Canaan

Significat de Canaan

(heb. Kenaan, «comerciant», «humil [abatut]»; Cartes d'Amarna, Kinahna,
Kinahni i Kinahhi; inscripció en l'estàtua del rei Idrimi d'Alalak [s XIV
a. C.], mât Kinanim; egip. del 2n mil·lenni, p3Knn; fen. Knn; gr. Janáan).

Els comentadors antics explicaven Kenaan com a «terres baixes». Sense
embargament, aquesta interpretació no té suport lingüístic, i ha estat abandonada.
En llengua horea la paraula kinahhu significa «vermell porpra», i aquest hauria estat
el significat primitiu del terme. Aquest punt de vista sembla esar secundat
pel fet que quan els grecs van entrar en contacte amb els cananeus*
d'al costat de la mar, van trobar que éstos es deien a si mateixos «fenicis» (del
gr. fóinix, «vermell porpra»).

1. Fill de Cam (Gn. 9.18-27) i patriarca de les tribus cananees.

2. Nom bíblic de Palestina a l'oest del Jordán. En la Bíblia se'n diu
generalment «terra de Canaán» (excepte en alguns pocs passatges poètics com
Is. 19.18; Sof. 2:5; etc.), i ocasionalment apareix en expressions com a «filles
de Canaán» (Gn. 28:1), «habitants de Canaán» (Ex. 15.15), «guerres de Canaán»
(Dj. 3:1), «rei de Canaán» (4:2), «ídols de Canaán» (Sal. 106:38), etc.

196 El seu davantera sud anava des de Gaza fins a la Mar Morta (Gn. 10.19), i el límit
oriental estava format pel riu Jordà (Nm. 32:32; 33:51; etc.). La
davantera nord es va situar en diversos llocs: en Sidón (Gn. 10.19), al Líban
i l'Eufrates (Dt. 11.24), en l'Eufrates (Gn. 15.18), en Baal-gad, en la faldilla
del mont Hermón (Jos. 11.17), i en Rehob, prop d'Hamat (Nm. 13.21).

108. Relleu de la conquesta de la «Ciutat de Canaán» pel faraó Seti I.

Els habitants de la terra van ser anomenats cananeus. D'acord amb Gn. 10:6,
eren descendents de Canaán, un dels plançons de Cam. Onze dels fills de
Canaán estan en la llista dels vs 15-18; d'ells, 6 es troben entre els
noms de pobles de Síria, i 4 entre els de Palestina.

Bib.: W. F. Albright, en The Bible and the Ancient Near East [La Bíblia i el
antic Pròxim Orient], ed. per G. E. Wright (Garden City, NY, 1961), pàg
328-362; K. M. Kenyon, Amorites and Canaanites [Amorreus i cananeus] (Londres,
1966); A. R. Millard, en Peoples of Old Testament [Gent de l'AT], ed. per D. J.
Wiseman (Oxford, 1973), pp 29-52.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CANAAN

CANAÁN segons la Bíblia: De Canaán va dir Noè: «Maleït sigui Canaán; serf de serfs serà als seus germans», i després s'afegeix que serà serf de Sem i de Jafet.

«baix, pla».
Fill de Cam, nét de Noè (Gn. 9.18-27).

De Canaán va dir Noè: «Maleït sigui Canaán; serf de serfs serà als seus germans», i després s'afegeix que serà serf de Sem i de Jafet.

Pot semblar estrany a primera vista que Noè no maleís a Cam personalment, ja que havia estat ell qui no havia respectat al seu pare; però la maledicció i deshonra sobre el fill requeia també sobre el pare.

Afegeixi's a això que Déu ja havia beneït a Cam juntament amb Noè, i havia fet pacte amb Ell. Com podria portar a Noè a maleir-li directament? (cp. Gn. 9:1, 8).

A més, no tots els fills de Cam van venir a ser serfs de Sem; va ser només sobre Canaán que va caure la maledicció. Nimrod, fill de Cam, va ser el fundador dels grans regnes d'Orient, i no llegim que mai fos tributari d'Israel com sí que ho va ser Canaán.

Déu, en El seu savi govern, va conduir a Noè a pronunciar la maledicció sobre Canaán («Maleït sigui Canaán….»: Gn. 9.25), en intens contrast amb la benedicció de Jehová sobre Sem, que va ser complerta a Israel.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CANAAN