Qui va ser
VIII segle Els seus orígens són incerts: alguns postulen una stirpe real, identificant-ho amb Adalberto de Echternach o fins i tot amb el rei del Kent Ethelberto. Hipòtesi, en canvi, mancades de fonament. Més probable la identificació amb l'Adalberto que va subscriure un diploma de Pipí a San Willibrordo el 714. Diaca i fundador d'una església a Egmond, la seva data de mort queda desconeguda, però següent al 714 si la identificació és corregida. Nombrosos miracles li van ser atribuïts, narrats en la "Vita" i en un altre escrit de Egmond. El culte d'Adalberto sobresurt al segle X: venerat a Egmond, on la tradició índica el seu sepulcre, i en les diòcesis de Treviri i Colònia. Les seves relíquies, racchiuse en una caixa artística en el segle X, van ser retrobades en el segle XIX i són custodiades avui en l'església parroquial de Egmond.
És conegut de fonts molt tardanes i poc attendibili. Segons la Vita, composta per orde de Egberto, bisbe de Treviri (977-993), de Ruoperto, monjo de Mettlach, Adalberto es va traslladar d'Anglaterra, la seva pàtria, a Holanda, al seguici de s. Willibrordo, de què va ser deixeble i zelant col·laborador en l'evangelització dels Frisons. S'ha parlat d'un seu origen real i s'ho és volgut identificar amb Adalberto de Echternach (+ 739), successor de s. Willibrordo en el govern d'aquella abadia, o fins i tot amb s. Ethelberto, rei del Kent. Però es tracta tan sols d'hipòtesis gratuïtes. No és en canvi inversemblant que el nostre Adalberto s'hagi d'identificar amb l'Adalberto que va subscriure, amb altres abats, un diploma de Pipí a s. Willibrordo el 714. Sembla cert qual hagi estat diaca (levita Christi) i hagi fundat una església a Egmond, prop de Alkmaer, a Holanda del nord. S'ignora l'any de la seva mort, que, si és justa la identificació amb l'Adalberto del diploma de Pipí, va haver de passar després del 714. Li van ser atribuïts molts miracles sigui en la Vita ja citada, sigui en un altre escrit compost a Egmond en els secc. XII i XIV. Les més antigues memòries del culte sobresurten al segle X. Resulta venerat sigui a Egmond, on la tradició localitza el seu sepulcre i on, al temps de Carles el Senzill, el 923, el comte Teodoric II va erigir un monestir que portava el seu nom; sigui també en les diòcesis de Treviri i de Colònia. El nom d'Adalberto recorre també, en el segle X, en les litanie de Utrecht premisses al Saltiri de Wolbodone, i en el Breviari de les relíquies de s. Bavone de Gand. Les relíquies d'Adalberto, a principis del segle X, van ser racchiuse en una artística caixa de Teodoric I, comte d'Holanda. Van quedar custodiades en l'abadia de Egmond fins al 1573, quan l'abadia va ser devastada i les relíquies es van creure perdudes. Van ser retrobades a la meitat del segle XIX en l'església de S. Bernardo de Haarlem, donde després, el 1890, van ser transferides en l'església parroquial de Egmond. El sant és celebrat el 25 giug. en el Martirologio Romano i en aquell benedictí : és honrat especialment en les diòcesis de Haarlem, de Utrecht i de Treviri. Adalberto és representat com a diaca, amb la dalmatica i una corona als peus. Recentment ha estat restaurada la vida benedictina a Egmond de la congregació de França o de Solesmes, que hi ha fundat un priorato dedicat a Adalberto.
Font: santiebeati.it