Mateo

Significat de Mateo

(gr. Mattháios o Maththáios; potser de l'aram. Mattay o Matta i, «do [obsequi]
de Yahweh»).

Publicà que va arribar a ser deixeble de Jesús. La comparació entre Mt. 9:9 i
10:3 (Mateo) amb Mr. 2.14 i Lc. 5.27 (Leví) clarament identifica a Leví i a
Mateo com una mateixa persona. Pot ser que Jesús ho nomenés «Mateo» al
telefonar-ho al discipulado (cf Mr. 3.16; Jn 1.42). Que en les 4 llistes de els
Dotze se'n digui Mateo abans que Leví (Mt.10:3; Mr. 3.18; Lc. 6.15; Hch. 1.13)
implica que #aqueix era el seu nom com a deixeble. Mateo era fill d'Alfeo (Mr.
2.14), però tal vegada no era germà de Jacobo fill d'Alfeo (Mt. 10:3), perquè
els escriptors dels Evangelis ho haurien esmentat, com ho van fer amb
Pedro i Andrés, i amb Jacobo i Juan (v 2).

Era un «publicà», o cobrador d'impostos, establert en Capernaum (Mt.
9:9), probablement 760 al servei d'Herodes Antipas. Aparentment, hi havia
escoltat amb interès el missatge que proclamava Jesús i, quan va ser cridat a
ser deixeble, immediatament va renunciar a la seva ocupació. No gaire després va ser
designat com un dels Dotze (10:2, 3). Per ser cobrador d'impostos hi haurà
tingut una certa educació i bon coneixement del grec, a més del seu arameu
natal. En algun temps posterior a la seva crida, Mateo va tenir a Jesús com
hoste d'honor en una festa en què va convidar als seus anteriors associats (Mr.
2.14-1 7). La modesta al·lusió a si mateix en relació amb la festa (Mt. 9.10;
cf Lc. 5.29) ens recorda la forma discreta en què Juan es refereix també a si
mateix (Jn. 21.24). Res més se sap de la seva vida i labors posteriors a la
resurrecció de Crist.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MATEO

MATEO segons la Bíblia: (gr. del NT: «Maththaios», o «Matthaios», de l'heb. «Mattithyãh»: «do de Jehová»).
Cobrador d'impostos (publicà).

(gr. del NT: «Maththaios», o «Matthaios», de l'heb. «Mattithyãh»: «do de Jehová»).
Cobrador d'impostos (publicà).

Jueu al servei de Roma o d'Herodes. Anomenat per Crist, en Capernaum, perquè fos el seu deixeble, el va obeir immediatament, abandonant les seves funcions (Mt. 9:9; Mr. 2.14; Lc. 5.27).

Jesús ho va triar aviat com un dels dotze (Mt. 10:3; Mr. 3.18; Lc. 6.15). En Mr. 2.14 i Lc. 5.27 figura sota el nom de Leví fill d'Alfeo.

La raó dels dos noms és que, en primer lloc, no era cosa infreqüent que els jueus els tinguessin. A més, és possible que Leví rebés el nom de Mateo en venir a ser deixeble.

En les llistes dels dotze, i com a autor del primer Evangeli, aquest Leví és sempre anomenat Mateo. La seva admissió al grup dels deixebles va portar a altres membres d'aquesta menyspreada classe al fet que seguissin a Jesús, atraient-se amb això l'hostilitat dels fariseus; aquesta hostilitat es va manifestar durant el banquet que Mateo, acabat de convertir, va oferir a Jesús.

«Publicans» i «pecadors» van acudir a aquest convit. El Senyor va respondre als escandalitzats fariseus: «No he vingut a cridar a justos, sinó a pecadors al penediment» (Lc. 5.29-32; Mr. 2.15-17; Mt. 9.10-13).

Mateo diu senzillament que el sopar va tenir lloc «a la casa» (Mt. 9.10); però per Mr. 2.15 i Lc. 5.29 el lloc d'aquest gran festí va ser la seva pròpia mansió.

S'ha intentat identificar a Alfeo, pare de Mateo, amb el pare de Santiago el Menor. Però Mateo i aquest apòstol no figuren junts en l'enumeració dels altres germans, en tant que això és el que succeeix amb els altres germans.

Després de la resurrecció de Jesús, Mateo es troba juntament amb els altres apòstols (Hch. 1.13), i després d'això ja no és esmentat més en el NT.

La tradició afirma que va predicar al principi entre els jueus, la qual cosa és plausible, en vista del caràcter marcadament judaic del seu Evangeli.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MATEO