia la ferida provocada per l’espasa, però que ha sobreviscut.
  • 2 Timoteu 3,8
8

Moisès i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisès va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell.

  • Èxode 10,17 Perdoneu el meu pecat, també aquesta vegada, i pregueu al Senyor, el vostre Déu, que aparti de mi tan sols aquesta calamitat mortal.
  • Èxode 9,28 Pregueu al Senyor! Ja n’hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!
  • Èxode 8,25-28 Moisès li va respondre: —Tan bon punt hauré sortit del teu davant, pregaré al Senyor, i demà els tàvecs s’hauran allunyat de tu, dels teus cortesans i del teu poble. Però no ens tornis a enganyar no permetent al poble que vagi a oferir sacrificis al Senyor. […]
  • 1 Reis 13,6 Llavors el rei va demanar a l’home de Déu: —Apaivaga el Senyor, el teu Déu! Intercedeix per mi, que pugui tornar la mà enrere! L’home de Déu va apaivagar el Senyor, i el rei pogué tornar enrere la mà, que va quedar com abans.
  • Nombres 21,7 El poble anà a trobar Moisès per dir-li: —Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps. Moisès va intercedir a favor del poble,
  • Èxode 12,31-32 El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué: —Sortiu d’enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat. […]
  • Èxode 10,8-11Fets 8,24Jeremies 34,8-16Salms 66,3Salms 78,34-36Èxode 10,24-27Èxode 5,21 Samuel 12,19Èxode 14,5
9

El Senyor va fer el que Moisès li demanava. Les granotes que hi havia a les cases, als patis i als camps van morir.

  • 1 Reis 18,25 Elies va dir als profetes de Baal: —Trieu-vos un dels dos vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc.
  • Isaïes 10,15 Però el Senyor diu: «¿Pot gloriar-se la destral de ser més que el llenyataire? ¿Pot la serra creure’s més gran que el serrador? És com si una vara volgués brandar el qui la branda, com si un bastó, que és fusta, volgués aixecar un home.»
  • Jutges 7,2 El Senyor digué a Gedeó: —Portes massa gent amb tu perquè jo us doni la victòria contra els madianites. Els israelites podrien gloriar-se dient que els ha salvat la pròpia força, i no jo.
10

En van recollir piles i piles, que van empudegar el país.

11

Però quan el faraó va veure que havia tornat la calma, va endurir el seu cor i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.

  • Èxode 8,3 Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris i feren pujar les granotes al país d’Egipte.
  • Èxode 8,9 El Senyor va fer el que Moisès li demanava. Les granotes que hi havia a les cases, als patis i als camps van morir.

Tercera plaga: els mosquits

12

El Senyor va dir a Moisès: —Digues a Aaron: “Estén el teu bastó i dona un cop a la pols de la terra, perquè la pols es converteixi en mosquits per tot el país d’Egipte.”

  • Jaume 5,16-18 Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu guarits. La pregària insistent d’un just és molt poderosa: […]
  • Èxode 9,33 Moisès va sortir del davant del faraó. Anà fora de la ciutat i estengué les mans per pregar al Senyor. La pedregada i els trons van parar, i no va ploure més sobre la terra.
  • Èxode 32,11 Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, dient: —Senyor, per què s’ha d’encendre el teu enuig contra el teu poble, que tu has fet sortir del país d’Egipte amb gran poder i amb mà forta?
  • Èxode 8,8 Moisès i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisès va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell.
  • Ezequiel 36,37 »Això anuncia el Senyor Déu: Permetré novament al poble d’Israel que em cerqui, i jo actuaré a favor d’ells; multiplicaré els seus homes com un ramat d’ovelles,
  • Èxode 8,30
  • 1 Samuel 12,23Èxode 10,18
13

Ells ho van fer així. Aaron va estendre la seva mà amb el bastó i donà un cop a la pols de la terra. Els mosquits van cobrir homes i animals: tota la pols de la terra s’havia convertit en mosquits a tot el país d’Egipte.

