Cus

Significat de Cus

(heb. Kûsh, tal vegada «negre»).

1. Fill de Cam i avantpassat de 5 pobles principals: Seba, Havila, Sabta, Raama
(de qui descendeixen Seba i Dedán) i Sabteca (Gn. 10:6-8; 1Cr. 1:8), els que
van viure majorment en Nubia, al sud d'Egipte, i en el sud i l'oest de
Aràbia.

2. Terra dels cusitas,* generalment anomenada Etiòpia. Els egipcis es referien
a ella com K3sh, els assiris com Kûsu, i els babilonis com Kûshu. En les
Cartes d'Amarna* se'n diu Kashi. Abastava la terra al sud d'Egipte, més
tarda anomenada Nubia i ara Sudan, que els antics coneixien com a Etiòpia, e
incloïa també la porció occidental d'Aràbia i parts del sud (2 R. 19:9;
Est.1:1; Ez. 29:10; etc.). El Mapa IV, C-5, mostra la part «etíop» de Cus.

3. Benjamita el nom del qual apareix en el títol del Sal. 7 com a enemic de David.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CUS

CUS segons la Bíblia: (a) Fill de Cam i els seus descendents. Van formar pobles d'Aràbia i la costa africana (Gn. 10:6-8).

(hebreu, «negre»).

(a) Fill de Cam i els seus descendents. Van formar pobles d'Aràbia i la costa africana (Gn. 10:6-8).

(b) El país que habitaven els cusitas; designa generalment a Etiòpia o Abissínia actual (Sal. 68:31; Is. 18:1), encara que sembla que va haver-hi una Cus o Etiòpia a Mesopotàmia (Gn. 2.13).
Herodoto diu que en l'exèrcit hi havia etíops.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CUS