Orador
Significat d'Orador
Terme que apareix en la frase «l'hàbil orador» (Is. 3:3). No obstant això, la
frase hebrea (nebón lajâsh) significa «el que és expert en encantaments
màgics». En Hch. 24:1, «orador» és traducció del gr. rhetÇr (cf «retòrica»),
«portaveu», «advocat», i significa una persona destra per a parlar en públic,
que comprèn la terminologia forense i els procediments apropiats en les
corts romanes, i que pot presentar discursos legals i oficials en favor de
altres.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ORADOR
ORADOR segons la Bíblia: (gr. «rheteur»).
Títol que se dóna a Tértulo, que actuava com a advocat dels jueus en acusació particular contra Pablo davant Félix (Hch. 24:1).
(gr. «rheteur»).
Títol que se dóna a Tértulo, que actuava com a advocat dels jueus en acusació particular contra Pablo davant Félix (Hch. 24:1).
Es tractava d'un orador públic, admès davant els tribunals; era una professió molt estesa a Roma.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).