  • Deuteronomi 34,10-12 No hi hagué mai més a Israel cap profeta com Moisès, que conegués el Senyor i el tractés cara a cara, […]
14

Els mags egipcis també provaren de fer sortir mosquits amb els seus encanteris, però no van poder. Els mosquits havien cobert els homes i els animals.

  • Èxode 8,24 Llavors el faraó va dir: —Us deixaré anar al desert a oferir sacrificis al Senyor, el vostre Déu. Però no us allunyeu gaire, i pregueu per mi.
  • Èxode 7,21 Els peixos van morir, i el riu feia tan mala olor que els egipcis no en podien beure l’aigua. Hi havia sang en tot el país.
  • Joel 2,20 Allunyaré de vosaltres l’enemic del nord i l’esbandiré cap a les terres ermes; l’avantguarda caurà al mar de llevant, la rereguarda s’ofegarà al mar de ponent. Se sentiran el seu tuf i la seva fetor. Han fet massa desastres!»
  • Isaïes 34,2 El Senyor s’indigna contra les nacions i contra els seus exèrcits. Els destina a l’extermini i al carnatge.
  • Ezequiel 39,11 »Quan arribarà aquell dia, donaré a Gog per sepultura un lloc famós a Israel. Serà la vall dels Vianants, a l’est del Mar Mort. La sepultura impedirà que els vianants hi passin. Allí enterraran Gog amb tota la seva tropa, i l’anomenaran la vall de la Tropa de Gog.
15

Llavors els mags van dir al faraó: —Aquí hi ha la mà de Déu. Però el cor del faraó es va endurir i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.

  • Isaïes 26,10 Si concedissis gràcia als dolents, mai no aprendrien a fer el bé; farien el mal entre gent irreprensible, no reconeixerien la teva grandesa, Senyor.
  • Cohèlet 8,11 Com que les obres dolentes no són castigades a l’instant, per això el cor dels homes no es cansa de fer el mal.
  • Hebreus 3,15 Tal com ha estat dit: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió.
  • Hebreus 3,8 no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió, el dia de la prova en el desert ,
  • Èxode 7,4 però el faraó no us escoltarà. Llavors jo faré sentir el pes de la meva mà sobre els egipcis, els castigaré durament i faré sortir del país d’Egipte el meu poble, els israelites, formats com un exèrcit.
  • Jeremies 34,7-11 mentre el rei de Babilònia assetjava aquesta ciutat i les ciutats que encara quedaven de tot Judà: les places fortificades de Laquix i Azecà. […]
  • Èxode 4,21Èxode 7,13-14Zacaries 7,11-12Èxode 14,5Apocalipsi 16,9Osees 6,4Proverbis 29,1

Quarta plaga: els tàvecs

16

El Senyor va dir a Moisès: —Demà lleva’t de bon matí, ves a trobar el faraó quan surti cap al Nil i digues-li: “Això diu el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori.

  • Èxode 8,5 Moisès li va respondre: —Digna’t assenyalar tu mateix en quin moment haig de pregar per tu, pels teus cortesans i pel teu poble, perquè desapareguin les granotes de prop teu i de les teves cases i en quedin només al Nil.
  • Èxode 8,17 Si no el deixes sortir, jo enviaré una invasió de tàvecs sobre tu, sobre els teus cortesans i sobre el teu poble. Es ficaran fins i tot dintre les cases. Les cases i tota la terra d’Egipte quedaran plenes de tàvecs;
17

Si no el deixes sortir, jo enviaré una invasió de tàvecs sobre tu, sobre els teus cortesans i sobre el teu poble. Es ficaran fins i tot dintre les cases. Les cases i tota la terra d’Egipte quedaran plenes de tàvecs;

  • Salms 105,31 Donà una ordre i vingueren eixams de tàvecs, núvols de mosquits per tot el territori.
  • Fets 12,23 Però de sobte un àngel del Senyor el va ferir de mort, perquè havia usurpat l’honor degut a Déu. Va ser rosegat pels cucs i va morir.
  • Isaïes 23,9 El Senyor de l’univers l’ha decidida, per abaixar l’orgull dels honorables, per humiliar els poderosos de la terra.
18

però aquell dia faré una excepció amb la regió de Goixen, on habita el meu poble. Allí no hi haurà tàvecs, perquè sàpigues que jo, el Senyor, soc enmig d’aquest país.

