Sud

Significat de Sud

(heb. negeb [1], «apartat [allunyat]», «desert», yâmîn; heb. dârôm i gr.
nótos [2]).

1. Punt cardinal.

Per a això els hebreus usaven diverses expressions, la més comuna de les quals és
negeb (Neguev*), el desert al sud de Judà (Gn. 28:14; Ex. 26:18; etc.).
A part de ser una manera localista i provinciana de restringir l'horitzó,
tenia la connotació d'assenyalar una regió lluminosa (en contrast amb el
nord*).

2. Vent.

El vent sud en Palestina era un temible vent calorós, que rep ara el
nom de jamsin o xaloc (nom que se li dóna a vegades també a un vent
càlid provinent de l'est o el sud-est), que és portador d'una calor
insuportable que prové del desert d'Aràbia (Job 37:17; Lc. 12.55). El
vent sud esmentat en Hch. 27:13 (BJ; «brisa», RVR) i 28:13 era en realitat
sud-occidental, favorable per als vaixells que solcaven les aigües del
Mediterrani en direcció a l'oest o al nord-oest. Una antiga clepsidra (rellotge
d'aigua), situada en una torre d'Atenes, té esculpits els símbols de els
8 vents que coneixien els grecs. El vent sud es troba simbolitzat
allí per un jove que porta un recipient amb aigua (fig 480), perquè sempre
provocava pluges a Grècia.

480. Relleu (dreta), sobre la torre dels Vents, a Atenes, que presenta
el vent sud.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SUD

SUD segons la Bíblia: «mur», «fortificació». Localitat del desert, al sud de Palestina, més exactament al sud de Beer-Lahai-Roi, i a l'est d'Egipte (Gn. 16:7; 25:18).

«mur», «fortificació». Localitat del desert, al sud de Palestina, més exactament al sud de Beer-Lahai-Roi, i a l'est d'Egipte (Gn. 16:7; 25:18).

Sud, o Shur, que no ha estat identificada, es trobava segurament en relació amb les fortaleses de la frontera egípcia.

La localitat va donar el seu nom al desert que els israelites van recórrer durant tres dies, immediatament després de creuar la mar Rojo (Éx. 15.22). Aquest erm rep a vegades el nom de desert d'Etam (Nm. 33:8).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SUD