Emaus

Significat d'Emaus

(gr. Emmaoús, «font d'aigües termals [banys calents]»; transliteració al
gr. de l'aram. Emeus, de significat incert).

Llogaret cap a la qual Cleofas i un company anònim anaven des de Jerusalem després
de la resurrecció de Jesús. Mentre estaven pel camí se'ls va unir el
Jesús ressuscitat, que va conversar amb ells mentre caminaven fins a arribar a
Emaús, on els 2 deixebles van descobrir qui era l'hoste. El llogaret de
Emaús, d'acord amb la millor evidència textual, estava a uns 11 km (60
estadis) de Jerusalem (Lc. 24:13). El lloc no ha estat identificat
definitivament encara. Josefo diu que Tito tenia una colònia de soldades en
Ammaous, a uns 5.5 km (30 estadis) de Jerusalem; ésta és probablement
Qalôniyeh, a uns 8 km al nord-oest de Jerusalem. Des del temps 375 de els
croats, Kubeibeh, a uns 11 km al nord-oest de Jerusalem pel camí romà,
ha estat assenyalat com Emaús; no obstant això, alguns erudits l'han identificat
amb la moderna Amwâs en la Sefela (l'Emaús d'1 Mac. 3.40, 57; etc.). Però
ésta està a uns 24 km de Jerusalem, i massa lluny per a Lc. 24:13. Mapa
XVI, E-2.

Bib.: FJ-GJ vii.6.6.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EMAUS

EMAÚS segons la Bíblia: «aigües calentes» (avui Amonas).
Un llogaret a 30 Km. a l'oest de Jerusalem (Lc. 24:13, 29, 33).
Jerónimo la situa on comencen a elevar-se les muntanyes de Judà.

«aigües calentes» (avui Amonas).
Un llogaret a 30 Km. a l'oest de Jerusalem (Lc. 24:13, 29, 33).
Jerónimo la situa on comencen a elevar-se les muntanyes de Judà.

Durant el lloc de Jerusalem per Tito, la 5a legió romana va acampar en els seus voltants.
En el segle tercer va prendre el nom de Nicópolis i va ser seient d'un bisbat.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EMAUS