Lluc 21

Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor.

Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure,

i digué: —Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres.

Tots aquests han donat com a ofrena el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure.

Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué:

—De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.

Llavors li preguntaren: —Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?

Ell digué: —Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Soc jo”, i també: “El temps s’acosta.” No aneu darrere d’ells.

Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.

Després els va dir: —Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne;

hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.

»Però abans de tot això us agafaran i us perseguiran; us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom.

Serà una ocasió de donar testimoni.

Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa:

jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir.

Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres.

Tothom us odiarà per causa del meu nom.

Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap.

Amb la vostra perseverança salvareu la vida.

»Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que s’acosta la seva devastació.

Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l’abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat,

perquè haurà vingut el temps de donar comptes, i tot allò que diuen les Escriptures es complirà.

Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! Perquè caurà una gran calamitat sobre el país i s’estendrà la indignació contra aquest poble:

cauran víctimes de l’espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels pagans, fins que el temps dels pagans s’haurà complert.

»Després hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides.

La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran .

Llavors veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat.

Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta.

Els digué una paràbola: —Mireu la figuera i els altres arbres:

quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l’estiu ja és a prop.

Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu.

En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït.

El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

»Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia,

que caurà sobre tots els habitants de la terra.

Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè pugueu escapar-vos de tot això que ha de succeir i presentar-vos sense temor davant el Fill de l’home.

De dia, Jesús ensenyava en el temple, però després sortia per passar la nit a la muntanya anomenada de les Oliveres.

I, de bon matí, tot el poble es reunia amb ell al temple per escoltar-lo.