Obal

OBAL (PERSONA) [heb ˓ôbāl ( עֹובָל) ]. Var. EBAL. Fill de Joctán i d'aquí el nom d'una tribu d'Aràbia del Sud (Gènesi 10.28; 1 ​​Cròniques 1.22), que, no obstant això, fins ara no es podia identificar ni localitzar de manera satisfactòria. Les formes del nom amb una vocalització i inicial ( p . Ex. , 1 Cr. 1.22, RSV Ebal; Samaritan Ībal; LXX Geibal, Gabal ) podrien haver resultat d'una assimilació a ˓êbāl, que està testificat com el nom d'un edomita. (Gènesi 36:23; 1 Cròniques 1.40) i com el nom d'una muntanya prop de Siquem (Deuteronomi 11.29, etc. ). Les formes gregues amb g al principi de la paraula podrien apuntar a un ġbl del sud  d'àrab ; No obstant això, no hi ha evidència de tal arrel.

Glaser (1890: 427) va considerar si ˓ôbāl ha d'identificar-se amb ˓ubāl yemenita , una localitat en el Wâdı̄ Sihām entre Bāǧil i Ḥaǧailah a la frontera de Tihāmah cap a les terres altes; si això és correcte, caldria buscar a ôbāl enmig de la plana costanera yemenita. Al mateix temps, no obstant això, Glaser va cridar l'atenció sobre el fet que una forma com ˓Ābil o ˓Aibal correspondria millor al nom bíblic. Un clan o grup tribal (bnw) ˓blm es testifica diverses vegades en les inscripcions de Sabaean, especialment en els textos votius de Mārib. La majoria de les inscripcions en les quals s'esmenten els (bnw) ˓blm , no obstant això, no donen una pista sobre la procedència dels seus donants; alguns, no obstant això, indiquen que òbviament hem de tractar amb dos grups diferents. Els dedicadores de la inscripció Ja 558 pertanyen a la tribu de Faišān que es va assentar al voltant de Mārib, i CAP DE BESTIAR 4387 és l'epitafi d'una làpida de Mārib que esmenta els noms dels membres del clan ˓blm. D'altra banda, els bnw ˓blm de Ja 621 es designen com ˒˒ḏnn, és a dir, com a pertanyents a la tribu de Dt.˒ḏin, el territori de la qual s'estenia en l'àrea NO d'an Ṣ˓ā˒. Els bny ˓blm de Ja 585, que es compten entre la tribu de Ghaimān, probablement residien en la mateixa regió. Se suposa que el donant de la inscripció CAP DE BESTIAR 4143, que és idèntic al donant del text Ja 635 i que també pertany al blm, ˓ procedeix del mateix districte, no lluny d'an Ṣ˓ā˒ (cf. Ryckmans 1981 : 286). Aquesta distinció en dos grups diferents també està recolzada per la tradició d'Aràbia del Sud. Al-Hamdānı̄ (1966: 106-8, 109) distingeix clarament entre Ḏū ˓Ibl com un clan de Mārib i la tribu Ḏū ˓Ābil bin Ḏı̄ Aqyān bin Saba˒, que al seu torn es divideix en quatre branques. Wâdı̄ Ḍahr i els llocs Kaukabān i Ṯulā s'esmenten com l'àrea d'assentament de Āl Ḏı̄ Aqyān, i la ciutat de Šibām sota la fortalesa de muntanya de Kaukabān es distingeix de les altres localitats yemenitas del mateix nom que Šibām Aqyān ( Al-Hamdānı̄ 1884: 72). Atès que val la pena defensar una equació de l'hebreu ˓ôbāl amb el S àrab ˓Ābil , és molt possible que el nom bíblic es refereixi a #aqueix grup tribal savi dels (bnw) ˓blm l'antiga àrea dels quals d'assentament probablement estava situada en les terres altes yemenitas aproximadament. Entre Ṣan˓ā˒ i Šibām Aqyān o Šibām respectivament ( ca. 45 km al NO  d'an Ṣ˓ā˒ ). Les inscripcions que s'han trobat allí ens permeten remuntar la història d'aquesta regió fins als primers temps del regne Sabaean.

Bibliografia

Al-Hamdānı̄. 1884. Ṣifat Ǧazı̄rat al-˓Arab , ed. DH Müller. Leiden.

—. 1966. Al-Iqlı̄l, vol. 2, ed. M. al-Akwa˓. el Caire.

Glaser, E. 1890. Skizze der Geschichte und Geographie Arabiens. Vol. 2. Berlín.

Rykmans, J. 1981. Un parallèle sud arabe à l’imposition du nom de Jean-Baptiste et de Jésus. En Al-Hudhud, Festschrift M. Höfner zoom 80. Geburtstag, ed. von RG Stiegner. Graz.

      WW MÜ LLER