Maten
també: Matan
Significat de Matan
(heb. Mattân [1, 2], «do [obsequi]»; el nom està documentat com a noms
personals masculí i femení en fen.: gr. Maththán o Matthán [3]; apareix en
un antic segell heb. i en inscripcions fen.).
1. Sacerdot del temple de Baal a Jerusalem, mort davant de l'altar del déu
quan 759 Joiada, el summe sacerdot, va dirigir la rebel·lió durant la qual va ser
morta la idòlatra reina Atalía i el nen Joás va ser posat com a rei en el tron
(2 R. 11.18; 2 Cr. 23.17). Com l'adoració de Baal havia entrat a Israel i
Judà des de Fenícia per mitjà de Jezabel i Atalía, és molt possible que Matán
vingués també de Fenícia, on #aqueix nom apareix en diverses inscripcions.
2. Home el fill del qual Sefatías, juntament amb uns altres, va demanar al rei Sedequías que matés a
Gemegaire (Jer. 38:1-4).
3. Descendent de Judà; apareix en la genealogia de Crist registrada per Mateo
(Mt.1.15).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MATEN
MATÁN segons la Bíblia: (a) Sacerdot de Baal, mort davant l'altar d'aquest déu durant la revolta que va acabar amb la mort d'Atalía i l'accessió de Joás al tron de Judà (2 Cr. 11.18; 23.17).
(a) Sacerdot de Baal, mort davant l'altar d'aquest déu durant la revolta que va acabar amb la mort d'Atalía i l'accessió de Joás al tron de Judà (2 Cr. 11.18; 23.17).
(b) Pare de Sefatías (Jer. 38:1).
(c) Un dels antecessors de Crist (Mt. 1.15).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).