Hipocrita

Significat d'Hipocrita

Algú que pretén ser una cosa que no és, sovint millor del que és. En l'AT
s'usa el vocable «hipòcrita» o «impiu» per a la paraula heb. jânêf, «impur»,
«sense Déu»; el que s'ha apartat de Déu més que qui ha estat un engañador.
El substantiu derivat jônef, «profà», «fals piadós», està traduït
correctament com a «impietat» en la RVR (Is. 32:6). En el NT s'usa
«hipòcrita» per a la paraula gr. hupokrites (de la qual es deriva el terme
espanyol), que els antics grecs usaven sovint per a referir-se a els
«actors», és a dir, als qui participaven en els drames que tant els
entusiasmaven. Una paraula derivada és el substantiu gr. hupókrisis, traduïda
com a «hipocresia» (Mt. 23.28; Mr. 12.15; 1 P. 2:1; 1 Tu. 4:2; etc.).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HIPOCRITA

HIPÒCRITA segons la Bíblia: Literalment, denotava en gr. un actor de teatre («hupokriteis»), i d'aquí, pel seu sentit secundari d'actuar, de donar una representació aliena a la realitat de la pròpia persona, va venir a denotar un engañador, un que pretén el que no és, o que oculta els seus veritables pensaments, actituds i intencions sota una màscara de falses aparences.

Literalment, denotava en gr. un actor de teatre («hupokriteis»), i d'aquí, pel seu sentit secundari d'actuar, de donar una representació aliena a la realitat de la pròpia persona, va venir a denotar un engañador, un que pretén el que no és, o que oculta els seus veritables pensaments, actituds i intencions sota una màscara de falses aparences.

La hipocresia està contundentment condemnada en la Bíblia (Jb. 36:13; Pr. 11:9; Is. 33:14; Mt. 6:2, 5; 24:51; 1 P. 2:1).

La hipocresia constitueix una constant temptació, en la qual fins i tot grans creients van caure ocasionalment, i per la qual van haver de ser represos, com en el cas de Pedro i Bernabé, amonestats per Pablo (Gá. 2.13).

Així, el cristià deu sempre guardar-se de la plec hipòcrita de la seva vida.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: HIPOCRITA