Embriaguesa

Significat d'Embriaguesa

(heb. sikkârôn, gr. méth).

La Bíblia registra molts casos d'embriaguesa individual, el 1o dels quals
és el de Noè (Gn. 9.20, 21). També es registra les borratxeres de Lot
(19.30-35), Napar (1 S. 25:36), Urías (2 S. 11.12, 13) , Amnón (13.28), del rei
Ela d'Israel (1 R. 16:8-10) i de Ben-adad de Síria (20.16). Aparentment, la
ebrietat era comuna en el temps dels jutges, perquè Elí va sospitar immediatament
que Ana podria estar embriaga (1 S. 1.13, 14). El regne del nord (Israel) va ser
reprès per la seva ebrietat (ls. 28:1-3; Am. 4:1, 2); igualment Judà (ls. 5:7,
11, 22; Am. 6:1, 6). En Pr. 23: 29-35 es descriu gràficament el lamentable
estat físic, mental i moral de l'embriac (persona que consumeix en excés begudes
alcohòliques; un borratxo), i aconsella que no es mantinguin relacions amb els
bevedors (23.20), «perquè el bevedor i el golafre empobriran» (vs. 21).

Perquè Jesús menjava i bevia amb els pecadors va ser acusat de borratxo (Mt.
11.19; Lc. 7.34); també els seus seguidors quan van estar sota la unció del
Esperit Sant el dia de Pentecosta (Hch. 2.13). Jesús va advertir als seus
seguidors contra l'embriaguesa, perquè això els deixaria sense la preparació
necessària per a trobar-se amb ell en la seva 2a vinguda (Lc. 21.34). Pablo va reprendre
als corintis, acabats de convertir del paganisme, per embriagar-se en el Sopar
del Senyor (1 Co. 11.20, 21); va amonestar als romans respecte a la
embriaguesa (Re. 13.13); i va advertir als gàlates de caure en aquest vici perquè
impedeix a la persona entrar en el regne de Déu (Gá. 5.21).

S'usa sovint l'embriaguesa amb un sentit figurat. La terra es
descriu profèticament com un embriac que vacil·la quan 376 els judicis finals
de Déu cauen sobre la humanitat (ls. 24:20). Israel estava tan atordit per la
indiferència espiritual i els interessos materials, que els advertiments de
Déu sobre el desastre imminent el van afectar tant com si estiguessin
dirigides a un borratxo (29:9, 10). En Ap. 17:2 els habitants de la terra
estan embriagats amb les doctrines enganyoses de la Babilònia
polític-religiosa (cf vs 4, 5). En el v 6 es descriu a la dona, que
representa #aqueix gran sistema, com a embriaga amb la sang de sants i de màrtirs.
Vegeu Beguda fort.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EMBRIAGUESA

EMBRIAGUESA segons la Bíblia: El primer esment és la de Noè.
El seu greu caràcter queda patent en el NT, on el que se dóna a la beguda queda classificat amb els fornicaris, lladres, idòlatres, etc., i la declaració que els borratxos no heretaran el regne de Déu.

Un dels pecats més estesos de la humanitat.
El primer esment és la de Noè.
El seu greu caràcter queda patent en el NT, on el que se dóna a la beguda queda classificat amb els fornicaris, lladres, idòlatres, etc., i la declaració que els borratxos no heretaran el regne de Déu.

Això, naturalment, no tanca el camí a la seva entrada en el regne de Déu pel penediment i la fe en Crist.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EMBRIAGUESA