Mical
Significat de Mical
(heb. Mîkâl, «rierol»).
Generalment s'interpreta aquest nom com una forma abreujada de Mîkâêl,
«Miguel», que significa «Qui com Déu?»; però també és possible que sigui el
nom del déu Mekal, documentat per una inscripció trobada en les
excavacions de Bet-sán.
1. Filla menor del rei Saúl (1 S. 14.49). Quan el seu pare va descobrir que ella
estava enamorada de David, va fer plans perquè #aqueix afecte destruís al jove.
Per tant, la va oferir a David com a esposa amb la condició que matés a
100 filisteus, esperant que perdés la seva vida en l'empresa. No obstant això,
David va tornar amb èxit de la seva tasca i en conseqüència li va ser lliurada com
esposa (18.20-28), Quan David es va veure forçat a fugir de la ira del rei, Mical
el va ajudar a escapar (19.11-17). Més tard, va ser donada a un altre home (25:44).
Quan Abner es va acostar a David i li va oferir lliurar-li les tribus del nord
governades per Is-boset, David va refusar negociar amb ell fins que es li
retornés a Mical (2 S. 3.12-16). Mical s'esmenta per última vegada quan
va menysprear a David en el seu cor en veure'l dansar en públic davant de l'arca
quan era traslladada a Jerusalem (6.15, 16). Sentint que ell s'hi havia
degradat, ella ho va reprendre (vs 20-22); va morir sense tenir fills (v 23).
2. Sobre la Mical de 2 S. 21:8, vegeu Merab.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: MICAL
MICAL segons la Bíblia: «Qui és com Déu?» Filla menor del rei Saúl (1 S. 14.49). Quan Saúl, en tirar-se enrere del seu jurament, va refusar Merab, la seva filla major, a David, va conèixer l'amor de Mical pel jove heroi; va decidir llavors donar-li la menor, a condició que donés mort a un centenar de filisteus.
«Qui és com Déu?» Filla menor del rei Saúl (1 S. 14.49). Quan Saúl, en tirar-se enrere del seu jurament, va refusar Merab, la seva filla major, a David, va conèixer l'amor de Mical pel jove heroi; va decidir llavors donar-li la menor, a condició que donés mort a un centenar de filisteus.
David va aconseguir a Mical (1 S. 18.27, 28); ella el va ajudar més tard a escapar de les maquinacions de Saúl. En absència de David, en haver fugit de les ires del rei, el seu pare la va casar amb un altre home, traint les obligacions que ella tenia cap a David (1 S. 25:44).
Abner, general d'Is-boset, es va aliar amb David, que va exigir la devolució de Mical (2 S. 3.15). Quan David va retornar l'arca a Jerusalem, va entrar amb ella dansant, arrabassat d'un piadós entusiasme; Mical li va retreure amb sarcasme una actitud que ella considerava humiliant.
David li va respondre que ell s'havia humiliat davant Jehová, que continuaria fent-ho, i que les seves mateixes serves honrarien al rei. Mical va morir sense fills (2 S. 6:1423).
Respecte als fills de Mical que s'esmenten en 2 S. 21:8, eren evidentment de la seva germana Merab (cp. l'anterior passatge amb 1 S. 18.19). Aquí ha d'haver-se donat un error de copista, com el suggereix l'evidència d'alguns mss. hebreus.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).