Ben-adad

Significat de Ben-adad

(heb. Ben-hadad, «fill d'Hadad [Adad]» [un déu]).

Nom de 3 gobemantes del regne arameu (sirià) de Damasc citats en la
Bíblia.

1. Ben-adad I,

fill de Tabrimón, nét d'Hezión (1 R. 15.18) i besnét de Rezón (11.23).
Va regnar c 912-c 870 a. C. Es va aliar amb Baasa, rei d'Israel, però en la lluita
entre Judà i Israel va ser induït per Ansa, rei de Judà, a fer fallida la seva aliança i
atacar a Israel (1 R. 15.16-21; 2 Cr. 16:1-5). Ben-adad I va induir a Omri a
admetre signatures comercials aramees en Samaria.

2. Ben-adad II (as. Bir-idri o Adad-idri),

probable fill i successor de Ben-adad I. Va governar sobre Damasc c 870-c 842 a. C.
Va barallar contra Acab d'Israel i va assetjar Samaria sense èxit. També va ser derrotat
en Afec en un 2n intent de dominar Israel. En aquesta batalla va ser capturat,
però Acab li va perdonar la vida després que el rei va prometre retornar a Israel les
ciutats de Galilea que havia conquistat, d'admetre signatures comercials de
Israel a Damasc i de participar d'un tractat (1 R. 20:1-34). #Aqueix acord
hauria estat una aliança contra Assíria, perquè en el 853 a. C. tant Acab com
Ben-adad II van lluitar com a aliats en la batalla de Qarqar contra Salmanasar
III, la que no va ser decisiva perquè els aliats no van ser obligats a sotmetre's.
Salmanasar III esmenta altres 3 campanyes contra Damasc durant el regnat de
Ben-adad (849, 848 i 845 a. C.), però no sembla haver tingut èxit permanent.
L'aliança entre Damasc i Israel va ser de curta durada. El mateix any en què
es va barallar la batalla de Qarqar, Acab va lluitar contra Ben-adad i va ser mort en Ramot
de Galaad. Més tard Ben-adad va envair Israel, però va aixecar el lloc quan va sentir
el rumor que els hitites i els egipcis s'acostaven per a ajudar a Israel (2
R. 6.24-7.16). Al voltant del 842 a. C. Ben-adad va ser assassinat per Hazael,
qui va ser el seu successor i el fundador d'una nova dinastia aramea a Damasc
(8.15).

En Bureij, a uns 7 km al nord d'Alep, es va trobar un deixant erigit per
Ben-adad, anomenada Bar-adad, dedicada al seu déu Melcart (fig 75). W. F.
Albright considerava que el Bar-adad d'aquest deixant era Ben-adad I, però
estudis posteriors van indicar que més probablement seria el príncep hereu
en temps de Ben-adad II.

Bib.: F. M. Cross, BASOR 205 (Febrer de 1972):36-42.

75. Estela erigida per Bar-adad (potser el fill de Ben-adad II), rei de
Damasc, en honor al déu Melcart.

3. Ben-adad III,

fill d'Hazael (2 R. 13:3, 22-25). Va regnar com a rei de Damasc c 805-c 750 a. C.
Tres vegades va ser derrotat per Joacaz. Se l'esmenta en la inscripció aramea
de Zakir, rei d'Hamat, sota el nom de Bar-adad. No se sap com va morir.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BEN-ADAD