Enoc

Significat d'Enoc

Consagrat

–
Primogènit de Caín (Ge.4.17).

– Fill
de Jared, i pare de Matusa­lén, que va caminar amb Déu i va ser traslladat al cel,
sense morir-se, Ge.5.18-24, Heb.11:5.
– Llibre de
Enoc: Apocalíptic, apó­crifo, escrit l'any 100 d. C.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ENOC

ENOC segons la Bíblia: «iniciat, consagrat».
(a) Fill de Caín, i nom de la ciutat fundada per Caín, a la qual va donar el nom del seu fill (Gn. 4.17).

«iniciat, consagrat».
(a) Fill de Caín, i nom de la ciutat fundada per Caín, a la qual va donar el nom del seu fill (Gn. 4.17).

(b) Fill de Jared, va engendrar a Matusalén. Va viure 365 anys i va caminar amb Déu. Enoc és l'únic de la genealogia antediluviana del qual no es diu «i va morir». Això va ser pel fet que «li va portar Déu» (Gn. 5.18-24).

Va ser «transposat per a no veure mort» (He. 11:5; Eclo. 44:16; 49:14). Una profecia d'Enoc, que anunciava el just judici de Déu contra els impius, ha estat incorporada en Jud. 14, 15. Les paraules d'aquesta profecia es troben també en el llibre apòcrif jueu d'Enoc, encara que manipulades.

(c) Fill de Madián; descendent d'Abraham i de Cetura (Gn. 25:4), transcrit Hanoc.

(d) Fill de Rubén, també transcrit com Hanoc (Gn. 46:9).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ENOC