Qui va ser
>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany 1896 - 1936 Martirologio Romano: Prop del llogaret de Vinalesa encara en el mateix territori, beat Aurelio (Giuseppe) Ample Alcaide, sacerdot de l'Orde dels Frares Menors Caputxins i màrtir, que, en el mateix període, en la batalla per la fe va reportar el premi gloriós.
Va néixer el 3 de febrer de 1896 a Vinalesa (Valencia), tercer dels set fills que van tenir els esposos D. Vicente Ample i Donna Manuela Alcaide. Va ser batejat l'endemà el naixement, és a dir el 4 de febrer, en la parròquia de sant Honorato bisbe, i va rebre la Confirmació el 21 d'abril de 1899. Va fer els primers estudis en el Seminari seràfic de Massamagrell (Valencia). Va prendre l'hàbit caputxí el 1912; va emetre la professió temporal el 10 d'agost de 1913 i aquella perpètua el 18 de desembre de 1917. Va ser enviat després a Roma per afinar-se en els estudis i a la Ciutat eterna va ser ordenat sacerdot el 26 de març de 1921 de l'arquebisbe de Filipos, Mons. Giuseppe Palica. Retornat a Espanya, va ser nomenat director del Studentato de filosofia i teologia dels Caputxins a Oriola (Alacant), oficina que va dur a terme amb prudència i satisfacció general fins a la mort. “Entre els fidels gaudia fama de sant - va dir d'ell el sacerdot Obrer Diocesà D.Pascual Ortells - i a tal fama unia també la d'assaig. Era fidel observant de totes les regles de sant Francesc, i es comprometia en mode total en l'ajudar els seus joves en manera que fossin perfectes religiosos”. Durant la revolució del 1936 tots els religiosos del convent d'Oriola es dispersero el 13 de juliol. P. Aurelio va buscar refugi en la casa paternal a Vinalesa, en la qual, el 28 d'agost, va ser capturat pels milicians i portat en el lloc de la mort. Abans de ser assassinat va exhortar tots els companys a ben morir, els va donar l'absolució i va afegir després: “Crideu forta: Viva Cristo Re!”. Va ser assassinat el 28 d'agost de 1936. El seu cos va ser sepolto en el fossar de Foyos (Valencia), en les a qui rodalies havia estat assassinat. Passada la guerra civil, les seves restes van ser esumati i transportats en el fossar de Vinalesa el 17 de setembre de 1937. Actualment descansen en la capella dels màrtirs caputxins del convent de la Maddalena de Massamagrell. P. Aurelio va conservar la disponibilitat interior, del moment que va ser capturat fins a la mort, mantenint-se en tot fidel a Crist. “Va conservar la serenità fins al darrer moment - diu d'ell Rafael Rodrigo, testimoni del seu martiri - encoratjant tots nosaltres que estàvem a punt de morir. Quan tot estava ja preparat per l'execució, hi va exhortar a recitar la fórmula de l'acte de contrició. Així vam fer; i quan el Servidor de Déu estava recitant la fórmula de l'absolució un milicià li va donar dues bufetades. Un del grup dels milicians va dir al company de no el schiaffeggiare més, perquè no en valia la pena, donat el temps de vida que hi restava. El Servidor de Déu va quedar inalterat davant de la injúria i va continuar l'absolució fins al final. Amb prou feines el Servidor de Déu va haver acabat el seu sagrat deure, va repercutir una baixa i vam caure tots repetint amb ell el crit: ‘Viva Cristo Re!’”. Font:
Font: santiebeati.it