Salome

Significat de Salome

(gr. Salom, «pacífica [tranquil·la]»; forma gr. de l'heb. Shâlôm, «pau»).

1. Filla d'Herodías i alhora la noia que va rebre com recompensa el cap
de Joan el Baptista després de dansar davant d'Herodes Antipas (Mt. 14:3-11;
Mr. 6.17-28). El seu nom no apareix en la Bíblia, però ho sabem gràcies a
Josefo. Després es va casar amb el seu oncle Felipe, tetrarca dels territoris del
nord-oest esmentats en Lc. 3:1.

Bib.: FJ-AJ xviii.5.4.

2. Dona que servia a Jesús mentre estava en Galilea, i que ho va seguir a
Jerusalem, i així va arribar a ser testimoni ocular de la crucifixió (Mr. 15.40, 41).
Aparentment era l'esposa de Zebedeo, i la mare de Santiago i Juan (Mr.
15.40; cf Mt. 27:56; 4.21). Salomé era una de les dones que va anar a la tomba
de Crist, en el matí de la resurrecció, amb espècies aromàtiques per a ungir
(embalsamar) el seu cos (Mr. 16:1).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SALOME

SALOMÉ segons la Bíblia: (forma femenina de Salomó).
(a) Esposa de Zebedeo i mare dels apòstols Jacobo i Juan (Mt. 27:56; cf. Mr. 15.40; 16:1).

(forma femenina de Salomó).
(a) Esposa de Zebedeo i mare dels apòstols Jacobo i Juan (Mt. 27:56; cf. Mr. 15.40; 16:1).

Una de les dones que van assistir des de lluny a la crucifixió (Mt. 27:56) i que, al matí del dia de la resurrecció, van portar espècies aromàtiques al sepulcre de Jesús (Mr. 16:1).

(b) Filla d'Herodías i d'Herodes Felipe; va dansar davant Herodes el Tetrarca i, havent-li éste promès amb jurament que li donaria el que volgués, sota instigació de la seva mare Herodías va demanar el cap de Joan el Baptista (Mt. 14:3-11; Mr. 6.17-28.

Per al nom de Salomé, cf. Ant. 18:5, 4). Es va casar amb el seu oncle Felipe el Tetrarca.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SALOME