Filla

Significat de Filla

(heb. bath; gr. thugátr).

Terme que s'usa de diverses maneres, en sentit literal i també figurat.
1. Literalment, es pot referir a qualsevol descendent femení, ja sigui
remot o immediat (Gn. 5:7; 2 R. 8.26; 545 Lc. 13.16). 2. Col·lectivament, a
les dones en general (Gn. 34:1; Lc. 23.28). 3. Així mateix servia com una
forma familiar de dirigir-se a una dona expressant-li respecte i a vegades
compassió (Mr. 5.34; Lc. 8.48). 4. Era comú en l'AT, i particularment en
els profetes, l'ús del terme per a personificar als habitants de pobles,
ciutats o països (Is. 1:8; 3.16; 47:1; Jer. 46:24; 49:3; Lm. 4.21; cf Lc.
23.28). El vocable també podia tenir el significat de: 5. Néta (2 R. 8.18;
cf v 26). 6. Adopció o naixement espiritual (2 Co. 6.18). Per a uns altres
significats vegeu una concordança. Vegeu Fill.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FILLA

FILLA segons la Bíblia: En la Bíblia hebrea la paraula «bath» s'usa no sols literalment, sinó, com a «fill», en accepcions traslaticias.

En la Bíblia hebrea la paraula «bath» s'usa no sols literalment, sinó, com a «fill», en accepcions traslaticias.

Algunes vegades denota descendent (Gn. 28:6), o natural, o habitant d'algun lloc, com a «filles de Sión», o «filles de Jerusalem» (Is. 3.16).

Tir es diu «filla de Sidón», això és, «colònia» (Is. 23.12), i en Gn. 17.17 es diu a Sara, en l'hebreu, «la filla de noranta anys».

En els temps antics les joves de les famílies més riques, i fins i tot les filles de les princeses, estaven acostumades als serveis domèstics i a cura de la casa.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: FILLA