Nabuzaradan
Significat de Nabuzaradan
(heb. Nebûzarzadân «cap a qui Nebo afavoreix» [de l'ac. Nabû-zêriddina, «(el
déu) Nabu dóna plançons»]).
Comandant en cap de l'exèrcit de Nabucodonosor que va capturar Jerusalem en el
586 a. C. (2 R. 25:8, 11, 20; Jer. 39:9-13; 40:1; 43:6; 52:15, 16, 26, 30).
El seu títol hebreu, Rab-tabâjîm, traduït correctament «capità de la guàrdia»,
significa literalment «cap dels carnissers», però tenia un significat més
ampli: «cap de la guàrdia personal del rei». Tal vegada Nabuzaradán és el
funcionari que s'esmenta en una llista dels oficials de la cort de
Nabucodonosor del 570 a. C. com a «cap forner», que idiomàticament tenia el
sentit més ampli de «canceller imperial» (fig 372).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).