Foebe

FOEBE (PERSONA) [ Gr . Phoibē ( Φοιβη ) ]. Una dona de Cencreae (prop de Corint) encomanada per Pablo en Romans 16: 1-2 als destinataris de #aqueix carta, evidentment perquè la hi estava lliurant. La referència de Paul a Phoebe usa tres títols per a descriure-la: adelphē , "germana"; diakonos , "diaca"; i prostatis , "patrona". El primer terme indica que ella era cristiana; el segon i el tercer denoten diversos rols que va tenir com a creient i cadascun ha inspirat molta discussió.

Si bé algunes traduccions, com la RSV, tradueixen diakonos com a -diaconessa-, aquesta no és una traducció apropiada del grec. Pel terme que usa Pablo, Phoebe ha de ser anomenada "diaca". Perquè, dir que Phoebe era diaconessa implica que Pablo va usar el terme diakonissa , que de fet no se sap que hagi estat usat en el segle I D.C.Grec. A més, també suggereix, en vista dels moviments posteriors de diaconesses, que el paper de Phoebe estava subordinat al dels diaques homes o que principalment involucrava el ministeri a altres dones. Però la descripció que Pablo fa d'ella no implica tals restriccions. Als seus ulls, ella era diaca en el mateix sentit en què ell s'aplicava el terme a si mateix (p. ex., 1 Co 3: 5; 2 Co 3: 6; 6: 4; 11.23) i a diversos col·laboradors (p. ex., Apolos en 1 Cor 3: 5; Timoteo en 1 Tes 3: 2). Atès que en aquests textos Pablo es va descriure a si mateix i als seus col·laboradors com a missioners que predicaven i ministraban dins de les esglésies, el mateix paper ha d'atribuir-se a Febe. Aparentment, ella era una líder ministerial a l'església de Cenchreae. L'expressió possessiva -diaca de l'església- (16: 1) fa probable que, a diferència de Pablo i alguns altres, la d'ella fos una funció local més que itinerant.

En descriure a Febe com prostatis per a si mateix i per a molts altres (16: 2), Pablo usa la forma femenina d'un terme que no es troba ni en femení ni en masculí en cap altra part del NT. Mentre que en l'ús grec més ampli, les pròstates masculinasDefinitivamente té el sentit tècnic d'un patró legal, ha estat argumentat per Käsemann, per exemple, que en el cas de Phoebe el terme "no pot en el context tenir el sentit jurídic de la forma masculina, és a dir, el líder o representant de la confraternitat". ja que les dones no poden assumir funcions legals (1980: 411). Més aviat, en opinió d'aquest erudit, -la idea és la de la cura personal que Paul i altres han rebut- de mans de Phoebe (1980: 411). Schüssler Fiorenza ha avaluat aquesta interpretació com -un model androcèntric de reconstrucció històrica [que] no pot imaginar o conceptualitzar que dones com Phoebe poguessin haver tingut un lideratge igual i, a vegades, fins i tot superior al dels homes en els primers començaments cristians- (1986: 425). També,prostatis (1988: 149).

L'afirmació de Paul que Phoebe era una prostatis , és a dir, patrona, tant per a molts com per a ell mateix, suggereix que ella era pròspera i, per tant, suposadament tenia una alta posició social. Probablement la casa de Phoebe era prou gran per a albergar les reunions cristianes de Cenchreaen. Ella hauria estat no sols amfitriona, sinó també una líder en el seu paper de diaca. Segons el parer de Jewett, respecte a Phoebe com a membre clau de l'església de Cenchreae, específicament com a benefactora, Paul hauria tingut una -posició social relativament subordinada com el seu client- (1988: 150).

L'elogi de Febe per part de Pablo demana als romans que -la rebin en el Senyor com convé als sants, i l'ajudin en tot el que pugui demanar de vostès- (16: 2). Això ha provocat algunes especulacions sobre el propòsit del viatge de Febe a Roma (o Efes, segons els qui defensen #aqueix ciutat com el destí de Romans 16). Diversos comentaristes han pensat que tal vegada assumptes de negocis o familiars van ocasionar el seu viatge i, per tant, també podria lliurar convenientment la carta de Paul. Recentment, Jewett ha avançat la provocativa teoria que Febe en realitat va ser a Roma per a persuadir a l'església d'allí perquè donés suport a l'evangelització d'Espanya planificada per Pablo (cf. Rom 15.24, 28). Al seu judici, Phoebe -havia acceptat cooperar amb Paul com a patrona [ prostatis] de la missió espanyola -(1988: 151). No obstant això, un problema amb la teoria és que quan Pablo es refereix als seus plans en espanyol i al suport desitjat de l'església romana en Romans 15.24, no esmenta immediatament a Febe com un esperaria si ella fos un vincle tan integral en els seus plans. .

Bibliografia

Gibson, M. 1911-12. -Phoebe-, ExpTim 23: 281.

Gillman, FM 1989. Dones que coneixien a Paul. Wilmington.

Jewett, R. 1988. Paul, Phoebe i la missió espanyola. Pàgines. 142-61 en El món social del cristianisme formatiu i el judaisme: Assajos en tribut a Howard Clark Kee , ed. J. Neusner i col. Filadèlfia.

Käsemann, E. 1980. Comentari sobre Romans. Trans. i ed. GW Bromiley. Grans ràpids.

Lohfink, G. 1980. Weibliche Diakone im Neuen Testament. Diakonia 11: 385-400.

Schüssler Fiorenza, E. 1986. Missioners, apòstols, companys de treball: Romans 16 i la reconstrucció de la història cristiana primitiva de les dones. WW 6: 420-33.

      FLORÈNCIA MORGAN GILLMAN