Nord
també: Norte
Significat de Nord
(heb. sem{ôl i sâfôn; gr. borrás).
Punt cardinal (Gn. 13: 4; Dj. 7:1; Lc. 13.29; Ap. 21.13). El vocable hebreu
és més abstracte que els usats per a altres punts cardinals, i sembla tenir la
connotació de «regió fosca»; el terme grec fa al·lusió al «vent
nord», característic pels seus efectes sobre l'agricultura i la navegació.
Vegeu Sud.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: NORD
NORD
segons la Bíblia: (a) Heb. «mezarim», lit.: «l'esplai».
El vent del nord escampa els núvols i porta un fred sever. Eliú observa que el fred prové del nord. Aquest terme apareix solament en Jb. 37:9.
(a) Heb. «mezarim», lit.: «l'esplai».
El vent del nord escampa els núvols i porta un fred sever. Eliú observa que el fred prové del nord. Aquest terme apareix solament en Jb. 37:9.
(b) Heb. «tsaphõn», «amagat, fosc».
Els antics consideraven el nord com una regió de lobreguez i de tenebres. Éste és el terme comunament traduït com a nord en l'AT (Gn. 13.14, etc.).
(c) Gr. «esborres», nord (Lc. 13.29; Ap. 21.13).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).