Comunion

Significat de Comunion

(gr. generalment koinÇnía, «associació», «comunió», «participació»,
«companyonia», «compartir alguna cosa»).

Participació mútua en alguna benedicció o experiència. En el NT el terme es
usa per a expressar el concepte de participació conjunta en experiències com
compartir les benediccions de l'evangeli (Fil. 1:5). La paraula es troba
particularment en els passatges que es refereixen a l'íntima relació que
experimenten els cristians amb Déu (1 Jn. 1:3), amb Crist (1 Jn. 1:3; 1 Co.
1:9), amb l'Esperit Sant (2 Co. 13.14) i amb els altres creients (1 Jn.
1:3,7). L'estret d'aquesta relació troba la seva expressió més peculiar en
connexió amb el Sopar del Senyor, en la qual els cristians simbòlicament
participen de la carn i la sang de Crist. En 1 Co. 10.16, Pablo descriu
la copa i el pa del Sopar del Senyor com «la comunió de la sang de Crist»
i la «comunió del cos de Crist». En contrast, es recomana a els
creients a no tenir comunió amb els «dimonis» (v 20) ni amb les «obres
infructuoses de les tenebres» (Ef. 5.11; cf 2 Co. 6.14).

A més del seu significat corrent, l'església primitiva usava koinÇnía per a
descriure l'acte de compartir les benediccions temporals amb els creients (2
Co. 8:4); com a tal, es pot traduir apropiadament com a «ofrena» o
«contribució» (Ro. 15.26; 2 Co. 9.13).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: COMUNION

COMUNIÓ segons la Bíblia: Relació dins de la qual dues parts tenen alguna cosa en comú, associació. Els creients tenen comunió amb el Pare i amb el Fill (1 Jn. 1:3), amb l'Esperit Sant (2 Co. 13.13), i els uns amb els altres (1 Jn. 1:7). Per això han de caminar en la llum, practicar la veritat deixar-se així purificar de tot pecat (1 Jn. 1:6-7).

(gr. «koinonía», de «koinos»: comú a diverses persones).

Relació dins de la qual dues parts tenen alguna cosa en comú, associació. Els creients tenen comunió amb el Pare i amb el Fill (1 Jn. 1:3), amb l'Esperit Sant (2 Co. 13.13), i els uns amb els altres (1 Jn. 1:7). Per això han de caminar en la llum, practicar la veritat deixar-se així purificar de tot pecat (1 Jn. 1:6-7).

El mateix Déu ens crida a aquesta comunió del seu Fill (1 Co. 1:9), basada en la comunió amb el sacrifici del seu cos i de La seva sang (1 Co. 10.16), anant també fins a la comunió dels seus sofriments (Fil. 3.10; 1 P. 4.13).

Estant així units al Senyor, els primitius cristians perseveraven en la comunió fraternal, posseint-lo tot en comú, fins al punt de ser tots d'un cor i d'una ànima…, i fins i tot una sola bossa (Hch. 2.42, 44-45; 4.32).

Pablo pot exhortar de manera semblant als filipenses: «si hi ha… alguna comunió de l'Esperit», a tenir un mateix amor, una mateixa ànima, i un sol i mateix pensament (Fil. 2:1-2).

Així, la «koinonía» no és solament «espiritual», sinó que s'estén al domini d'allò més pràctic. De fet, el mateix terme grec significa també «ofrena» (Ro. 15.26), «ajuda» («participar»), «llibertat» (2 Co. 9:4; 9.13; He. 13.16).

A part d'això últim, la comunió no seria més que una entelèquia teòrica i mancada de significat. L'adjectiu «koinonos» significa també «soci» (Lc. 5.10; 2 Co. 8.23; Flm. 17).

Els socis participen en una empresa i/o en uns béns comuns. D'aquí la utilització del terme «koinonos» en les següents expressions:
la part que teniu en l'evangeli (Fil. 5:1);
participants de la glòria (1 P. 5:1);
participants de la naturalesa divina (2 P. 1:4).

Fins aquí arriba en efecte la nostra associació amb Jesucrist. Això, evidentment, exclou qualsevol associació amb l'enemic: «Quina comunió (té) la llum amb les tenebres? I quina concòrdia Crist amb Belial?

O quina part el creient amb l'incrèdul?» (2 Co. 6.14-15). Pablo li deia a Filemó: «… que la participació de la teva fe sigui eficaç en el coneixement de tot el bé que està en vosaltres per Crist Jesús» (Flm. 6). Que així sigui amb nosaltres!

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: COMUNION