Crist
també: Cristo
Significat de Crist
(gr. Jristós, «ungit»; equivalent a l'heb. Mâshîaj, «Messies», «ungit»).
Títol oficial de Jesús de Natzaret que ho designa com «el Messies» o el
promès de l'AT. En els temps de l'AT el summe sacerdot (Ex. 30:30), el rei
(2 S. 5:3), i a vegades els profetes (1 R. 19.16) eren «ungits» quan li els
dedicava al servei sant. En les profecies messiàniques el terme va venir a
aplicar-se específicament al Messies, que, com a profeta (Dt. 18.15), sacerdot
(Zac. 6.11-14) i rei (ls. 9:6, 7), era 263 qui havia estat designat com
Redemptor del món. En usar-ho en temps del NT es va ometre l'article
definit, i «Crist» va arribar a ser virtualment un nom propi, tal com el
usem avui. L'ús combinat dels noms Jesús i Crist constitueix una
confessió de fe que Jesús de Natzaret, el fill de María, el Fill de l'home,
és realment el Crist, el Messies, el Fill de Déu, i per això una professió de
fe en la unió de les naturaleses divina i humana en una Persona. En Jer.
23:5, 33:15, Zac. 3:8 i 6.12 s'usa un títol per a Crist: «branca» (heb. tsemaj,
«un brot [renovo]», «un plançó [plançó]»); el Messies està representat com
un renovo de David. Vegeu Jesucrist.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CRIST
CRIST
segons la Bíblia: EL CRIST (gr. «ho christos»).
Un títol oficial del Senyor Jesús, que va venir a usar-se com a nom. En Jn. 1.41, 4.25 aquest títol és relacionat amb el de Messies de l'AT. Els jueus i samaritans estaven esperant al Messies, «anomenat el Crist».
EL CRIST (gr. «ho christos»).
Un títol oficial del Senyor Jesús, que va venir a usar-se com a nom. En Jn. 1.41, 4.25 aquest títol és relacionat amb el de Messies de l'AT. Els jueus i samaritans estaven esperant al Messies, «anomenat el Crist».
Trobem el títol «Messies» en Dn. 9.25, 26 en la profecia de les Setanta Setmanes. El terme hebreu és «mashiach» i significa «ungit». Aquest terme és emprat per al Senyor Jesús en Sal. 2:2, on es parla dels reis i prínceps consultant contra Jehová i contra El seu «Ungit».
Aquest mateix terme s'usa per al summe sacerdot i el rei com ungits de Déu; però el Senyor Jesús és emfàticament «l'Ungit», sent éste el significat del terme «el Crist».
«El Crist» és la forma en què hagués d'aparèixer aquest títol en molts llocs del NT on Reina-Valera té simplement «Crist».
En els Evangelis és gairebé sempre «el Crist», i amb freqüència en les epístoles, excepte en aquells llocs en els quals es digui Jesucrist o Crist Jesús, que té més clarament el caràcter de nom.
Es refereix al Senyor com a Home, com ungit amb l'Esperit Sant.
En Daniel llegim que el Messies Príncep seria tallat, i no tindria res (Dn. 9.26, marge).
L'antiga versió de Reina tradueix «serà mort, i res tindrà» i en el marge dóna la paràfrasi «serà tirat de la possessió».
Això es va complir quan, en lloc de ser acceptat com Messies pels jueus, va ser rebutjat, tallat, i no va rebre cap dels honors messiànics que li pertanyien, encara que, amb La seva mort, va tirar els fonaments de La seva futura glòria en la terra, obrant la redempció eterna per als salvos.
Llegim en 1 Co. 12.12 que així com el cos és un, i té molts membres, «així és el Crist». El Cap i els membres en el poder i la unció de l'Esperit formen un sol cos.
Havent estat rebutjat com Messies en la terra, Ell ha estat fet, ja ressuscitat dels morts, Senyor i Crist (Hch. 2.36), i així es compleixen els consells de Déu respecte a Ell i a l'home en Ell.
Es revela que els sants havien estat triats en Crist des d'abans de la fundació del món. Totes les coses en el cel i en la terra han de ser encapçalades en el Crist (Ef. 1.10).
Com el Crist és el Cap del cos l'Església (Ef. 4.15). Aquest és un tema de vasta extensió, que a penes si pot ser esbossat en un article.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).