  • Èxode 7,11 Llavors el faraó va cridar els savis i els qui feien sortilegis. També ells, els mags egipcis, van fer el mateix prodigi amb els seus encanteris:
  • Èxode 9,11 Els mags egipcis no es podien estar davant de Moisès per culpa de les úlceres, perquè ells també en tenien, com tots els egipcis.
  • Daniel 5,8 Es van presentar tots els savis del rei, però no foren capaços de llegir la inscripció ni d’interpretar-la.
  • Lluc 10,18 Jesús els digué: —Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.
  • Daniel 4,7 Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia això: »Hi havia un arbre al bell mig de la terra, un arbre molt gros.
  • 2 Timoteu 3,8-9 Tal com Jannes i Jambres es van oposar a Moisès, aquests també s’oposen a la veritat. Són homes amb l’enteniment corromput i amb una fe reprovable. […]
  • Isaïes 47,12-13Gènesi 41,8Isaïes 19,12Daniel 2,10-11
19

Aquest serà el gest alliberador que separarà el meu poble del teu. El prodigi serà demà.”

  • Lluc 11,20 Ara bé, si jo trec els dimonis per la mà de Déu, vol dir que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.
  • Salms 8,3 Amb la paraula dels infants i dels nadons has assentat els fonaments d’un baluard contra els teus adversaris, per fer callar el rebel i l’enemic.
  • Mateu 12,28 Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de l’Esperit de Déu, vol dir que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.
  • Èxode 7,5 Quan aixecaré la mà contra Egipte i en faré sortir els israelites, Egipte sabrà que jo soc el Senyor.
  • Fets 4,16 —Què en farem, d’aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s’ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar.
  • Daniel 2,19 Llavors Daniel, en una visió nocturna, va rebre la revelació d’aquell secret i beneí el Déu del cel,
  • Joan 11,47Èxode 10,7Daniel 2,10-111 Samuel 6,91 Samuel 6,3
20

El Senyor ho va fer així. Hi hagué una invasió de tàvecs, que es van ficar al palau del faraó, a casa dels cortesans i a tot Egipte. El país estava desolat per culpa dels tàvecs.

  • Èxode 7,15 Ves a trobar-lo demà al matí quan surti cap al Nil. Porta amb tu el bastó que es va convertir en serp i espera’l a la vora del riu.
  • Èxode 9,13 El Senyor va dir a Moisès: —Demà lleva’t de bon matí, ves a trobar el faraó i digues-li: “Això diu el Senyor, el Déu dels hebreus: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori.
  • Èxode 3,18 Els israelites t’escoltaran, i aleshores tu i els ancians d’Israel anireu a trobar el rei d’Egipte i li direu: “El Senyor, el Déu dels hebreus, se’ns ha aparegut; hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu.”
  • Èxode 8,1 El Senyor va dir encara a Moisès: —Digues a Aaron: “Estén la mà amb el bastó cap als rius, els canals i els estanys, i que pugin les granotes al país d’Egipte.”
21

El faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué: —Aneu a oferir sacrificis al vostre Déu, però a dins del país.

