Efod

Significat d'Efod

(heb. Lf^d [1]; agafar. ep>d>tum; ugar. pd [BASOR 83 (1941):40, nota 10]; heb.
Kf^d [2]).

1. Originàriament, una peça de roba secular de tipus no determinat.
Posteriorment, una armilla de lli sense mànigues que els sacerdots israelites
usaven com a símbol del seu ofici sagrat. El de sacerdots comuns
probablement era llis i sense adorns, però el del summe sacerdot estava
artísticament brodat en or, blau, porpra i escarlata (Ex. 28:3-6). Les
peces davantera i posterior estaven unides amb 2 franges en l'espatlla, i tenia
una vora teixida dels mateixos materials que aquéllas (Ex. 28:7, 8). Sobre
cadascuna de les franges de les espatlles hi havia una pedra d'ònix amb els noms
de 6 tribus en cadascuna (vs 9-12), com a símbol que el summe sacerdot
ministraba com a representant de tot el poble. Unit a l'efod hi havia un
pectoral del mateix material, que tenia 12 pedres precioses i l'Urim i Tumim*
(vs 15-30).

Hi ha diversos passatges en els quals l'efod no sembla ser una peça de roba, però
el seu significat exacte no és clar. En Dj. 8.26, 27 es conta que Gedeón va fer
un efod d'or que va portar problemes a Israel; sembla referir-se a alguna mena de
objecte de culte idolàtric. D'acord amb Dj. 17:5 i 18.20, Micaía va fer un
efod i terafines i una imatge esculpida, i els va dir déus (v 24; Us. 3:4).
Vegeu Pectoral.

2. Home de Manasés el fill del qual Haniel va ser membre de la comissió que va dividir
Canaán entre les tribus (Nm. 34:18, 23).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EFOD

EFOD segons la Bíblia: (a) Peça del summe sacerdot. Es van donar minucioses instruccions per a la seva faiçó.

(a) Peça del summe sacerdot. Es van donar minucioses instruccions per a la seva faiçó. Havia de ser fet d'or, blau, porpra, carmesí i lli tort, treballat amb meravella. L'or era batut per a formar primes xapes, i després es tallava en fils, que eren entreteixits en la tela.

El cinto havia de ser dels mateixos materials brodats. Sobre les muscleres es col·locaven dues pedres d'ònix, amb els noms de les dotze tribus gravats en elles, sis en cadascuna; així, sempre que Aarón portava l'efod, estava representant a les dotze tribus.

Hi havia també el mantell de l'efod, que era tot de blau, i en la seva vora hi havia granades de blava, porpra i carmesina, amb campanetes d'or entre elles. És indubtable que el mantell era molt més llarg que l'efod, que se suposa que no arribava als genolls, i que s'emportava sobre el mantell.
El pectoral es posava sobre l'efod.

També s'emportava una túnica de lli fi, col·locada per sota del mantell.
Tot l'anterior, amb la mitra, eren els vestits d'Aarón «per a honra i bellesa» (Éx. 28:40).
En els diversos materials de l'efod queden tipificades la justícia divina, el caràcter celeste, la reialesa, dignitat, i les gràcies de l'Esperit: les virtuts que caracteritzaven al Senyor Jesús.

Inseparablement unit a l'efod estava el pectoral, en el qual es trobava l'Urim i Tumim; així en portar l'efod, el judici dels fills d'Israel era portat davant el Senyor, segons les seves llums i perfeccions (éste és el significat dels termes Urim i Tumim).

Encara que no s'emportava en ocasions ordinàries, era necessari quan es buscaven instruccions de part de Déu (cp. 1 S. 21:9). Així, la recepció de respostes de Déu queda relacionada amb l'Urim i Tumim, que estaven en el pectoral (Éx. 28:28: cp. Nm. 27:21; 1 S. 28:6; Esd. 2:63; Neh. 7:65).

El terme «efod» és una transliteració del mateix vocable hebreu, i prové de «lligar voltant o lligar», per la qual cosa el seu significat no sembla anar més enllà de «una vestidura sacerdotal» (Éx. 29:5; 35:9, 27; 39:2-22; Lv. 8:7; 1 S. 2.28).

(b) A més de l'anterior, que pot rebre el nom de «el» efod, hi havia uns altres que portaven els sacerdots, però que no són descrits (1 S. 14:3; 22.18; 23:6, 9; 30:7; Us. 3:4). En ocasió de la pujada de l'arca a Jerusalem, David es va revestir d'un efod de lli (1 S. 2.18).

En tots els passatges anteriors l'efod té caràcter de vestidura sacerdotal, encara que David no pertanyia a la tribu d'Aarón. En això va constituir un tipus de regi sacerdot de l'ordre de Melquisedec.

(c) Una estranya desviació de l'anterior ho va ser l'efod que va fer Gedeón de l'or, porpra i els ornaments presos dels madianites, darrere del qual es va extraviar Israel, i que va venir a ser ensopegada per a Gedeón i tota la seva casa (Dj. 8.27).

Encara pitjor va ser el cas de Micaía que, havent-se fet un santuari de déus, va fer un efod, i va consagrar a un dels seus fills com a sacerdot. Un levita que va arribar a la casa es va involucrar en tot això, i pretenia inquirir de Déu mitjançant l'efod.

Quan els ídols van ser robats pels danitas, el levita els va acompanyar amb molt de gust, per a, amb els ídols i l'efod, arribar a ser el sacerdot d'aquesta tribu. D'aquesta manera va quedar associada amb la idolatria una vestimenta sacerdotal que hagués hagut d'estar associada amb el culte a Jehová (Dj. 17:5; 18.14-20).
(d) Pare d'Haniel, príncep de la tribu de Manasés (Nm. 34:23).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EFOD