Embruixador

Significat d'Embruixador

Persona que pretén conèixer el futur i les coses que estan fora de l'abast
dels sentits o la intel·ligència i exercir un poder sobrenatural, generalment
malèfic, sobre coses o persones valent-se de paraules, signes i objectes
estranys (Is. 2:6; El meu. 5.12: etc.). En Ex. 22.18 i Dt. 18.10 s'esmenta la
embruixadora (heb. mekashshêfâh [del verb kâshaf, «practicar fetilleries»])
Vegin-se Endeví; Endeví.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EMBRUIXADOR

EMBRUIXADOR segons la Bíblia: Persona pretesament dotada de poders sobrenaturals, deguts a la pràctica de l'ocultisme i a les seves relacions amb els mals esperits. El terme hebreu «hartõm», traduït com a «caldeu» o «mag», va venir a significar escrigui, sacerdot instruït (Dn. 1.20; 2.10, etc.).

Persona pretesament dotada de poders sobrenaturals, deguts a la pràctica de l'ocultisme i a les seves relacions amb els mals esperits. El terme hebreu «hartõm», traduït com a «caldeu» o «mag», va venir a significar escrigui, sacerdot instruït (Dn. 1.20; 2.10, etc.).

Versats en els encantaments, en les pràctiques de l'ocultisme (Éx. 7.11), en la interpretació dels somnis (Dn. 2.10). Aquests mags eren nombrosos: a Egipte (Gn. 41:8; 2 Tu. 3:8 dóna els noms de Janes i Jambres, que es van oposar a Moisès), en Assíria (Nah. 3:4), en Babilònia (Is. 47:9; Dn. 2:2), en Canaán i en els altres països pagans (Dt. 18.10).

Un altre terme hebreu, «hashshãph», es tradueix com a «encantadors» o «embruixadors». Designa als embruixadors i exorcistes que empraven fórmules màgiques per a fer que els mals esperits els ajudessin, o per a obligar-los a deixar de turmentar a les seves víctimes.

Els efectes sobrenaturals desitjats tenien a veure amb els homes, els animals i les forces de la naturalesa. Els textos no sempre distingeixen netament entre l'encantament i l'endevinació (Nm. 23.23; 24:1; 2 R. 17.17; Jer. 27:9) i altres formes d'ocultisme, totes elles formalment prohibides per la llei de Moisès (Dt. 18:9-14), en la qual la pena per a embruixadors, com per als evocadors de morts, era la mort (Éx. 22.18; Lv. 20:6, 27).

Els profetes van predir el càstig que els sobrevindrà (El meu. 5.11; Malament. 3:5; etc.; cf. Josefo, Vida 31; Ant. 17:4, 1; i Sab. 12:4-6). El NT evidència les mateixes pràctiques, i en les seves pàgines apareixen: Simón el Mag (Hch. 8:9, 11); Bar-jesús (Hch. 13:6, 8); a Efes, els exorcistes jueus i els adeptes a les «arts màgiques» i els seus llibres d'un preu immens (Hch. 19.13, 19).

La fetilleria és manifestament una obra de la carn (Gá. 5.20). En Ap. 9.21, el terme traduït com a «fetilleries» és «pharmakeia», la qual cosa suggereix l'ús de drogues i de filtres misteriosos; el càstig d'aquestes diabòliques drogues és la perdició eterna (Ap. 18.23; 21:8; 22.15).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EMBRUIXADOR