  • Salms 105,31 Donà una ordre i vingueren eixams de tàvecs, núvols de mosquits per tot el territori.
  • Isaïes 7,18 Aquell dia, el Senyor farà un xiulet a les mosques dels canals del Nil i a les abelles del país d’Assíria.
  • Salms 78,45 envià tàvecs que els consumien i granotes que infestaven el país;
22

Moisès li va respondre: —No convé que ho fem aquí, perquè els sacrificis que oferim al Senyor, el nostre Déu, són una cosa abominable per als egipcis i, si ens veuen oferir aquests sacrificis, segur que ens apedregaran.

  • Èxode 9,4 Però el Senyor farà una distinció entre els ramats d’Israel i els ramats d’Egipte, i no morirà ni un sol animal dels israelites.”
  • Malaquies 3,18 Llavors tornareu a veure la diferència entre justos i injustos, entre el qui és fidel a Déu i el qui no li és fidel.
  • Èxode 10,23 que no es veien els uns als altres. Durant tres dies, ningú no es pogué moure del lloc on era. Mentrestant, tots els israelites tenien llum als llocs on residien.
  • Èxode 9,6 A partir de l’endemà, el Senyor va fer tal com havia anunciat, i van morir tots els ramats d’Egipte. Però, en canvi, no morí ni un sol animal dels ramats dels israelites.
  • Ezequiel 30,19 Quan executaré la sentència contra Egipte, sabran que jo soc el Senyor.”
  • Salms 110,2 Que el Senyor estengui lluny, des de Sió, el poder del teu ceptre. Impera enmig dels enemics.
  • Èxode 11,6-7Èxode 12,13Èxode 9,29Èxode 8,10Èxode 7,17Èxode 9,26Salms 74,12
23

Anirem desert enllà, a una distància de tres dies de camí, i allí oferirem sacrificis al Senyor, el nostre Déu, tal com ell ens té manat.

Sense referències creuades.

24

Llavors el faraó va dir: —Us deixaré anar al desert a oferir sacrificis al Senyor, el vostre Déu. Però no us allunyeu gaire, i pregueu per mi.

  • Salms 78,45 envià tàvecs que els consumien i granotes que infestaven el país;
  • Salms 105,31 Donà una ordre i vingueren eixams de tàvecs, núvols de mosquits per tot el territori.
  • Èxode 8,21 El faraó va cridar Moisès i Aaron i els digué: —Aneu a oferir sacrificis al vostre Déu, però a dins del país.
25

Moisès li va respondre: —Tan bon punt hauré sortit del teu davant, pregaré al Senyor, i demà els tàvecs s’hauran allunyat de tu, dels teus cortesans i del teu poble. Però no ens tornis a enganyar no permetent al poble que vagi a oferir sacrificis al Senyor.

  • Èxode 9,27 El faraó va fer cridar Moisès i Aaron i els digué: —Aquesta vegada reconec que he pecat; el Senyor és just, i jo i el meu poble som culpables.
  • Èxode 8,8 Moisès i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisès va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell.
  • Èxode 10,16 El faraó va fer cridar corrents Moisès i Aaron i els va dir: —He pecat contra el Senyor, el vostre Déu, i contra vosaltres.
  • Èxode 12,31 El faraó va cridar Moisès i Aaron encara de nit, i els digué: —Sortiu d’enmig del meu poble amb tots els israelites. Aneu a adorar el Senyor tal com havíeu demanat.
  • Apocalipsi 3,9 Posaré a les teves mans alguns de la sinagoga de Satanàs, dels qui es diuen jueus i no ho són, sinó que menteixen. Jo els faré venir a prosternar-se als teus peus i reconeixeran l’amor que et tinc.
26

Moisès va sortir de davant del faraó i va pregar al Senyor.

