Dolenta

DOLENTA (PERSONA) [Heb dt.ḥlâ ( מַחְלָה) ]. Dues persones en la Bíblia hebrea porten aquest nom.

1.      La primera de les cinc filles de Zelofehad (Núm. 26:33; 27: 1; 36:11; Jos. 17: 3). Encara que l'etimologia del nom no és segura, s'ha suggerit que significava -el feble- (Newman IDB 3: 227). Mahlah sempre ocupa la primera posició en la llista de les cinc filles de Zelophehad. Els altres quatre són Noè, Hoglah, Milcah i Tirzah. En Números 36:11, s'intercanvien les posicions de Noè i Tirsa.

Mahlah apareix per primera vegada en Números 26: 28-34, la secció manasita d'un cens militar. L'enfocament del passatge està en la descendència d'Hepher, el fill de la qual, Zelophehad, va tenir cinc filles. El següent capítol informa que Mahlah i les seves germanes es van acostar a Moisès i li van demanar que se'ls donés una porció de terra (27: 1-11), perquè Zelofehad havia mort en el desert i no havia deixat cap fill per a rebre la seva herència de terra i seguir endavant. el seu nom (vv 1-4). Quan Moisès va presentar la sol·licitud davant Déu, es va concedir el seu desig i es va emetre un decret general que s'havia de mostrar el mateix tracte a qualsevol filla d'Israel en circumstàncies similars (vv. 5-11). Per tant, Mahlah i les seves germanes són recordades pel precedent legal que va establir la seva demanda.Joshua WBC , 187).

Finalment, el lector aprèn (Núm. 36: 10-12) que es va emetre una llei addicional a causa de la situació que envoltava a les filles de Zelofehad. Els líders tribals manasitas temien que Mahlah i les seves germanes es casessin amb homes d'una altra tribu i s'emportessin la seva herència. Això hauria reduït les possessions territorials de Manasés (Núm. 36: 1-4). Per tant, Moisès va ordenar a les filles de Zelofehad que es casessin amb homes dins de la seva tribu, i aquest decret es va convertir en llei per a qualsevol dona israelita en circumstàncies similars (vv. 5-9). Per tant, Mahlah i les seves germanes es van casar amb els seus cosins de la tribu de Manasés, perquè la seva herència romangués dins de la tribu (vv. 10-12). Fishbane (1985: 104-5) assenyala que els versicles 6-9 produeixen una ficció legal en subvertir la decisió en Números 27. Sense aquesta última fallada, La propietat de Zelophehad hauria anat a parar als fills dels seus germans. Amb la sentència en Números 36: 6-9, que requereix que les filles de Zelofehad es casin amb els seus cosins paterns, el resultat és el mateix.

Josué 17: 1-13 tracta sobre l'assignació tribal de Manasés i continua la història de l'herència de les filles de Zelofehad. El passatge assenyala que Mahlah i les seves germanes van sol·licitar al sacerdot Eleazar, a Josué i a altres líders tribals que els concedissin l'herència, com Déu li havia ordenat a Moisès. Els líders van complir amb la seva comanda (vv. 3-4). Per tant, a més de la porció que se li va donar a Galaad (v 1), es van donar deu parts de la terra a altres famílies manasitas: cinc als clans dels germans d'Hepher i cinc a les filles de Zelofehad fill d'Hepher (vv 2- 6). En conseqüència, sembla que les famílies de Mahlah i les seves germanes van assumir una importància considerable dins de la tribu de Manasés. Vegeu també MACHIR.

Ha estat proposat per Lemaire (1972: 13-15), qui es va basar en estudis anteriors d'Albright (1931) i Cross (1961), que els textos bíblics i la Samaria ostraca indiquen que "Hepher" era el nom d'un territori geogràfic, en lloc del nom d'un llogaret. Els noms de les ciutats dins d'ella es donen en la Bíblia com els noms de les filles de Zelophehad. Tirzah era la seva capital, i Mahlah, que Lemaire (1972: 16-17) identifica amb el modern Abel Meholah, era una altra dels seus llogarets. A més, Lemaire (1972: 18-20) suggereix que l'informe bíblic que les filles de Zelophehad es van casar amb els seus cosins manasitas no descriu de fet els matrimonis de cinc dones israelites. En cas contrari, les narracions reflecteixen l'establiment en Siquem (Josué 24) d'una aliança tribal entre els llogarets no israelites en la -terra d'Hefer- i els clans israelites de Manasés. Encara que els detalls de la reconstrucció de Lemaire estan oberts a seriosos dubtes, es desprèn de l'ostraca de Samaria que els llogarets en les terres de Manasita de l'oest de Palestina portaven alguns dels mateixos noms que les bíbliques "filles de Zelophehad".

2.      Un Manasita, la mare del qual va ser Hammolecheth i els germans del qual van ser Ishod i Abiezer (1 Cròniques 7.18). No és clar si el nom ha d'interpretar-se com una forma femenina, ja que apareix en altres llocs com el nom d'una de les filles de Zelophehad (Núm. 26:33), o com una forma masculina. Encara que siríaco mssSi omet a Mahlah de la genealogia per complet, la majoria dels intèrprets no consideren això com a raó suficient per a eliminar el nom del text d'1 Cr. 7.18. És desconcertant que es doni el nom de la mare de Mahlah, però no s'identifiqui al seu pare. Això és irregular, ja que les genealogies solen rastrejar el llinatge a través dels pares. A més, la relació d'Hammolecheth (i per tant Mahlah) amb la resta de la tribu de Manasés és incerta. Sembla més probable que fos germana de Galaad (vv. 17-18), encara que això no és segur. En aquest cas, l'avi i el besavi de Mahlah haurien estat Gilead i Machir, respectivament.

Bibliografia

Albright, WF 1931. El lloc de Tirzah i la topografia de Manasés occidental. JPOS 11: 249-51.

Ben-Barak, Z. 1980. Herència de filles en l'antic Pròxim Orient. JSS 25: 22-33.

Cross, FM 1961. Notes epigràfiques sobre documents hebreus dels segles VIII-VI a. C.: I. Una nova lectura d'un topònim en Samaria Ostraca. BASOR 193: 12-14.

Fishbane, M. 1985. Interpretació bíblica en l'antic Israel. Oxford.

Lemaire, A. 1972. Le -Pays d'Hépher- et els -filles de Zelophehad- à la lumière donis ostraca de Samarie. Sem 22: 13-20.

Sakenfeld, KD 1988. Filles de Zelophehad. PRS 15: 37-47.

Snaith, RN 1966. Les filles de Zelophehad. VT 16: 124-27.

      M. PATRICK GRAAM