Qui va ser
Va tenir la cadira episcopal cartaginesa entre el 352 i el 373. L'episodi més significatiu recordat per les fonts concerneix la participació al concili de Rímini del 359 i la missió a Constantinoble. Durant el sínode riminese, com a exponent més qualificat de l'Església africana, va sostenir la doctrina del concili de Nicea i per això va ser nomenat cap d'una delegació episcopal que havia de tractar a Constantinoble amb l'emperador Costanzo, favorable al arianesimo. A la ciutat imperial la missió de Restituto es va dur a terme amb notables dificultats, perquè una anàloga delegació ariana era partida per Rímini anticipant els col·loquis amb Costanzo. Entre les dues delegacions es van dur a terme després negociacions i col·loquis; Restituto es va deixar convèncer a acceptar la tercera fórmula del concili de Sirmio signant un protocol. Per algun temps va quedar fidel al omeismo, després va retornar en l'ortodòxia, però no si en coneix l'època. Desconeguda i també la ulterior activitat duta a terme a Cartago. Si en el Calendari cartaginès és inscrit entre els màrtirs venerats en l'Església africana és lícit suposar que Restituto, en els darrers anys de la vida, hagi dut a terme una gran i encomiable activitat coronada pel martiri. Desgraciadament el mateix Sermó tingut per s. Agustí en el seu honor ha anat perdut, per què s'ignoren els particulars de la gloriosa fi. En el Nou Martyrologium Romanum la commemoració, precedentment col·locada al 9 de desembre, ha estat traslladada al 28 d'agost. Autor: Gian Domenico Gordini ______________________________ Afegit/modificat el 2003-08-25
Font: santiebeati.it