Mesec

Significat de Mesec

(heb. Meshek, «sac», «bossa» o [l'acte de] «treure»).

1. Fill de Jafet (Gn. 10:2; 1 Cr. 1:5) i avantpassat d'un poble esmentat per
Ezequiel juntament amb els descendents de Tubal, un altre fill de Jafet (Ez. 32:26;
38:2,3; 39:1). Apareixen com a comerciants d'esclaus i d'objectes de bronze
en els mercats de Tir (Ez. 27:13). En Sal. 120:5 se'ls esmenta com
aparentment relacionats d'algun mode amb el poble de Cedar. Les
inscripcions assíries els nomenen des del s XII a. C. com Mushku. També es
refereixen a Tabal, en qui es reconeix a Tubal. Els registres de
Tiglat-pileser I (1113-1074 a. C.) i de Salmanasar III (859-824 a. C.)
identifiquen als Mushku com una nació situada en el nord de la Mesopotàmia.
D'allí van avançar a Frígia a l'Àsia Menor, i mentre van estar en #aqueix
regió, sota el seu rei Mita, van barallar contra Sargón II (s VIII a. C.). L'últim
rei de Carquemis va demanar en va ajuda a Mita en la seva lluita contra els assiris.
Després de governar el nord d'Anatolia per un temps, els Mushku van perdre
#aqueix regió, primer davant els cimmeris i després davant els lidis. Herodoto els
flama Mosjoi, i a la seva nació germana Tubal la flama Tibarenoi. Mapa IV, B-5.

Bib.: Herodoto iii.94; vii.78; vegeu també P-NH vaig veure.4; Estrabón xi.2.14-17.

2. Fill de Sem (1 Cr. 1.17). Véise Mas.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MESEC

MESEC segons la Bíblia: «possessió». (a) Poble descendent de Jafet (Gn. 10:2). Venia esclaus i utensilis de bronze en els mercats tiris (Ez. 27:13).

«possessió». (a) Poble descendent de Jafet (Gn. 10:2). Venia esclaus i utensilis de bronze en els mercats tiris (Ez. 27:13).

Aliat de Tubal i aliat, o súbdit, de Gog, príncep de Ros, de Mesec i de Tubal (Ez. 32:26; 38:2, 3; 39:1). Mesec i Tubal apareixen junts en les inscripcions assíries, com en la Bíblia.

En l'època de Tiglat-pileser I (cap a l'any 1115-1102 a. C.), i de Salmansar III (860-825), Musku, és a dir Mesec, es trobava al nord d'Assíria, en les muntanyes i en els confins de Tabal (Tubal) a l'oest. Aquests dos pobles van ser a poc a poc empesos cap a la rodalia de la mar Negra.

Herodoto els crida Moschoi i Tibarenoi; els situa en les muntanyes del sud-est de la mar Negra (Herodoto 3:94; 7:78). Els Moschoi habitaven entre els rius Phasis i Cyrus (Plinio, Histo. Nat. 6:4; Estrabón 11:2, 14-17). (b) Descendent de Sem a través d'Aram (1 Cr. 1.17); és el Mas que apareix en Gn. 10.23

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MESEC