Qui va ser
D ue homilies del segle X expliquen la seva vida i la traslazione del seu cos. Inicialment tumulato en l'església de Santa Apollinare, a causa d'una inundació, el bisbe Ermenaldo ho va transferir en la Catedral de Santa Maria. Un nou santuari va ser erigit en el segle següent de Teuzone i consagrat per papa Gregori V el 997. La veneració per San Prospero es va difondre àmpliament en els segles següents, com testificat per les nombroses esglésies i capelles a ell dediqueu en diverses ciutats de la Itàlia septentrional. El Concili de Trento va signar un canvi, amb la centralització del culte cap a Reggio de l'Emília, on el sant és encara avui celebrat el 24 de novembre.
De s. Prospero se sap ben poc, va ser precisament bisbe de Reggio de l'Emília en el segle V però falten documents de l'època que ho testimoniïn. D'altra banda el culte és antiquíssim i ben radicat entre els fidels per què cal considerar que a l'època, als fidels més que interessar la història cronològica de la vida d'un sant, tenia importantment la narració de les seves virtuts, que en aquest cas no falten. Cal considerar que el culte tan difós és precisament espontani i no suggerit o imposat per la ciutat de Reggio de l'Emília, aleshores no en grau de fer-ho dada el seu escàs relleu. Parlen d'ell dues homilies del segle X, una per la vida i una altra per la traslazione, reportades per la “Bibliotheca Hagiografica Llatina” 2 voll. Brussel·les 1898-1901 i en el ‘Llibre dels miracles’ de M. Mercats del 1896. El seu cos va ser tumulato en l'església de s. Apollinare en les rodalies de la ciutat, successivament reconstruïda i dedicada després al mateix s. Prospero (inici segle VIII). Després de la meitat del X segle sent l'església envaïda per les aigües, el bisbe Ermenaldo (962) va transportar el cos en la Catedral de s. Maria en el centre de la ciutat en espera de construir-ne una altra nova. El projecte va ser realitzat pel seu successor bisbe Teuzone (979) i el papa Gregori V en l'any 997 de pas per Reggio dirigit a Pavia, va consagrar el nou temple en la zona de Castello. En el segle XVI l'església va ser reconstruïda en les formes actuals, el cos descansa sota l'altar major. El culte va ser difós així en els segles XI a XIV tal de comptar a les províncies de Parma, Bolonya, Lucca i altres ciutats més enllà de Reggio ben 31 esglésies o capelles a ell dediqueu; després del Concili de Trento el culte es va estrènyer cap a Reggio, desapareixent a poc a poc les intestazioni d'aquests edificis sagrats. La diòcesi de Reggio de l'Emília ho celebra el 24 de novembre. És representat gairebé sempre amb un llibre en mà a testimoniar la seva qualitat de teòleg i en vestit episcopal. En moltes esglésies de Reggio de l'Emília hi ha estàtues i frescos que ho representen com a malucs en una òptima tela en l'església de s. Giacomo del Orio a Venècia. Del llatí prosperus ‘sortós, content, feliç’.
Font: santiebeati.it