Província

Significat de Província

(heb. i aram. generalment medînâh, «districte administratiu», «satrapia»,
«jurisdicció»; gr. eparjéia).

Districte administratiu a 956 càrrec d'un governador* o un prefecte. Els
babilonis (Dn. 2.48, 49; etc.), i més tard els perses (Est. 1:1, 3; etc.),
van dividir els seus respectius imperis en districtes sota l'administració de
oficials designats pel govern central (1:3; 3.12). Darío el Gran,
l'imperi del qual es va estendre des de l'Índia fins a Etiòpia, ho va dividir en 20
satrapies, que al seu torn estaven dividides en unitats menors anomenades
províncies. En temps d'Ester hi havia 127 províncies (subdivisions menors)
en l'Imperi Persa (Est. 1:1). Durant el període persa, Judà va ser una
província que formava part de la satrapia anomenada «Més enllà del Riu» (Esd.
5:8, 3, 6); va tenir els seus propis governadors, com Sesbasar i Nehemías (Esd. 5.14;
Neh. 5.14, 15). Les províncies de l'Imperi Romà eren de 2 classes: imperials
i senatorials. Aquestes últimes eren administrades pel Senat romà, que
designava un procònsol com a governador de cadascuna d'elles.

Eren regions que ja no necessitaven la presència d'un exèrcit romà per a
mantenir el control. Acaya* (Hch. 18.12) i Xipre* (13:4; cf v 7) van ser
províncies senatorials. Les imperials eren administrades directament per el
emperador, qui designava un oficial militar, un llegat, com a governador.
Generalment adquirides feia poc, o de zones de frontera, necessitaven (així es
creia) de la presència d'un exèrcit d'ocupació. Quan Arquelao va ser
deposat (6 d. C.), la Judea va ser annexada a la província imperial de Síria, i les seves
assumptes van ser administrats per un procurador* imperial responsable en part
davant el governador lloc.

Bib.: Herodoto i.192; iii.89-94.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PROVÍNCIA

PROVÍNCIA segons la Bíblia: Els joves «serfs dels prínceps de les províncies», que combatien sota les ordres d'Acab contra Ben-adad (1 R. 20.14, 15) no eren israelites.

(heb. i aram. «m’dinah», jurisdicció; gr. «eparcheia», govern).

Els joves «serfs dels prínceps de les províncies», que combatien sota les ordres d'Acab contra Ben-adad (1 R. 20.14, 15) no eren israelites.

Indubtablement, estaven al servei dels reietons de diverses regions de Galaad i Haurán, i es van unir a Israel per a resistir l'embat dels sirians sobre el territori situat al sud de Damasc.

Les províncies constituïen divisions administratives dels imperis de Babilònia i Pèrsia (Dn. 2.49; 3:3).

Darío el Gran, rei de Pèrsia, que va regnar des de l'Índia fins a Etiòpia (Herodoto 3:90-94), va dividir els seus dominis en vint governs, anomenats satrapies (1:192; 3:89). (Vegeu SÀTRAPA.)

Aquestes circumscripcions se subdividien en jurisdiccions més petites, que els jueus denominaven províncies (Est. 3.12; 8:9; cf. Herodoto 3:120, 128; 6.42 amb 3:127; 5.11, 27, 30).

En l'època d'Asuero, la quantitat d'aquestes províncies més petites era de cent vint-i-set (Est. 1:1).

Durant el període persa, el país de Judà va ser posat sota la jurisdicció del «governador de l'altre costat del riu» (Esd. 5:3, 6); posteriorment, un decret real va fer d'ella una província pròpia amb el seu propi governador (Esd. 2:63; 5:8).

Sota l'Imperi Romà hi havia dos tipus de províncies: les imperials i les senatorials. Les imperials depenien directament de l'emperador.

Tenien aquest caràcter totes les províncies frontereres que precisessin de la presència permanent d'un exèrcit per a prevenir insurreccions.

Aquestes províncies eren administrades per un llegat, delegat militar, nomenat per l'emperador. Els procuradors, magistrats imperials, percebien els impostos i els lliuraven al tresor privat del sobirà.

Les províncies imperials més petites, i unes certes parts de les majors (com la Judea), eren administrades només per un procurador, no jutjant-se necessària la presència d'un llegat.

Cilicia (Hch. 23.34), Galacia i Síria (de la qual la Judea era una subprovincia), eren províncies imperials. Les províncies senatorials depenien del Senat romà; no era precisa la seva ocupació militar.

El seu governador tenia el títol de procònsol, i era ajudat per qüestors, que percebien els impostos i els lliuraven al tresor públic, que era administrat pel Senat.

L'illa de Xipre (Hch. 13:4, 7), Macedònia (Hch. 16.12), Acaya (Hch. 18.12) i Àsia (Hch. 19.10) eren províncies senatorials.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PROVÍNCIA