Fill

Significat de Fill

(heb. bên; aram. bar; gr. huiós).

Terme que té un significat molt més ampli en l'AT que en temps
moderns, i que també es reflecteix en expressions idiomàtiques usades en el NT.
Els significats són: 1. Fill home de la 1a generació (Gn. 16.15; etc.). 2.
Nét. Per exemple: a Jehú, fill de Josafat i nét de Nimsi (2 R. 9:2),
també se'n diu «fill de Nimsi» (v 20). 3. Descendent d'un avantpassat
famós, sense tenir en compte el nombre de generacions intermèdies. Així, José,
el pare terrenal de Jesús, va ser anomenat «fill de David» encara que va viure 10 segles
més tard (Mt. 1.20). 4. Fill adoptiu (Ex. 2.10). 5. Forma bondadosa en què
una persona major es dirigeix a un amic més jove, a un deixeble o a un
company (1 S. 26:17, 21, 25; 2 S. 18.22; 1 Tu. 1.18; 2 Tu. 2:1). 6. Membre
d'una tribu o grup de persones (Neh. 12.23). En molts passatges no es nota
aquest ús de la paraula en la traducció espanyola. Per exemple, Ez. 25:4 diu
«els orientals», quan el text hebreu expressa «fills d'orient»; la versió
DHH, en comptes de «fills dels grecs» (com en l'hebreu i la RVR de Jl. 3:6),
diu «els grecs». En molts casos similars, en el plural «fills» s'inclouen
les dones i les nenes. 7. Membre d'un grup professional o gremi. Per
exemple: «els fills dels profetes» (1 R. 20.35; 2 R. 2:3) o «els fills de els
cantors» (Neh. 12.28; «cantors», BJ). 8. Habitant d'una ciutat: «Els fills
de Sion» (Lm. 4:2) o «de Jericó» (Esd. 2.34). Com en l'incís 6, «fills»
pot incloure a les dones i a les nenes. 9. Persona que té una qualitat:
«Fill de pau» (Lc. 10:6). 10. Seguidor fidel: «Fills de Déu» (Gn. 6:2). 11. Ésser
celestial, creat per Déu; ergo, un àngel (Job 1:6;
2:1).12. Producte del naixement o l'adopció espiritual; els cristians
arriben a «ser «fills» i «filles» de Déu mitjançant la fe (Ro. 8.14, 15, 23; etc.).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FILL

FILL segons la Bíblia: (A) Fill home; descendent directe (Gn. 27 1).
(B) Descendent home més distanciat p ej , Jehú, anomenat fill de Nimsi, era en realitat el seu nét.

(A) Fill home; descendent directe (Gn. 27 1).
(B) Descendent home més distanciat p ej , Jehú, anomenat fill de Nimsi, era en realitat el seu nét.

El pare de Jehú era fill d'un anomenat Josafat (2 R. 9.20; cp. 2 R. 9:2). Segles després de la mort de Jacob, els israelites continuen dient-se fills d'Israel (Malament. 3:6; Lc. 1.16). El mateix Senyor Jesús és anomenat fill de David i fill d'Abraham (Mt. 1:1)

(C) Persona adoptada (Éx. 2.10 cf. Est. 2:7), o membre reconegut d'una tribu per adopció o matrimoni (Gn. 17:9-14)

(D) Fórmula amable empleada per un ancià dirigint-se a un amic jove (1 S. 3:6, 16; 4.16; 2 S. 18.22; cf. Jos. 7.19)

(E) Membre d'una associació: «fill d'un perfumero» (Neh. 3.8), «els fills dels cantors» (Neh. 12.28); els fills dels profetes (2 R. 2:3, 5; cf. Am. 7.14). Adorador d'una divinitat pagana: fill de Quemós (Nm. 21.29).

(F) Habitant d'una ciutat, d'un país:
fills de Sión (Lm. 4:2);
fills de Betlem (Esd. 2.21);
fills de Javán (Gn. 10:4).

(G) Persona que presenta uns trets característics:
fills de Belial (d'indignitat) (1 S. 25:17);
fills de força (herois) (1 S. 14.52);
fills de pau (Lc. 10:6).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FILL