  • Gènesi 43,32 Servien Josep en una taula, i els seus germans en una altra. Els egipcis menjaven amb Josep, a part: ells no poden menjar amb els hebreus, perquè ho consideren una cosa repugnant.
  • Gènesi 46,34 responeu-li: “Els teus servents, des de joves, hem fet sempre de pastors, tant nosaltres com els nostres pares.” Així podreu habitar a la regió de Goixen, perquè als egipcis els repugnen tots els pastors d’ovelles i cabres.
  • Isaïes 44,19 Cap d’ells no reflexiona, ni té prou seny ni enteniment per a dir-se: «He cremat la meitat de l’arbre: he cuit el pa en el caliu, hi he rostit la carn i me l’he menjada. Però de l’altra meitat, ¿puc fer-ne una cosa detestable i adorar així un tros de fusta?»
  • 1 Reis 11,5-7 Salomó va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, el déu abominable dels ammonites. […]
  • Deuteronomi 7,25-26 Crema les estàtues dels seus déus. No et deleixis per quedar-te l’or o la plata que els recobreix: cauries en una trampa, perquè aquests ídols són una cosa abominable per al Senyor, el teu Déu. […]
  • Esdres 9,1 »Després d’aquests fets, se’m van acostar alguns caps del poble i em van dir: »—Els israelites, incloent-hi els sacerdots i els levites, no s’han mantingut separats dels altres habitants del país, sinó que han imitat les pràctiques abominables dels cananeus, els hitites, els perizites, els jebuseus, els ammonites, els moabites, els egipcis i els amorreus.
  • 2 Corintis 6,14-172 Reis 23,13Èxode 3,18Deuteronomi 12,30-31
27

El Senyor va fer tal com Moisès havia anunciat, i els tàvecs es van allunyar del faraó, dels seus cortesans i del seu poble. No en va quedar ni un.

  • Èxode 3,18 Els israelites t’escoltaran, i aleshores tu i els ancians d’Israel anireu a trobar el rei d’Egipte i li direu: “El Senyor, el Déu dels hebreus, se’ns ha aparegut; hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu.”
  • Èxode 3,12 Déu li va respondre: —Jo soc amb tu. I perquè vegis que t’envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan hauràs fet sortir d’Egipte el poble d’Israel, m’adorareu dalt d’aquesta muntanya.
  • Levític 10,1 Nadab i Abihú, fills d’Aaron, van prendre cada un el seu encenser i, després de posar-hi brases, van tirar-hi encens per oferir davant el Senyor un perfum estrany, que ell no els havia manat.
  • Èxode 10,26 Els nostres ramats també vindran amb nosaltres; aquí no hi quedarà ni un sol animal. Les víctimes per al culte del Senyor, el nostre Déu, les hem de prendre dels nostres ramats; i fins que serem allí no sabrem què li hem d’oferir.
  • Èxode 34,11 »Estigues atent, Israel, al que avui et mano. Expulsaré del teu davant els amorreus, els cananeus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus.
  • Èxode 5,1 Després, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó: —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Deixa sortir el meu poble perquè celebri al desert una festa en honor meu.”
  • Mateu 28,20
28

Però el faraó va endurir el seu cor també aquesta vegada i no deixà sortir el poble d’Israel.

  • Èxode 8,8 Moisès i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisès va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell.
  • Èxode 9,28 Pregueu al Senyor! Ja n’hi ha prou de trons i de pedra. Us deixaré sortir, no us quedareu aquí més temps!
  • 1 Reis 13,6 Llavors el rei va demanar a l’home de Déu: —Apaivaga el Senyor, el teu Déu! Intercedeix per mi, que pugui tornar la mà enrere! L’home de Déu va apaivagar el Senyor, i el rei pogué tornar enrere la mà, que va quedar com abans.
  • Fets 8,24 Simó li respongué: —Pregueu vosaltres per mi al Senyor perquè no em caigui al damunt res del que heu dit.
  • Esdres 6,10 Així podran presentar ofrenes agradables al Déu del cel i pregar per la vida del rei i dels seus fills.
  • Èxode 10,17 Perdoneu el meu pecat, també aquesta vegada, i pregueu al Senyor, el vostre Déu, que aparti de mi tan sols aquesta calamitat mortal.
  • Èxode 8,29Osees 10,2Cohèlet 6,10