Nacor

Significat de Nacor

(heb. Nâjôr, «esbufegant [que bufa]»o»roncant [roncadorl»; cun. Naharan,
Niharu i Niharan; gr. Najor).

1. Fill de Serug i avi d'Abrahán (Gn. 11.22-25; Lc. 3.34).

2. Fill de Taré i germà d'Abrahán (Gn. 11.26). Encara que no es registra el fet,
probablement es va mudar amb la família del seu pare des d'Ur fins a Harán, o el
va seguir poc més tard, perquè posteriorment es troba els seus descendents en
la regió d'Harán (24:10, 15-27:43). Es va casar amb Milca, la seva neboda (11.29), i
amb ella va tenir fills (22.21-23) que van arribar a ser avantpassats de tribus
aramees. Un dels seus fills, Betuel, va ser el pare de Rebeca i de Labán (24:15,
29). A més, Nacor va tenir 4 fills amb Reuma, una concubina (22.24). Ells
també semblen haver estat caps d'unitats tribals.

3. Ciutat (Gn. 24:10) que, fins ara, es creia que només era un altre nom d'Harán
(27:43; 28:10). No obstant això, tauletes cuneïformes del s XVIII a. C.,
descobertes en Mari,* i altres documents assiris, esmenten una ciutat en la
regió d'Harán amb el nom de Til-Nahiri, en el qual governava un rei
amorreu. Per tant, s'ha de concloure que la «ciutat de Nacor» no era la
mateixa ciutat d'Harán, sinó una població separada, probablement fundada per
Nacor, i el nom del qual va portar.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NACOR

NACOR segons la Bíblia: «que panteixa, que esbufega».
(a) Fill de Serug i avi d'Abraham (Gn. 11.24, 25).

«que panteixa, que esbufega».
(a) Fill de Serug i avi d'Abraham (Gn. 11.24, 25).

(b) Fill de Taré i germà d'Abraham (Gn. 11.27). Es va casar amb Milca, la seva neboda, filla d'Harán (Gn. 11.29). No és esmentat entre els que van abandonar Ur dels escalfaments amb Taré, Abraham i Lot, però se li troba més tard en Harán, a Mesopotàmia (Gn. 24:10; 27:43). Va tenir vuit fills de Milca, que van venir a ser els progenitors de les tribus aramees.

La seva concubina li va donar quatre fills, dels quals també van sorgir altres pobles (Gn. 22.21-24). Betuel, fill de Nacor i de Milca, va venir a ser el pare de Rebeca i de Labán (Gn. 24:15, 29).

Les tauletes de Mari, i els documents més recents en assiri mitjà, nomenen amb freqüència la ciutat de Nacor (Gn. 24:10), anomenada Nakhur (Najur).

Estava situada aproximadament més al sud d'Harán, a la vall de Balikh. En el segle XIV a. C. era governada per prínceps amorreus (cf. Courville, «The Exodus Problem and its Ramifications», vol. II, pàg. 233 ss.).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NACOR