Shenazzar
SHENAZZAR (PERSONA) [Heb en˒aṣṣar ( שֶׁנְאַצַּר) ]. El nom "Shenazzar" el té una sola persona en la Bíblia hebrea. En 1 Cr. 3.18, Shenazzar és el nom del quart fill de Joaquín (= Jeconías) que va ser exiliat a Babilònia per Nabucodonosor en 597 a. C. Albright va argumentar que el nom "Shenazzar" era una de les dues variants hebrees de la forma acadia Sense- apla-oṣur (Que el pecat protegeixi el fill). L'altra variant hebrea, va argumentar, era Sesbasar (Esdras 1: 8, 11; 5.14, 16). Això va portar a la possibilitat que les dues persones que tenien aquests noms anessin en realitat una i la mateixa i que el primer retorn de l'exili babilònic va ser dirigit per un descendent de David, Sesbasar, el "príncep" de Judà.
Recentment s'ha argumentat (Berger 1971: 98 et seq. ), No obstant això, sobre la base d'un examen de l'evidència onomàstica, que el nom "Sheshbazzar" no es pot vincular de cap manera amb la mateixa forma acadia que el nom "Shenazzar" reflecteix, però en canvi ha de ser la forma hebrea del nom acadio shamash-ab (a) -oṣur encara que escrit shash (sh) o-ab-oṣur. Això significa que els dos noms i les persones que els tenien ja no han de considerar-se idèntics.
Bibliografia
Albright, WF 1921. La data i personalitat del cronista. JBL 40: 108-10.
Berger, P.-R. 1971. Zu donin Namen bṣr und n˒ṣr. ZAW 83: 98-100.
RUSSELL FULLER
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).