Qui va ser
III segle Martirologio Romano: A Roma en el fossar de Basilla sobre el carrer Salaria antiga, sant Ermete, màrtir, que, com refereix el papa sant Damaso, va venir de Grècia i Roma va acollir com el seu ciutadà quan va patir pel sant nom.
El seu nom recorre en la passio apòcrifa dels sants Evenzio, Alexandre i Teodulo, la qual fa d'Alexandre el papa del temps de Trajà i d'Ermete el contemporani prefecte de Roma, convertit pel papa juntament amb la dona, els fills, la germana Teodora i milleduecentocinquanta esclaus. Trajà, avutane notícia, hauria expedit a Roma Aureliano, el qual hauria fet aturar Ermete, lliurant-ho al tribú Quirino, que ho va fer decapitar. El cos del màrtir hauria estat recollit per la germana Teodora i deposat «en Salaria veteri, no longe ab urbe Roma sub die cinquè kalendas septembris». La passio no índica el nom del fossar, però la referència topogràfica és exacta. La Depositio Martyrum, a la mateixa data, assenyala: «Hermetis en Basille, Salaria vetere»; tan pures el Martirologio Geronimiano; sempre en dit dia és esmentat en el Sacramentario Gregorià i en el Sacramentario Gelasiano. El 1932, en el sopratterra del fossar de Bassilla, es van identificar dos fragments marmoris en caràcters filocaliani, pertanyents a un carme tramandatoci de la sola silloge Laureshamense quarta; el de Rossi ho va publicar dient-ho de procedència incerta, tanmateix sospitant hagués estat entre el Appia i la Llatina, admetent que el Terribilini l'hagués retingut l'elogio damasiano de sant Ermete. El Mantechi, en canvi, hi va reconèixer el carme en honor d'Ippolito del grup dels màrtirs grecs. Els dos fragments del 1932 pertanyen als primers dos esametri del carme; el maig de 1940 es va identificar un terç petit fragment de la tercera ratlla. La descoberta epigrafica confirmació la hipòtesi del Terribilini: és l'elogio del màrtir Ermete. Aquest, tanmateix, sfata la passio: històricament no ha existit mai un Ermete prefecte de Roma; el fossar de Bassilla, en què el màrtir va ser deposat, no es pot fer sobresortir al temps de Trajà. Per Damaso, el màrtir no és tanmateix d'època recent: «jam dudum, quod fama refert, tu Graecia misit, / sanguine vas mutar patriam, civemque fratrem / fecit amor legis: sancto pro nomenaments passus, / encola nunc Dòminos, servas aquí altaria Christi / ut Damasi praecibus faveas precor, inclite martyr». Ja que en el epigramma falta el nom del màrtir, justament el Deté pensa hi hagués un sisè vers, no tramandatoci de la silloge de Lortsch, contenente la dedica de Damaso al màrtir Ermete. El nom mateix traeix l'origen hel·lènic d'un liberto o d'un esclau. El seu sepulcre va ser ja embellit al final del segle IV no només amb el carme de Damaso, però també amb obres arquitectòniques, com demostra el epistilio marmori, trobat en aquell mateix lloc de A. Bosio, on sobre una cara es llegeix Herme i sobre l'altra Inherens. Ell va ser sepolto a una quota del segon pis del fossar de Bassilla, on el papa Pelagio I (579-90) «fecit cymiterium b. Hermetis martyris». Es tracta de la primera construcció o d'una restauració? Al temps de sant Gregori Magno (590-604) un un Giovanni va portar l'oli dels llums posats sobre el seu sepulcre a la reina Teodolinda. Sigui la Notitia ecclesiarum, sigui el Liber de locis, l'itinerari inserit per Guglielmo de Malmesbury en la Notitia portarum viarum et ecclesiarum urbis Romae i l'itinerari de Einsiedeln localitzen sobre la Salaria el seu sepulcre «longe sub terra». Adrià I (772-95) va restaurar la basílica prop de la qual va florir un monestir; un Eugenius... praepositus Mon. Esquí Hermetis va ser deposat a sant Saba; l'abadia d'Ermete és encara recordada entre el 1169 i el 1188. Al monestir va pertànyer l'oratori en què va ser trobada la seva imatge, però potser ell havia estat ja representat en l'absis mateix de la basílica, que en el Catàleg de Torí, sobre l'any 1320, "no habet servitorem", és a dir no era més officiata. La basílica va ser redescobriment al temps de A,. Bosio, al començament del segle XVII; va venir aleshores reforçada; va ser restaurada encara pel p. G. Marchi el 1844. Fora de Roma, el màrtir era venerat en Anzio ja a la primera meitat del segle V: efectivament, el 418, Eulalio, el competidor del papa Bonifaci I, es va refugiar en aquella ciutadana "a sanctus Hermen". El 598 sant Gregori Magno va expedir brandea , que havien estat deposats sobre el sepulcre del màrtir Ermete, al bisbe Crisanto de Spoleto per l'església de sant Maria a Rieti; l'any següent, va consentir que en Nàpols fos erigida una església en honor dels sants Ermete, Sebastiano, Ciriaco i Pancrazio; al seu temps existia un monestir d'Ermete a Sicília i un altre a Sardenya.
Font: santiebeati.it