Hinom

Significat d'Hinom

(heb. gêHinnôm, potser «vall [terra] clement [abundant]»).

Vall al sud de Jerusalem, esmentat com a frontera entre Judà i Benjamí en el
període dels jutges (Jos. 15:8; 18.16), que deixa la ciutat totalment en el
territori de Benjamí (cf Jer. 6:1). La vall també és anomenada «vall del
fill d'Hinom» (Jos. 18.16; 2 R. 23.10). El lloc ha estat identificat amb el
Wâd§ er-Rabâbeh, l'ampli 549 vall que envolta a Jerusalem per l'oest i el
sud (figs 260, 278). En aquesta vall els israelites van sacrificar als seus fills
davant Moloc en els dies d'Acaz i de Manasés (2 R. 16:3; 21:6; 2 Cr. 28:3;
33:6). Gemegaire va predir que aquesta gran maldat produiria un dolorós càstig
per als idòlatres, i que la vall seria coneguda com la Vall de la Matança
(Jer. 7.31-34; 19:2, 6; 32:35). En relació amb la seva reforma religiosa, el rei
Josías ho va contaminar, probablement en cremar ossos humans sobre l'altar
pagà, com ho havia fet en Betel (2 R. 23.10, 16). D'aquí que arribés a
ser un lloc horrible, de càstig i vergonya. Es desconeix la identitat del
Hinom original, el nom del qual va prendre la vall. Si éste ja tenia #aqueix nom en
ocasió de la invasió sota Josué, hauria estat un cananeu. Mapa XVII. Vegeu
Infern.

260. La vall d'Hinom a Jerusalem, mirant cap al sud-est. Corre cap al
sud, des de l'esquerra cap al centre de la fotografia, i després torna cap a
l'est (cf fig 278).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HINOM

HINOM segons la Bíblia: Profunda i estreta torrentera amb pendents escarpats i rocosos, al sud-oest de Jerusalem, que separa el mont Sión, al nord, de la muntanya del Mal Consell i de l'altiplà de Refaím al sud.

Profunda i estreta torrentera amb pendents escarpats i rocosos, al sud-oest de Jerusalem, que separa el mont Sión, al nord, de la muntanya del Mal Consell i de l'altiplà de Refaím al sud.

Aquesta vall és esmentada en la Bíblia per primera vegada en Jos. 15:8; 18.16, on ve a ser el límit entre Judà i Benjamí.

Sobre el lloc alt de Tofet, a la vall d'Hinom, els pares passaven als seus fills pel foc, com a sacrifici a Moloc. Acaz i Manasés van cometre aquest abominable crim (2 Cr. 28:3; 33:6).

Gemegaire va anunciar que Déu castigaria aquesta perversitat d'una manera terrible, portant a tal matança d'israelites que la vall rebria el nom de vall de la Matança (Jer. 7.31-34; 19:2, 6; 32:35).

Josías va profanar el lloc alt, a fi d'inhabilitar-lo per als ritus idòlatres i per a detenir els sacrificis (2 R. 23.10).

A causa dels seus horribles sacrificis humans, i també a causa de la seva profanació per Josías, i possiblement perquè allí també van començar a cremar-se les escombraries, aquesta vall va venir a representar una imatge de pecat i de maledicció.

Una alteració del nom hebreu «Gë ben-Hinnõm» (Ge-Hinnõm) va donar el terme de Gehena, que va arribar a ser el nom emprat per a designar el lloc del càstig etern.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HINOM