Enigma
Significat d'Enigma
(heb. jîdâh [del verb jûd, «retorçar», «parlar de mode intricado»]; melîtsâh
[del verb lûts, «fer broma», «alterar»];aram. ajîdâh).
Els termes originals denoten «dites fosques» (Dn. 8.23; Sal. 49:4), «dits
ambigus», «coses amagades» (78:2), «enigmes» (Dj. 14.12-19; Dn. 8.23),
«figures» (Nm. 12:8; Ez. 17:2), «preguntes difícils» (1 R. 10:1).
Aparentment Sansón va seguir el costum corrent de proposar un enigma al
grup d'amics en la seva festa de bodes (Dj. 14.12-18). L'enigma d'Ezequiel
(Ez. 17:2-10) evidentment estava dirigit a cridar l'atenció, doncs la
explicació clara i completa segueix en els 11-24. En la mitologia de diversos
pobles hi ha registres d'enigmes de la resposta dels quals penjava la sort dels qui
havien de desxifrar-los.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ENIGMA
ENIGMA segons la Bíblia: Parlar de mode intricat, retorçar, alterar. És l'expressió d'un pensament en forma fosca, que el seu veritable sentit resulta sorprenent.
Parlar de mode intricat, retorçar, alterar. És l'expressió d'un pensament en forma fosca, que el seu veritable sentit resulta sorprenent.
Aquest mitjà ha estat, a vegades, usat per a rebre revelacions (Nm. 12:8; Jer. 23.28; Dn. 5.12). A vegades s'expressava en frases enginyoses, o també amb endevinalles; l'exemple típic d'enigma bíblic és el de Sansón: «Del qual menja va sortir menjar i del fort va sortir dolçor», amb el qual es referia a la mel que havia trobat en les gargamelles d'un lleó mort.
Va ser la seva dona la que va revelar l'enigma, i Sansón va replicar a la deslleialtat també en forma d'enigma (Dj. 14.14-18).
En l'Apocalipsi S. Juan proposa a la sagacitat dels seus lectors l'enigma d'esbrinar el nom de la bèstia a través del número que la representa (Ap. 13.18).
Salomó va arribar a ser famós pels seus enigmes i per la seva saviesa (1 R. 10:1-3).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).