Més enllà de jordania

MÉS ENLLÀ DE JORDÀNIA (LLOC). Des de l'est seria l'oest del Jordán, és a dir, Cisjordània; des de l'O, seria l'E del riu, és a dir, Transjordània. El Talmud es refereix a Transjordània.

En general, s'entén que el Jordà "" és el riu Jordà, però pot ser una paraula antiga per a "riu" amb el context que suggereix quin riu està involucrat i, per tant, quina àrea (Aharoni LBHG 111; Smick 1973: 26-27). Entre les nou referències a Cisjordània, Deut 3.20, 25; 11.30 Moisès està parlant sobre W.

Gènesi 50: 10-11, l'enterrament de Jacob en Atad o Abel-mizraim ("prat d'Egipte"), s'ha interpretat en tots dos sentits. Per alguna raó desconeguda, José va portar el cos des d'Egipte a través de Transjordània i vi de l'E, per la qual cosa "més enllà del Jordán" designaria a Cisjordània, amb l'enterrament a Hebron (com s'entén habitualment). Potser la ruta va ser una tipologia de l'Èxode (Ottosson 1969: 37 n.2). Però la referència a l'enterrament "més enllà del Jordán" s'ha interpretat com un lloc d'enterrament a Transjordània amb el grup funerari de José fent el viatge més obvi i lògic directament des d'Egipte al Jordán. No obstant això, aquest últim també podria ser un viatge directe i lògic d'Egipte a Hebron si "Jordán" aquí és la paraula antiga per a "riu", per la qual cosa la festa del funeral de José va anar "més enllà del riu", que des d'Egipte podria ser el riu d'Egipte. , Wâdī el-˓Arı̂sh.

Smick (1973: 30-31, 105 n. 72, 111) ha assenyalat que on heb ˓ēber "més enllà" o "oposat" es refereix al Jordán, l'escriptor especifica la direcció. Jos 5: 1 es refereix a la W, mentre que Números 34:15 es refereix a la E. La paraula en si també significa -un costat-, per tant, al costat de, al costat, adjacent. Èxode 32:15 es refereix a dos costats (˓ebrêhem) de les taules de la llei. Smick presa NT peran com en Juan 1.28 amb el mateix rang de significat. Matt 4.15 cotitzacions Isa 8: 23-Eng 9: 1-2, que sembla posar Galilea, a Transjordània, si Hb Eber (i GK Peran) es tradueixen "a través". Però no hi ha problema si la traducció està "al costat" o "adjacent a"; Galilea està al costat del Jordán, no a l'altre costat (E) d'ell. De manera similar, Mateo 19: 1 es refereix a la Judea més enllà del Jordán. la Judea no es va estendre a través del Jordán cap a Transjordània, encara que governants com Herodes el Gran controlaven el territori. Se sol pensar que la referència és Perea, a l'altre costat del Jordán. Però "la Judea al costat del Jordán" té sentit en aquest context.

Hi ha hagut cert debat sobre Juan 1.28 i la ubicació de Betania (ubicació desconeguda) més enllà del Jordán. Alguns manuscrits diuen Bethabara, SE De Jericó. Finegan (1969: 8-11) suggereix que si Jerusalem i la Judea sortissin a John, el lloc hauria estat en una carretera principal, en un dels guals del riu Jordà. Observa el gual Roranije, l'actual pont Allenby, en la carretera de Jericó a Amman, a 5 milles de Jericó i a 9 de la Mar Morta. Hi ha un altre gual, 4,5 milles al S al final de Wâdī el-Charrar i prop del mont St. Elijah (Jebel Mar Elyas) en la riba E i prop de l'actual Monestir de Sant Joan (Deir Mar Juhanna) en la riba W . Una altra milla al S és el lloc tradicional del gual del-Hajlah al final del Wâd ī.Qelt. Un quilòmetre més al S està el gual del-Henu. Si bé Finegan assenyala que les abundants deus del mont St. Elijah eren un possible lloc per als baptismes de Juan, el text no requereix una ubicació a Transjordània. Podria significar simplement "al costat del Jordán" o "a la vora del Jordán". Vegeu també BETANIA (LLOC).

Bibliografia

Finegan, J. 1969. L'arqueologia del Nou Testament. Princeton.

Ottosson, M. 1969. Gilead: Tradition and History. Lund.

Smick, EB 1973. Arqueologia de la Vall del Jordán. Grans ràpids.

      HENRY O. TOMPSON