Campanes

CAMPANES [ heb pa˓amōn ( פַּעַמֹן) ; mesı̂llôt ( מֶסִילֹּות) ]. Objectes buits, en forma de copa o cònics fets de metall que produeixen un so quan són copejats per un batall de metall suspès en el seu interior (esmentat en els textos del tabernacle d'Èxode [28: 33-34; 39: 25-26] i en Zacarías 14.20 ). El so és produït pel moviment del propi objecte. Les campanes, com els cascavells, pertanyen a la classe d'instruments musicals coneguts com idiófonos.

La majoria de les campanes trobades en contextos arqueològics són bastant petites, algunes de menys de 2 cm d'altura i altres de 4 a 5 cm d'altura (veure catàleg en Bayer 1963: 8-12). En general, estan fets amb petits anells o bucles de metall col·locats en la part superior i, sovint, connectats a l'accessori interior per al batall. La petita grandària de les campanes i el fet que gairebé totes tenen anells o precadires indica que no eren campanes de mà, sinó que estaven destinades a subjectar-se a una peça de vestir o joieria, o fins i tot a adorns d'animals. La majoria dels exemples de campanes estan fets de bronze, amb batalls de ferro. És de suposar que també podrien estar fets de ferro o de metalls preciosos.

"Campanes" com s'usa en Èxode (Èxode 28: 33-34; 39: 25-26) es refereixen a petits objectes fets d'or " pur" i units alternativament amb magranes fetes de llana tenyida i lli al voltant de les faldilles de la "túnica de l'efod -, que és una de les quatre peces de vestir especials que només usa el summe sacerdot. Aquestes peces de roba de summe sacerdot no eren prenguis en el sentit habitual. Més aviat, tenien un significat ritual per dret propi; eren part d'un complex d'actes rituals realitzats pel summe sacerdot "davant Yahvé", és a dir, dins del tabernacle mateix i no en els seus recintes exteriors (Faran 1978: 214-18). #Aqueix actes rituals consistien en dos conjunts: tres actes que el sacerdot realitzava amb encens, llums i "mostrar pa", i tres actes representats per tres peces especials de roba de summe sacerdot, amb les campanes unides a un d'ells.

El significat del so de les campanes, que s'escoltarà quan el sacerdot va entrar i va sortir del santuari, no es pot determinar amb exactitud. En moltes cultures, el toc de campanes té una funció profilàctica o apotropaica, per a allunyar o espantar als esperits demoníacs. Alguns erudits senten que hi ha un romanent primitiu de tal funció en l'ús sacerdotal, ja que la frase -no sigui que mori- segueix el mandat en Èxode 28:35 que Aarón usi la túnica amb campanetes. No obstant això, #aqueix advertiment també pot considerar-se una suma de la serietat amb la qual han de considerar-se tots els elements de #aqueix secció d'Èxode. És més útil notar que la peça de les -campanes- està intercalada entre altres dues peces, la diadema i l'efod amb cuirassa, que tenen un significat simbòlic per al paper del sacerdot en la connexió del poble d'Israel amb el seu Déu. En aquest context,

L'altra paraula bíblica per a campanes, emṣı̂llôt, que es troba en Zacarías 14.20, es refereix a les campanes associades amb els cavalls, aparentment unides als seus atavíos. Si bé l'aparició de campanes en abillaments reals o sacerdotals pràcticament no està testificada en l'art del Pròxim Orient, es poden veure exemples de cavalls amb campanes en l'art assiri. Les campanes dels cavalls de Zacarías són especials perquè porten la inscripció "Sant per a Yahweh", una fórmula estàndard que denota santedat. La visió escatològica del profeta veu un temps en el qual fins i tot els cavalls, animals de guerra, es tornaran sants, simbolitzant així l'absoluta santedat i pau de la nova era.

Bibliografia

Bayer, B. 1963. Les relíquies materials de la música en l'antiga Palestina i els seus voltants. Tel Aviv.

Faran, M. 1978. Temples i servei del temple en l'antic Israel. Oxford.

      CAROL MEYERS