Leon; lleona
també: Leon; leona
Significat de Leon-lleona
(heb. ªrî, aryêh, lâbî, lebî, lebiyyâ, layish i shajal [per a lleons
adults]; ke fîr, shajats [per a lleons joves]; gr. léÇn).
El lleó, esmentat amb molta freqüència en la Bíblia, es trobava per tota
Palestina: prop de la regió costanera (Dj. 14:5); en el territori muntanyenc
que envoltava Belén (1 S. 17.34), Betel (1 R. 13.24) i Samaria (1 R. 20.36; 2 R.
17.25); a la vall del Jordán (Jer. 49:19; 50:44; Zac. 11:3); i en les muntanyes
Líban i Hermón (Cnt. 4:8). El lleó de Palestina era més petit que el
africà, ara tan conegut. Koehler creu que ªrî i aryêh designen al lleó
africà i que lâbî, lebî i lebiyyâ a l'asiàtic. Durant les excavacions
en Palestina han sorgit a la llum excel·lents representacions antigues de
lleons palestins, sent les millors un relleu en basalt de la 2a meitat del
2n mil·lenni a. C. trobat en Bet-seán, que mostra a 2 lleons en baralla mortal
amb gossos salvatges (fig 406). El segell de Sema trobat en Meguido, té
una bona representació d'un lleó rugidor (fig. 277). Aquests animals
aparentment van augmentar en número quan la població de l'Israel del nord
va disminuir després de la destrucció de Samaria (2 R. 17.25, 26), però en
temps romans només quedaven uns pocs al país, i des dels dies de els
croats es van extingir. Molts passatges mostren que el lleó era bé
conegut i molt temut en l'antiguitat; repetides vegades s'esmenten les seves
atacs a éssers humans (1 R. 13.24; 20.36; cƒ Pr. 22.13; 26:13; Am. 5.19; Jer.
5:6; Ez. 19:2, 6). Però la seva presa ordinària eren els animals domèstics o
silvestres (1 S. 17.34; Am. 3:4, 12; El meu. 5:8; Nah. 2.12). Se'l descriu
amagat en l'espessor (Job 38:39, 40; Jer. 4:7; 12:8) durant el dia (Sal.
104:21, 22), atacant a la seva presa amb un rugit (Dj. 14:5; Am. 3:4, 8; Is.
5.29; 1 P. 5:8) i portant-la a la seva cova (Nab. 2.12). Els lleons eren caçats
en fossats (Ez. 19:6-8). Una de les gestes de Sansón va ser matar a un lleó amb
mans netes 706 (Dj. 14:5-18), la qual cosa era una proesa de valor (1 S.
17.34-37; 2 S. 23.20). El lleó és ben conegut com un símbol de fortalesa i
valentia, ja sigui humà (Gn. 49:9; 2 S. 1.23) o diví (Job 10.16; Us. 5.14;
11.10; 13:7; Jer. 25:38; Ap. 5:5).
Bib.: L, Koehler, ZDPV 62 (1939):122-125.
312. Relleu del rei Asurbanipal caçant lleons.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).