Ben-deker

BEN-DEKER (PERSONA) [Heb ben-deqer ( בֶּן־דֶּקֶר) ]. Ben-deker, un dels dotze prefectes de Salomó, era responsable de proporcionar subministraments per al rei des del segon districte administratiu, que incloïa les ciutats de Makaz, Shaalbim, Bet-Shemesh i Elonbeth-hanan (1 Reis 4: 9).

El districte de Ben-deker consistia en terres recentment arrabassades als filisteus. Es creu que els seus límits corresponen en general als de l'assignació original de Dan (Josué 19: 40-46), que incloïa Shaalbim (Shaalabbin), Anar – (= Bet-) Shemesh, Aijalon i Elon. Un dels dos últims llocs probablement s'hagi fusionat amb el nom del lloc Elonbeth-hanan (1 Reis 4: 9), un lloc desconegut i millor llegit com "Elon / Aijalon [tots dos lletrejats ˒ylwn˒ ] i Beth-hanan" (amb alguns MSS heb) o " fins a Bet-hanán" ( LXX ). Makaz (heb māqaṣ ) no apareix en cap altra part de la Bíblia i pot ser una ortografia defectuosa de mqṣh "des del final d'o" una cosa similar, una frase que s'usa en les descripcions de les vores. (Na˒estimen 1986: 114-15). La lectura grega corresponent a Makaz, mach (e) mes, es troba en altres llocs per a heb mkmš / s -Michmas (h)-, també coneguda com una ciutat en Benjamí. El grec mach (e) mes pot derivar aquí d'Heb mqṣ, on chi significa Heb qop (Rahlfs 1911: 226).

El nom de Ben-deker (que significa "Fill de Deker") té una forma patronímica i pot ser un títol que indiqui que va ocupar un càrrec hereditari (Alt 1950: 22). El nom Bidkar (heb bdqr ) en 2 Reis 9.25 ha estat vist com una forma abreujada de Ben-deker (veure, no obstant això, IPN , 149-50 n. 1; i Montgomery Kings ICC , 406). El nom "Deker" és paral·lel al nom personal ugarítico dqry, que apareix en llistes de censos i quotes ( KTU 4.63: II: 33 i 4.108: 4 [probablement el mateix individu en tots dos textos]; KTU 4.116: 17). El nom aparentment està relacionat amb l'heb dqr "apunyalar, perforar". Res ( IPN,241) compara l'arameu talmúdic dqr˒ -pic, aixadella- de la mateixa arrel. Els possibles paral·lels de fonts cuneïformes inclouen els noms Bi-in-di-qí-ri i Dóna-qí-ru-um (Tallqvist 1914: 64). No obstant això, atès que qí també pot llegir-se com ki, un o tots dos d'aquests noms poden estar relacionats amb l'heb zkr ( dkr arameu ) "recordar" en lloc de l'heb dqr "apunyalar".

La traducció grega existent més antiga que correspon a Ben-deker sembla ser Lucianic huios rēchab (Rahlfs 1911: 226), que en 2 Reis 10.15, 23 i en altres llocs reflecteix Heb bn-rkb "Ben-rechab", un conegut patrónimo . De les dues lectures, heb deqer i Gk rēchab, l'heb sembla preferible ja que la tradició grega pot explicar-se com a resultat d'una confusió d'heb dalet i reš, amb Gk chi representant heb qop (com en mach (e) mes per a heb mqṣ , Rahlfs 1911: 226), i amb l'assimilació al conegut patrónimo Ben-rechab.

Bibliografia

Alt, A. 1913. Israels Gaue unter Salomo. Pàgines. 1-19 en Alttestamentliche Studien für Rudolf Kittel. BZAW 13. Leipzig.

—. 1950. Menschen ohne Namen. ArOr 18: 9-24.

Na˒estimen, N. 1986. Fronteres i districtes en historiografia bíblica. Estudis Bíblics de Jerusalem 4. Jerusalem.

Rahlfs, A. 1911. Lucians Rezension der Königsbücher. Septuaginta-Studien 3. Göttingen.

Tallqvist, KL 1914. Noms personals assiris. Acta Societatis Scientiarum Fennicae 43/1. Helsingfors.

      FREDERICK W. KNOBLOCH